MUIXEROLA

MUIXEROLA 2013

http://www.novamuixeranga.com/imgs/lafiguereta/37.pdf

http://www.enderrock.cat/sonsdelamediterrania/pdf.php?id=7326

Nosaltres, els Donyets també ens ho passàrem molt bé!!!
Gràcies Nova Muixeranga!!!!!!

TEO

Les Aventures D’en Teo

“Transmetre els valors positius que volíem ensenyar als nostres fills

va ser la base per a construir el món d’en Teo”

La col·lecció

Qui no ha vist mai un conte d’en Teo? Qui no coneix aquest nen pèl-roig?... El Teo és un personatge infantil molt conegut pels nens i pels que no som tant nens, que ha estat present en la infància de moltes generacions. Tot i la seva aparença d’un nen de quatre anys, en Teo va néixer a Barcelona ara fa ja uns quants anys, al 1977... ha plogut molt des de la publicació dels seus primers llibres. Actualment te més de 150 llibres publicats traduïts a més de 15 idiomes, quina passada!!

També te una sèrie de dibuixos animats per a TV que narra les seves aventures! Voleu saber quines van ser les primeres? “Teo va en tren”, “Teo va ne vaixell”, “Teo va en avió”.

Els nens es senten molt identificats amb aquest personatge perquè els encanta veure unes il·lustracions que representen la vida quotidiana amb família, amb els pares, amb els germans... vida quotidiana a on per la visió d’un nen anar al zoo te la màgia de les petites coses. Això que, per desgràcia, sembla una mica perdut a la societat actual.

Són textos i il·lustracions molt propers per els infants, jo encara recordo la màgia de pujar a un tren per primera vegada! Va ser com el conte d’en Teo!!

Com a professional de la educació crec que en Teo és i serà, perquè ha trobat una forma de transmetre la essència de la infantessa. Voleu saber una curiositat? Si fullegeu el conte d’en Teo i el seu aniversari podreu descobrir que dins el conte apareix un nen llegint un conte d’en Teo. A ulls d’avui seria una estratègia de màrqueting, a ulls del donyet i a ulls d’un nen és màgia en estat pur.

Les autores

Sota el pseudònim de Violeta Denou, tres dones (mares totes elles) van ser les responsables de donar vida a en Teo. Però qui són? Doncs les conegudes il·lustradores: Assumpció Esteban, Carlota Goyta i Ama Vidal. Totes elles han guanyat diferents premis.

LA BIBLIOTECA DEL BOSC DEL DONYET

Titelles a la Llar d'infants Municipal El Miracle.

Teatre a l’escola

Publicat el 26 maig 2014 per Llar d'infants El Miracle



El passat dijous vam tenir la darrera sessió de Teatre a l’Escola amb en Donyet Contacontes!

En aquesta ocasió va venir acompanyat d’un munt de titelles i fins i tot ens n’ha deixat alguna a les aules per tenir-les de convidades uns dies.


Ens va agradar molt molt…. Gràcies Donyet!




Aquí  podreu veure més fotos!!!


http://blocs.xtec.cat/llarinfantselmiracle/2014/05/26/teatre-a-lescola-2/

L'Arbre Vermell

L’Arbre Vermell

Autor-Il·lustrador: Shaun Tan

BarbaraFiore Editora

Primera edició en català 2007

“De vegades el dia comença buit d’esperances”

El llibre

Es tracta d’un llibre al que no li calen paraules, sols cal fullejar-lo i observar cada pàgina, il·lustracions plenes de màgia que, barrejades amb un text mínim, però essencial, ens transporten pels estats d’ànim de l’ésser humà.

Podria ser un llibre d’autoajuda, ja que en les seves 15 pàgines podem trobar tot el que els psicòlegs expliquen als seus manuals; és un llibre dirigit a lectors adults, però que perfectament poden llegir també els infants. És un crit a l’esperança, un llampec d’optimisme. Crec que tots ens podríem identificar en algun moment amb les il·lustracions... tots hem estat o estem com ens mostra el llibre:

...quantes vegades ho veiem tot fosc?

...quantes vegades no trobem una explicació?

...i quantes vegades un petit detall pot tornar a despertar un sentiment positiu dins nostre!

Ja sigui amb el somriure d’un amic, amb un simple detall, amb una paraula o potser amb un silenci... si observem, podrem entendre que TOTS tenim un arbre vermell que ens dóna la força per continuar vivint i lluitant per aconseguir allò que volem. 

L’Arbre Vermell ha guanyat diversos premis, és un llibre que us recomanem des de la Biblioteca del Bosc del Donyet. Avui que sembla que la negativitat s’ha apoderat de molts àmbits del nostre dia a dia, que vivim de molt a prop o potser de més lluny molts drames personals i socials... estem segurs que aquest llibre us portarà un alè d’optimisme i us agradarà!

“...i sembla que el dia s’acabarà igual com ah començat, però de sobte el tens allà 

davant, ple de color i vida, esperant-te, tal com te’l imaginaves.”

L’autor

Shaun Tan va néixer al 1974 a Austràlia. Escriptor i il·lustrador de llibres com Els conills, L’Arbre Vermell, La cosa perduda i la aclamada novel·la sense paraules Immigrants, tots ells traduïts a molts idiomes i que han pogut gaudir lectors de totes les edats arreu d’Europa, Àsia i Sud-América.

Shaun Tan

La BiBliOtEcA DeL BoSc

EL CONTROL D’ESFÍNTERS

Com a educador infantil he decidit compartir la meva experiència sobre aquest tema que tant preocupa a mares i pares. No deixa de ser una opinió personal i relata la meva experiència al llarg de 10 anys treballant en llars d'infants... en cap moment vull fer càtedra sobre aquest tema.

Com és ben sabut, un dels principals aconseguiments dins del desenvolupament dels infants és el control d'esfínters, no obstant, el problema pot aparèixer quan el nen pot patir una “desestructuració en la seva ment”, ja que aquest procés és nou per a ell i significa que s'està fent gran i cada vegada s'allunya més de la dependència total de la seva mare i pare.

Aquesta situació, quan es porta a terme com una cosa totalment normal, per al xiquet pot resultar una experiència molt satisfactòria i gratificant. Davant d'això, com a educador infantil, sempre em proposo desenvolupar un programa d'intervenció per a que els nens puguin controlar l'acció de retenir l'orina i la caca.

Aquest procediment que anem a fer amb el nen/a, sempre serà considerat des d'una vessant comportamental i educativa, i l'oriento sempre dins del procés evolutiu i maduratiu dels educands. En aquest procés no podem oblidar la importància tan fonamental de la família i de l'escola. Serà fonamental que família i escola tinguin una bona comunicació, coordinació i un únic objectiu, que és que el nen arribi a controlar les seves necessitats fisiològiques, així podrem aconseguir que el nen passi de dur bolquer a dur calçotets o calcetes sense tindre cap tipus de problema.

Quan podem iniciar el control d’esfínters?

En primer lloc m'agradaria puntualitzar una cosa:

El control d'esfínters NO S'APRÈN

El control s'adquireix quan el nen està suficientment madur per poder-ho fer. Encara us puc dir més, us pregunto: Menjar s'aprèn o s'adquireix?. Els hàbits s'adquireixen i no s'aprenen, aleshores tant menjar com el control d'esfínters son procediments que s'adquireixen mitjançant una bona programació individualitzada per a cada nen/a.

En quant a l'edat, no seré jo qui marqui una edat concreta, el més habitual és començar als 2 anys aproximadament i que arribi als 3 sense bolquer.

I... per què ha de arribar als 3 anys sense bolquer?

Aquesta pregunta me la faig des de fa deu anys, però és ben sabut que un requisit INCOMPRESIBLE per poder entrar al segon cicle d'infantil (o sigui, a P3) és el de no portar bolquer. Dic INCOMPRESIBLE perquè penso que no respecta el ritme maduratiu de cada nen, ja que s’exigeix el mateix a un nen/a de gener que a un de desembre, quan en aquestes edats, un i altre estan a dos mons diferents.

El primer indicador per a iniciar el control d'esfínters és quan veiem al nen lo suficientment madur per a poder començar. Abans de llevar el bolquer ensenyarem als nens a baixar i pujar els pantalons, baixar i pujar els calçotets o calcetes, deixar d’utilitzar “body”. Està clar que per molt que sàpiga controlar els esfínters si no sap baixar els pantalons “s'ho farà damunt”, d'aquí ve la importància de saber despullar-se.

Quin és el paper de la família?

Habitualment són els pares i mares els primers que tenen ganes de que els seus fills es llevin el bolquer. Com és ben sabut el paper de la família a l'hora d'educar és molt important i necessari per a que les coses surtin bé.

Com ja he comentat abans, és important tenir una bona comunicació família-escola, i seguir les mateixes pautes, cal destacar la importància de que les famílies reforcin positivament els aconseguiments que fa el seu fill/a, no oblidem que si ho fem, el nen es sentirà més bé i controlarà més aviat. Òbviament, mai, sota cap concepte, el ridiculitzarem ni compararem amb cap altre nen, ja que com he dit abans cada nen és únic i te un ritme que s'ha de respectar.

El Tatano

El Tatano,

una revista pels més menuts

La revista

Aquesta setmana, des de la Bibliotecadel Bosc del Donyet, us portem una revista infantil. Es tracta de ElTatano, la versió més infantil de la ja coneguda revista CavallFort.

Aquesta revista, d’edició mensual, és plena d’històries i personatges molt divertits... contes, poesies, còmics... tot pensat per despertar el interès en la lectura dels més petits (recomanat a partir dels 4 anys). El disseny és alegre i molt divers, incloent dibuixos i originals imatges, sobretot en els reportatges de natura, les entrevistes i els articles. Aquests reportatges també els introdueix en la descoberta de l’entorn, en el món que els envolta... i amb ells troben múltiples activitats per desenvolupar habilitats: manualitats, receptes de cuina, fabricació de jocs...

Algun dels personatges més coneguts de El Tatano són la Rita Pinyada, En Mixu Mixu, En Pere Sense Por, Rut i Piu... tots ells divertits i amb mil aventures per compartir.

Una mica d’història...

Cavall Fort és una revista emblemàtica a Catalunya, que han gaudit generacions de nens i joves des de l’any 1961. Nascuda per atendre al públic escolar, en la nostra llengua, i amb un esperit continu de renovació i mantenint la qualitat per sobre d’interessos comercials i modes.

Al 1999 va ser una de les primeres revistes amb un lloc web propi a internet, adaptant-se als canvis tecnològics i de mitjans audiovisuals de la societat actual.

Actualment la Fundació Cavall Fort, constituïda a l’any 1991, és la propietària de la editorial .

La Biblioteca del Bosc del Donyet

POL, els Donyets i el Caramba..

Ben sabut és que els donyets són éssers màgics que viuen al bosc... dins la maleta porten contes i cada conte amaga una cançó!!

Aquest viatge ens va portar ben lluny, a trobar-nos amb el Pol, un nen únic, màgic i entranyable. Ell volia que els donyets anàrem a veure’l i allà ens vam presentar, amb un gat que no vola al que vam haver d’anar a buscar! 

L’havíem buscat i buscat per poder-li-ho portar, des de Vinaròs a Oriola, de Morella a Guardamar, Algemesí i La Ribera... en tots llocs l’havíem cercat!! A Catalunya i Aragó, per Andorra i El Rosselló...a les Illes Balears i també a L’Alguer... buscàrem al fons del mar i finalment a la Mediterrània el vam trobar. Aquest gat era el Caramba i al Pol ell també volia felicitar!!

El Pol i el Caramba són molt especials. Un és un gat que no vola però sap nedar... i l’altre és un nen amb un cor molt, molt gran. Entre contes i cançons, una meravellosa estona van passar, i perquè sempre els recordi, els donyets i el Caramba un vers li han volgut deixar:

Agermanem-nos de nou,

nens, fades i esquirols,

gents de les vil·les i donyets del bosc.

També les gents de la vall, de l’horta i del secà,

de les muntanyes i la mar...

Com diu el Puff:

A una veu la faran callar,

però a mil companys

no és tan fàcil ja!

Si l’esforç ajuntem,

podrem de nou avançar

i el nostre Drac sempre viurà!!

Gràcies família, estiguérem encantats de compartir amb tots vosaltres un moment tan especial en la vida del vostre petit gran donyet Pol... amb nens com ell, Fantasia existirà per molts, molts anys!!!  

Little Jackie Paper

El Peix Irisat

Escrit i il·lustrat per Marcus Pfister

EditorialBeascoa, 2005

" Irisat és el peix més bell de l'oceà,

amb les seves precioses escates de mil colors.

Però malgrat la seva bellesa se sent molt sol.

Per què els altres peixos no volen jugar amb ell?"

El llibre

Aquest conte ens explica la història d'un peix, però no d’un peix normal, no... és el peix més bonic del mar, ja que el seu vestit d'escates porta tots els colors de l'Arc de Sant Martí. Els altres peixos admiraven les seves escates tornassolades (l'anomenaven " El Peix Irisat"), tots el cridaven per jugar, però ell passava sempre de llarg, callat i orgullós, mentre es dedicava a lluir les seves escates.

Un dia un peix petit  li va demanar una escata lluenta i el peix Irisat li va dir: “Però tu què t'has pensat?? Que et regali una escata?? Vinga!! Fuig!!!”... i el peixet va fugir a corre cuita tot espantat, i ho va explicar a tots els seus amics. A partir d’aquell dia ningú va voler jugar amb ell. I clar, de què li servien llavors les escates lluentes, si ja no les admirava ningú?...

Al final del conte el peix Irisat els hi regalà a cadascun dels peixos una escata, de tal manera que, finalment, només li va quedar UNA sola escata lluenta... però es va sentir el peix més feliç, estava feliç com mai ho havia estat!!!

Aquesta història és senzilla però d'una profunditat aclaparadora, és molt recomanable per treballar amb els nens els valors. I als adults ens pot fer pensar, pensar en lo important que és tenir amics per compartir les coses... de què ens val tenir moltes coses materials si no podem gaudir-les amb els amics? I és que, al final, la felicitat no és una meta... és un camí.

L’Autor.

MarcusPfister, va néixer a Suïssa, on va estudiar disseny gràfic i il·lustració de llibres infantils, El Peix Irisat ha rebut varis premis  i ha estat traduït a més de 80 idiomes, venent més de 15 milions de còpies arreu del món. L'autor ha fet vàries històries amb aquest peix com a protagonista, arribant a convertir-se en una sèrie animada de televisió que s'està emetent als Estats Units.

The rainbow fish movie

LA BIBLIOTECA DEL BOSC DEL DONYET

II Trobada de les Families en Ruta

El Donyet va estar a la II Trobada de Famílies en Ruta al càmping ecològic Vinyols Camp, un lloc màgic on vaig conèixer uns nens encantadors que van gaudir dels contes.

Quí són Famílies en ruta?

"En Famílies en Ruta som partidaris de viure els somnis abans que somiar la teva vida. Creiem que els viatges en família ens obren la porta a la màgia de tornar a veure el món amb ulls de nens. Sentim que el viatge és consubstancial a la vida, que una altra forma de viatjar és possible i que fer-ho al costat dels nostres fills és la major manera establir amb ells vincles i records "indestructibles".

El viatge és, al nostre entendre, educació en moviment i possiblement una de les millors escoles de vida que podem oferir-li als nostres fills. Entenem la maternitat i la paternitat com una oportunitat en definitiva per seguir creixent com a persones.

Per a nosaltres els viatges amb els nostres fills, tant a llocs propers com als llocs més remots del planeta constitueixen una part fonamental en una criança conscient i el desenvolupament dels nostres fills i una de les millors maneres de gaudir junts la vida."

Si voleu saber més d'aquest projecte, entreu al seu web.

http://familiasenruta.com/

Menuda sorpresa!!!
Allí vaig trobar a Alvaro, un conegut del meu poble, Algemesí!!!

Els Donyets també tenim Mare

PER A MA MARE

A tu, Mare meva

per ser la flor més dolça de la primavera,

tu que sempre seràs el meu estel,

que va allumenant el meu camí,

camí que me portarà a l'alegria.

A tu, Mare meva

t'estime i mai et podre oblidar,

sempre estaràs dintre el meu cor.

Oblidar? Com oblidar a qui m'ha donat la vida?

Pagar? Mai podré pagar-te tot el que m'has donat.

Mare, el teu cor sempre ha sigut meu,

ara vull que el meu siga teu,

i sentir-te ben prop meu durant tota la vida.

                                      Juanvi Quiles Pous

ENTRE AQUESTES DOS FOTOS HAN PASSAT MÉS DE TRENTA ANYS; PERO HI HA UNA COSA QUE NO HA CANVIAT:

JO SOC EL SEU NEN, I ELLA ES LA MEVA MAMI!!!!

MAMI T'ESTIME, T'ESTIMO, T'ESTIM!!!!

MARCO I L'ÀLIGA

Hi havia una vegada un nen que es deia Marco, feia tres anys i va celebrar una festa amb els seus amics. A la seua festa van venir: L'Àliga Gran, el Nano Capità, el Nano Arlequí, la Mulassa, uns dracs de Sant Jordi i molts molts cavallers... el Donyet va obrir la primera maleta i un cargol molt maco va sortir per cantar cançons i explicar-nos un conte. 

Tot anava bé, però de sobte va arribar la petita Àliga, i estava molt trista!! No sabia ballar i necessitava que l'ajudessin... el Donyet ràpidament va parlar amb el Marco i van decidir que havien d'ensenyar-li "el ball del lo lo lo", uns nens agafaren els capgrossos de Sta. Tecla, altres els dracs de Sant Jordi, i al ritme de l'Amparito Roca i entre aplaudiments de tots els assistents, ballaren i rigueren molt. 

Ah!! La petita Àliga al veure com tots es divertien,va començar a ballar, i es va adonar que ho podia fer!!!!!!! I així és com diuen que l'Àliga de Tarragona va aprendre a ballar, gràcies a un petit nen que es diu Marco.

Contacontes per a nens de lestonnac l'ensenyança.

Que bonic anar a fer un contacontes i al mirar als nens, veure 10 exalumnes meus, cridant ben fort el meu nom!!!! 
Això no te preu!!!

Podré estudiar per ser pedagog, mestre, psicòleg etc... 
Però no hi ha millor teoria ni millor missatge que aquestes paraules, i el dia que no me les senta com meues, sabré que he de penjar les botes, ara per ara les crec i he començat a veure petits vaixells. 

"Educar es lo mismo

que poner un motor a una barca...

hay que medir, pensar, equilibrar...

... y poner todo en marcha. 

Pero para eso,

uno tiene que llevar en el alma

un poco de marino...

un poco de pirata...

un poco de poeta...

y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar

mientras uno trabaja,

que ese barco, ese niño o niña,

irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío

llevará nuestra carga de palabras

hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que cuando un día

esté durmiendo nuestra propia barca,

en barcos nuevos seguirá

nuestra bandera enarbolada."

(Gabriel Celaya)