Els titelles han viscut la trama de grans gestes; apropaven la història i descrivien el món quotidià de cada època. Transmeten cultura. La seva versatilitat permet establir una harmoniosa comunicació entre el real i l'imaginari. Això els converteix en un valuós instrument per als que expliquem contes. Però amb la meva faceta d'educador infantil també els utilitzo i he pogut veure com els infants s'expressen a través de la seva màgia.
El titella em permet connectar amb el món de l'infant. A través meu pot crear un clima càlid i motivador al grup. En general, els elegeixo per a que pugen adequar-se a les necessitats del grup de nens (titelles petits, d'animals, de molts colors, personatges de conte ...) i tant per la diversitat de la seva manipulació.
Hi han titelles que me serveixen per dialogar en moments puntuals del dia. Per exemple, pel matí per dir bon dia. N'hi ha d'altres que em serveixen per cridar l'atenció dels nens abans d'iniciar una activitat, o bé per crear una estona agradable, on la sorpresa i l'encanteri són protagonistes. És sorprenent veure la cara dels nens, alguns es queden bocabadats.
També les utilitze, com no?, per explicar i representar contes o per ser manipulades lliurement pels infants.
És molt important deixar als nens titelles que ells puguin manipular. Les activitats que es poden realitzar amb els titelles són molt diverses, en algunes la iniciativa parteix dels infants, altres vegades sóc jo qui ho inicia.
Jo li done molta importància a l'estona de la conversa, es un gran moment per treure un titella. No cal que parle amb tots els nens, sinó que el principal objectiu és establir un diàleg afectuós entre nens i educador/a. Distingeixo dos tipus de conversa quan faig ús del titella: una, quan el diàleg és dirigit per mi i l'altra, quan són els nens que, dividits en xicotets grups, creen el seu propi context lingüístic. En el primer cas, només intervenen un o dos titelles i, en el segon, cada nen disposa d'un titella.
Quan sóc jo el que dirigeix el diàleg, el meu objectiu principal és el goig de parlar un per un, i al mateix temps és una manera d'assajar el torn de paraula i aprendre a escoltar.
Els motius de la conversa poden ser diversos, cadascú explica el que vol, fruit de la seva experiència quotidiana, ja sigui de casa o de l'escola. Hi ha nens que es limiten a repetir el que diu el seu company, però a poc a poc aprenen a explicar les pròpies vivències.
Jo el que faig es el següent: tots estem asseguts en rotllana i ja he creat un ambient d'expectació (crec que és molt important preparar l'aparició del titella, ha de ser un moment màgic). De sobte apareix el titella escollit, diu el seu nom i saluda a tots els nens i nenes. Tot seguit me'l miro i em dirigeixo a un nen, després a un altre, i els pregunte el nom utilitzant el titella. Però sempre el titella s'ha de mantenir quiet, de cara a l'infant a qui pregunta i no desplaçar-lo fins que hagi respost. Per això és molt important que l'educador estigui assegut al terra mentre manipula el titella i que mire atentament l'infant al qual es dirigeix.
Quan els nens agafen titelles i les manipulen lliurement, surt un altre tipus de conversa on poden establir diàlegs amb els companys. N'hi ha que parlen sols amb el seu titella, però també hi ha d'altres que inventen les seves petites històries.
Explicar contes als nens és encisador i sempre tinc molta cura, ja que el conte constitueix un dels elements més rics de l'educació infantil. ajuda a estructurar el pensament, amplia el procés cognitiu (vocabulari, significat, etc.), cultiva la imaginació i els obre nous canals al desenvolupament global. Cal saber escollir el conte. D'entre els tradicionals n'hi ha de molt adequats per explicar-los amb titelles ja que tenen una estructura senzilla.
Primer explico el conte escollit diverses vegades, abans d'escenificar-lo. La repetició de la narració és necessària amb infants petits, com també ho és, buscar el moment idoni per contar-lo.
Quan els nens i nenes ja coneixen bé els diferents personatges del conte perquè l'han vist escenificat varies vegades, els titelles passen a formar part del racó de titelles.
Jugar a explicar contes amb titelles constitueix un tipus de joc simbòlic a partir del qual l'infant fa un procés d'aprenentatge.
La manipulació dels titelles activa una sèrie d'estímuls perceptius que, amb el llenguatge simbòlic, contribueixen al desenvolupament de les capacitats cognitives. Un punt molt interessant és que l'aprenentage es desenvolupa de manera col·lectiva. El coneixement del conte és una condició necessària per participar en el joc, aquesta participació requereix que el nen comparteixi i interactuï amb altres nens.
Un nen del grup aprèn de l'altre perquè s'han d'escoltar, dir coses, repartir-se els personatges, i sobretot s'han de posar d'acord. És mitjançant la interacció, que es du a terme això que sembla tan complex. Per això no sempre és fàcil i a vegades cal de la meva intervenció.
.JPG)
.JPG)
.JPG)