Havia d’actuar a la festa de final de curs, una celebració molt emotiva ja
que representa el final d’una etapa per a uns nens i les seves famílies: el
curs vinent començaran el segon cicle d’infantil, i el Donyet, amb els contes,
érem els encarregats de fer que la tarda fora màgica.
Ho tenia tot preparat per sorprendre als nens i a la resta de convidats...
el bagul màgic del drac, el Ukelele afinat, les cançons preparades… Però sabeu
què?
Al entrar a l’escola, vaig ser jo el que es va trobar una sorpresa, els
meus ulls no podien creure el que estava veient... no m’haguera imaginat mai
que al entrar anava a descobrir una escola amb un encant especial, una pati que
desprenia màgia per tots els racons, un pati que amagava a dins seu un veritable
bosc encantat! Era un pati ideal per a infantil, ple d’arbres, plantes , fonts
i natura. Tot un mon per a explorar amb els sentits, un pati ple d’olors, ple
de vida. Un espai polivalent on els nens i nenes petits poden experimentar i
descobrir el mon interactuant amb l’entorn.
A les 17h començaren a arribar les famílies amb els nens, una vegada
estigueren tots, es va obrir la primera maleta i va sortir la Lluna, tots
plegats, pares i nens cantarem ben fort la cançó de la lluna i la pruna i
escoltarem els contes que ens explicaven els titelles... ens ho varem passar d’allò
més bé!!!
Hi havia molta gent, mares i pares, nens i nenes, avis i tiets... tots
gaudiren i participaren de cada conte, va ser una tarda inoblidable on les
titelles i els nens foren els protagonistes.
Quan acabaren els contes, tots menjarem xocolata i coca mentre fèiem globoflèxia
i ens maquillàvem de pirates, papallones, spidermans, etc…
Jo em vaig sentir molt a gust i des d’aquí vull donar les gràcies a les
directores pel bon tracte que em van donar, son unes bellíssimes persones i
unes grans professionals involucrades en l’educació dels seus alumnes.
Gracies de tot cor per confiar amb els contes del Donyet per a una festa tant important!!
Un dia rebo una emotiva carta... parla d’una dona que vol
fer contacontes, parla d’una pèrdua vital, parla d’una malaltia, parla d’un
llibre...
He conegut aquesta història i ara, des de la Biblioteca
del Bosc del Donyet,
la volem compartir amb vosaltres...
El llibre
“La mare està malalta” és un
llibre entranyable i captivador, un llibre solidari basat en la història
personal de l’autora, que va perdre a la seva mare malalta d’esclerosi lateral
amiotròfica (ELA). És un conte que ha estat escrit per a ajudar, en certa
manera com a eina educativa, a tractar i a informar sobre aquesta malaltia als
més menuts, tant aquells que viuen de prop la ELA com a la resta de persones
que puguin estar interessats en el tema.
La resposta enfront la pèrdua
d’un ésser no és igual en cadascuna de les persones, i òbviament, també és
diferent en nens que en adults... Moltes vegades, els nens necessiten
exterioritzar aquest dol i un conte pot ser una gran ajuda per fer-ho. En
aquest conte la protagonista explica la seva experiència, amb els seus dubtes i
les seves pors... Evidentment, aquesta
història és vàlida per tractar el dol, sigui quina sigui la causa, malaltia o
situació que l’hagi provocat.
A més del valor humà de la
història que aquí s’explica, aquest llibre és encara més valuós perquè els
diners de la seva venda van a benefici de la Fundació Miquel Valls ,
que dedica la seva activitat a donar suport a tots els afectats d’ELA. El conte
es pot adquirir a la pàgina web, per compra on-line.
L’autora
“Mentre pugui, no deixaré mai de fer el gest per ells. En el seu dia ells ho van fer per la meva mare, i per la meva família, en la seva lluita contra l'ELA”.
L'Eva Vallespí Suñé va néixer a Barcelona, el maig de 1974. Fa uns anys va canviar ciutat per
poble, anant a viure a Móra la Nova. Ella explica que la tranquil·litat del món
rural li va permetre meditar i encaminar la vida per un sector que sempre li
havia atret molt: la educació infantil. Treballa uns anys com a monitora de
natació amb nadons, nens, joves i adults, posteriorment col·labora a l'esplai
del poble com a monitora i directora de lleure infantil i juvenil, i treballa
també a la Llar d’infants Municipal d’aquesta població.
Amant de la
cultura i en especial de la literatura infantil, ha col·laborat com a
contacontes a col·legis, llars d'infants i a la biblioteca municipal del seu
poble. L'any 2001 obté el primer premi del XVII Concurs Literari Prosa d'Adults
que convoca l'Ajuntament de Móra la Nova, i el 2012 obté el segon lloc en el
mateix concurs, del qual dona el premi en metàl·lic íntegrament a la Fundació
Miquel Valls, encarregats d'atendre afectats amb ELA (Esclerosis Lateral
Amiotròfica).
En aquest llibre participa també la il·lustradora Rosa Maria Avante, llicenciada en Belles Arts
i actual mestra a l’Escola Municipal d’Arts i Disseny de Móra la Nova.
Una mica
d’informació mèdica...
La Esclerosi Lateral Amiotròfica
(ELA) és una malaltia neuromuscular degenerativa progressiva, que afecta a un
tipus de cèl·lules nervioses anomenades motoneurones. Degut a aquesta malaltia,
les motoneurones, que controlen el moviment de la musculatura voluntària del
nostre cos, gradualment van disminuint el seu funcionament fins a morir,
provocant debilitat i atròfia muscular. Les motoneurones estan localitzades al
cervell i la medul·la espinal.
La causa de la ELA és encara
desconeguda, tot i els avenços que s’han produït en el coneixement del
funcionament del sistema nerviós en els últims anys.
És tracta de la malaltia de les
neurones motores més freqüent en adults (adults joves sobretot), amb una
incidència de 1.5-2.5 persones per 100.000 habitants i any.
La ELA no te cap tractament
curatiu, totes les teràpies van dirigides a pal·liar o millorar el conjunt de
símptomes derivats de la malaltia, o en algun cas, a enlentir la seva progressió.
Cal tenir present que la cura
dels pacients d’ELA precisa d’un abordament multidisciplinar, donat la
complexitat dels símptomes, així com un suport psicològic per ajudar a afrontar
la evolució de la malaltia. En aquest aspecte, el paper de la família amb el malalt
d’ELA és primordial, així com també resulta vital el recolzament i la
orientació de la família per part dels professionals, per a afrontar cadascuna
de les situacions entorn al malalt que es viuran.
Com ja sabeu els Donyets
del Bosc sempre anem buscant nous llibres per la nostra biblioteca, busquem
aquells que ens agraden i que creiem que són especials, que tenen quelcom que
els fa únics.
Aquesta setmana el que us
presentem és molt original, no és un llibre... o si? Tot depèn sempre del vidre
amb el que ho mirem!!
Des de la Biblioteca delBosc considerem que encaixa molt bé a la nostra col·lecció, el tarannà de
l’il·lustrador ens agrada i el veiem com un cant a la creativitat.
Es tracta d’uns quaderns
per pintar, tenen 16 pàgines plenes de il·lustracions amb blanc i negre per a
que es puguin omplir de colors mentre gaudim de la cultura popular. Personalment,
com a educador infantil, puc dir que les il·lustracions són molt adequades per
els nens, atractives visualment, simples però plenes de màgia... tots els nens
podran reconèixer a la figura o personatge que representen: La Cucafera, Els Diables,
Els Castellers, etc.
Però... no us penseu que sols
està el quadern del Seguici de Santa Tecla! En aquesta col·lecció també podem
trobar els quaderns per pintar de les festes de Valls, Montblanc i Reus!!!!!
El creador d’aquests
quaderns els defineix així:
“Són uns quaderns molt especials. Fets i pensats per petits, mitjans i
grans, amants de la cultura com el meu fill que xalen amb la música,
la xerinola i el seguici popular de
la seva ciutat”
Crec que és molt recomanable per a col·legis, escoletes,
etc... i com no, també per a casa!!
Jo sempre al l’escoleta, al inici de curs i en ple període
d’adaptació (amb la festa major de Tarragona al carrer), introdueixo activitats
que giren al voltant de la temàtica de Santa Tecla. Aquestes activitats
resulten atractives pels nens ja que, a banda del interès que puguin tenir
totes les bestioles i personatges del seguici que veiem a la classe (en fotos,
cartells , dibuixos, etc…) els nens se n’adonen que tot l’ambient, que la
música que escolten i que les danses que ballen no són tan sols activitats de
l’escola, sinó que la festa es viva al carrer i a les seves cases.
A aquestes alçades del curs els nens es fascinen encara
cada vegada que veuen una imatge del seguici, i és per això que crec que
aquestos quaderns són una eina per a educadors, pares i mares... per al nen son
atractius i divertits i poden dissenyar el seu propi conte de colors, deixant
que la creativitat de cadascú pugui desenvolupar-se lliurement.
L’autor
L’Armand treballa com a
il·lustrador professional des de l'any 2002 al camp editorial. L'any 1998
va finalitzar el segon grau d’Arts Gràfiques com a Tècnic Especialista,
professió que mai va exercir. La seva formació oficial com a il·lustrador va
començar al Centre d'Art i Disseny Escola
Massana amb el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Il·lustració. En
finalitzar els estudis va començar a treballar en una empresa però va seguir
formant-se amb altres cursos (com el d’Il·lustració Creativa a l’Escola Eina de
Barcelona), per a poder dedicar-se únicament al que li agrada: crear i
dibuixar.
De nou el Donyet torna a estar on the route, aquesta vegada el destí ha
estat Perafort, allà m'esperava el Martí: un admirador dels dracs, un petit
cavaller de gran cor, un amic dels contes, el meu amic!!
En Martí sempre està disposat a
riure, saltar i cantar. En Martí no te por al lleó, perquè com molt bé diu
ell:
El lleó no em fa por
pam i pipa, pam i pipa
El lleó no em fa por
perquè sóc bon caçador
Al matí vull sortir
pam i pipa, pam i pipa
Al matí vull sortir
a caçar-lo sota un pi
En un prat l’he trobat
pam i pipa, pam i pipa
En un prat l’he trobat
i el lleó m’ha mossegat!!
Descarregarem maletes, prepararem els contes i a poc a
poc començaren a aparèixer els seus amics, i vet aquí que les maletes es van
obrir per portar-nos a Neverland, a
on els contes es viuen i l’aire és ple de màgia.
Entre somriures, cavallers, princeses i dracs tots varem
tornar a ser nens!! Em vaig contagiar de la innocència dels nens i m’ho vaig
passar d’allò més bé!!
Il·lustradora:
Carmen Puchol Kalandraka Edicions (Col·lecció Llibres
per Somniar)
"Qui hauria llançat aquell llibre a la
mar?
Quines
raons haurien impulsat algú a fer-ho?"
El llibre
Aquest
llibre ha estat fet amb la col·laboració d’AlbenaTeatre i Babia Producciones. És
una publicació que forma part d’un projecte global que inclou l’edició d’aquest
àlbum i la producció de l’espectacle teatral ARTEFACTES, que es va estrenar a Teatralia 2003.
Ja fa
temps que el tinc al prestatge de casa, en aquells anys el Donyet vivia als
boscos del País Valencià i sempre anava a una llibreria molt màgica, la Llibreria Samaruc... i es allà a on el
vaig trobar.
El
primer que em va cridar l’atenció va ser que el llibre anava dintre d’una capsa
de cartró, un format molt innovador en aquells anys, i com no (jejeje) la
curiositat va poder amb mi i vaig obrir la capsa... voleu saber que vaig
trobar?
...Un llibre i tres boles de paper plenes de paraules!!!!
Vaig
treure el llibre i vaig llegir una carta que deia així:
“Tinc 8 anys.
El meu poble serà destruït en breus instants.
No tinc temps ni lloc per a salvar el que més
m’estime al món: els meus llibres.
He pres una decisió ferma i dolorosa.
Triaré el llibre
que més m’agrada,
arrencaré tres fulls i en faré una bola;
i així successivament...
Després, les guardaré en aquest llibre.
Quan sigui ple, el llançaré a la mar
perquè sé que allí estarà segur.
Espero que en el futur algú trobe el llibre,
trobe les boles i puga reconstruir les històries
que hi ha amagades en cadascuna d’elles.”
Em va
agradar tant el que deia el llibre, que me’l vaig comprar i sempre l’he utilitzat
com una eina per fer animació lectora amb nens de 8-12 anys, agafàvem les
boles, i sense obrir-les llegíem les paraules que podíem i construíem les
nostres narracions.
Tot
un exercici d’imaginació i creativitat que ens transportava pel màgic món de
les paraules i de les històries...
L’autor
José Antonio Portillo (Lerma, Burgos, 1959) és difícil de
classificar. En el 2003 va estrenar Artefactes
amb el director Carles Alberola, obra que va captivar al públic i que estava
concebuda per a despertar en els xiquets el interès pels llibres. No obstant això,
les seves experiències prèvies no queden circumscrites al món del teatre, sinó
també al de la pedagogia i les arts plàstiques. Es podria dir que Portillo és
un escultor que inventa o recicla objectes per a explicar històries o per a que
els xiquets expliquin les seves.
El Donyet Macarroni va agafar les
seves titelles, les va guardar dintre del bagul i amb la seva gorra de
contacontes va arribar a Cambrils, allí l’esperaven el
Joan, el Lluc , la Ciara i el Pep i molts amics més.
Obrirem les maletes i la màgia dels contes va fer que passarem una estona
molt divertida, cridarem ben fort com si
fóssim dracs!!!!
Varem conèixer a una rateta presumida que volia casar-se amb el més millor
del món i varem poder vèncer a un monstre molt gran amb l’ajuda de una vareta màgica!!
Però el Donyet Macarroni es va
trobar amb el Pepillo Grillo, un
petit però gran amic, que feia molt de temps que no veia.
El Donyet li va explicar que
rondava pels pobles i ciutats i no deixava perdre cap fira ni mercat... anava
fins i tot a racons a on altres donyets no hi van, i sempre portava la seva
maleta màgica de fer estels. Uns estels sortien petits, amb un fil per governar-los,
altres es convertien en flors, altres en espasses de pirates d’un i mil
colors... quan davant del Pepillo va
obrir aquesta maleta màgica, tots els nens i nenes s’apilotaren al voltant del Donyet per demanar petits estels amb
formes de tot tipus.
Va ser un dissabte molt especial i sempre me’n recordaré de lo bé que m’ho
vaig passar!!!
