Sempre he pensat que la infuència de l'espai i la seva distribució a l'escoleta és molt important, ja que condiciona una quantitat d'experiències que viu l'infant. Una de les funcions de l'educador deuría sr la de distribuir aquest espai aprofitant al màxim totes les seves possibilitats. Normalment, quan parlem de l'espai de l'escola, només pensem en les aules i inconcientment deixem de banda tota una sèrie d'espais comuns que queden totalment desaprofitats.
Probablement molts educadors, en un moment donat, ens hem aturat a reflexionar si s'aprofita correctament tot l'espai de què disposem a l'interior de la nostra escola.
Es ben sabut, que el pensament infantil progressa i es desenvolupa a través de les accions que el nen fa sobre la realitat, les quals produiran canvis en la seva manera de pensar i d'actuar, és per això que s'ha de trobar una organització de l'espai i una distribució del material que estimulen al nen a actuar. A partir d'aquestes experiències cada nen segueix un desenvolupament únic i original que dependrà de les infuències que rep de l'exterior. L'espai li ha de permetre actuar, combinar, modificar, observar, transformar,arribar a un xicotet "desordre" que el portarà a noves adquisicions.
Si partim de la base que l'escola infantil ha de promoure el creixement i desenvolupament global del nen/a en tots els seus aspectes, hem de concloure que el nostre objectiu com educadors és potenciar la utilització de tots els recursos que tenim al nostre abast.
En totes les escoletes infantils hi trobem dos grans elements:
1- un espai físic en el qual es poden diferenciar una sèrie d'espais comuns, com poden ser l'entrada o rebedor, la sala de psicomotricitat, els passadissos, el pati, etc. i uns altres espais més propis de cada grup, que solem anomenar classe o aula.
2-Les persones que comparteixen aquestos espais, que són els nens, famílies i els educadors.
Pel que fa a l'espai físic, crec que cal tenir present algunes coses. En primer lloc, aquest espai mai no és neutre, siguen quines siguen les condicions d'aquest entorn, sempre exerceix una infuència, sempre ens convida a determinades accions, sempre ens falicita determinades actituds i sempre condiciona determinats tipus de relacions i d'intercanvis.
Donat que aquesta influència és inevitable, crec que deuríem d'intentar organitzar l'espai i l'entorn de manera coherent amb la nostra pràctica educativa per tal de no crear influències contradictòries a l'infant. Pel que fa a les persones que conviuen a l'escola bressol, tradicionalment l'adult era l'únic agent educatiu, era el que programava, el que organitzava, el que dirigia, qui observava, qui avaluava, és a dir, l'adult era qui "ensenyava". Actualment, l'adult com a educador ha perdut el privilegi de ser l'únic factor educatiu i s'ha convertit, gràcies a les noves teories pedagògiques, en part integrant de l'entorn, que és el veritable agent educatiu. Les bases d'aquestes teories parteixen de les necessitats del mateix nen, el qual, a partir dels seus interessos, actua.
Aquesta activitat dóna com a resultat la interacció amb l'espai que l'envolta.
Amb tot això,me planteje, que no hem d'oblidar el paper que té l'espai en ell mateix com a factor educatiu.
Se que és ben cert que les estructures físiques no es poden modificar, però el que sí que podem, es modificar l'organització d'aquest espai físic i, finalment, transformar-lo en funció de cada moment.
Crec que en totes les escoletes infantils, sigua quina sigua la seva superfície, tenim espais que són considerat en un segon terme i que realment ens poden donar moltes possibilitats.
El rebedor o entrada a l'escola, és l'espai delprimer contacte i és el que ofereix la primera impressió, ja sigua quan entra el nen o quan surt. Per tant ha de ser important que l'impressió sigua favorable, atractiva, estimulant, acollidora tant per al nen com per als adults. Crec que l'entrada i els passadissos permeten activitats que a la clase són díficils de fer, a més, faciliten establir relacions amb altres grups portant a terme activitats comunes i serveixen de base per a un bon treball d'equip.
Si hi reflexionem i actuem, farem que la nostra escola estiga viva.
