dimecres, 31 de maig del 2017

La Llegenda de Sant Jordi




Així doncs, aquest Sant Jordi, a més de les senyeres i de les parades de llibres i roses que ja de per si omplen la Diada a Mont-Roig del Camp de color i de festa, des de la Biblioteca Joan Miró  es va promoure altres activitats que van omplir de gom a gom tota la sala per escoltar l'original llegenda de Sant Jordi, donant-li un ambient molt festiu on no va faltar spiderman, budy, mickey i molts més personatges

.




dimecres, 29 de març del 2017

EL PETIT GRAN MÓN DELS GERMANS LAMBE



Quan el vell Edmund Percival Lambe va morir, els seus néts, els germans Jerome & Zachary van ser nomenats els seus hereus. Entre els molts objectes que es trobaven en el vell garatge del seu avi, hi havia una caixa de fusta de grans dimensions amb un gran rètol de fusta que posava: “El món màgic del professor Lambe” i en el seu interior contenia…? Tant per en Jerome com per en Zachary Lambe aquella misteriosa caixa els transportava a la seva infantesa, se’n recordaven aquella misteriosa caixa, de la fira i de les paraules que l’avi sempre repetia enfilat dalt d’una cadira: Vinguin senyores i senyors a veure la misteriosa caixa del professor Lambe! Quins meravellosos dies de fira!


El contingut de la caixa és el que ens han promès ensenyar-nos els germans Lambe. Què serà això tan misteriós que conté tan misteriosa caixa? L’únic que sabem es que des d’ara seria…”El petit gran món dels germans Lambe”.
 COMPANYIA ENCAIXATS


dijous, 16 de març del 2017

El Patufet a la llibreria Adsera




Per a la gent sense imaginació, una llibreria és un lloc on es venen llibres, i un llibreter, tan sol la persona encarregada de vendre'ls, però per al Donyet contacontes una llibreria és un lloc  on pot cargar-se d'energia. 



No hi ha res més gratificant per a un Donyet que comprovar que la Màgia existeix, és real, aquest cap de setmana passat ho he pogut comprovar amb els meus propis ulls en el la la llibreria Adsera de Valls, una petita llibreria amb molt d'encant i on podem trobar qualsevol llibre que busquem.




 La Gertri Adsera Bertran ens va tractar molt bé i des de aquí li enviem un fort peto!! 
Aquesta vegada va ser el Patufet el que va emocionar a petits i grans!!

    












       “Les aventures del Patufet” és una versió lliure del conte tradicional del Patufet. En aquesta versió el Patufet viu diferents aventures viatjant amb el seu avió i va coneixent a altres personatges de conte. El Patufet viatja amb avió i viu a dins d’un armari, aquest  personatge resulta molt atractiu per als nens i nenes, ja que s’identifiquen amb ell i somien ser com el petit heroi que, malgrat la seva mida, sap vèncer les dificultats. Això sí!!... ara quan sortiu al carrer, aneu amb molt de compte per si escolteu aquesta cançó:Patim, patam, patum,Homes i dones del cap dret,Patim, patam, patum,No trepitgeu en Patufeeeeeeeeet!!!!

dimarts, 7 de març del 2017

10 Aniversari Embriogyn



Embriogyn és un dels centres de referència en Reproducció Assistida i Diagnòstic Prenatal a la provinicia de Tarragona i a Catalunya. Amb 10 anys d'experiència i havent ajudat a aconseguir el somni de milers de pares, aposta per apropar-se als pacients apropant el seu equip de professionals de reconeixement nacional per facilitar al màxim els tractaments de fertilitat i el diagnòstic prenatal en els seus pacients. Perquè sabem que la proximitat i l'accessibilitat al professional és un factor clau que multiplica les possibilitats d'èxit. Aquest fet, sumat al desplegament d'una tecnologia d'última generació i actualitzada permet garantir unes taxes de gestació de les millors a nivell nacional en totes les tècnicques realitzades.





 Per a mi va ser un plaer poder explicar contes en el seu 10 aniversari, me vaig sentir molt ben acollit i tots els nens i nenes van gaudir tant com jo.

Enhorabona per la vostra tasca!!

Contacontes al Totem café

Quan fa que no t’expliquen un conte? O que no l’expliques tu a algú altre? Sabies que explicar contes és un art mil·lenari? I per què, doncs, l’art d’explicar contes no és l’ofici més antic del món?

 Aquesta vegada les maletes del Donyet es van obrir per carnaval al Totem Café de Tarragona.












Fa molts anys que volto per pobles i ciutats amb els meus espectacles. Crec que puc afirmar, sense equivocar-me, que els han vist centenars de milers de nens i nenes! Però el que més m'agrada és poder continuar voltant per veure les seves cares d'alegria i felicitat mentre ballen, canten o escolten amb molta antenció un conte. 

dijous, 16 de febrer del 2017

Educar per la vida




És un fet que les nostres accions i pensaments estan plens de valors. T'has aturat alguna vegada a pensar en totes les coses que fas al llarg d'un dia en el teu rol d'educador, mestre, mare, pare, avia, oncle, cangur? Segurament tots fem o hem fet canvis de bolquers, pentinar-los,explicar contes, cantar,parlar,escoltar, planifiques el temps d'acord amb uns objectius, prepares activitats, "dónes ordres",renyes,felicites,etc. Hi han tantes accions que fem cada dia! I no cal dir que totes estan plenes de valors. Segons com les fem, segons com siga la nostra actitud, estarem transmetent uns valors o uns altres. Per exemple, de quantes maneres es poden canviar uns bolquers? Els podem canviar de manera brusca, de presssa i sense gaire miraments, podem canviar-lo cantant una cançó que agradi a l'adult i al nen, podem canviar-lo amb molta cura i aprofitar per fer un massatge.Dient-li que és un "cochino" i un marrano. Amb gestos que demostren un respecte pel seu cos. Parlant amb l'infant amb un to de veu suau. Fent-li una carícia. és cert que hi ha moltes maneres de canviar un bolquer, però segons com ho fem estan en joc uns valors o altres. No se sentirà ni ho viurà igual el nen que és canviat amb gestos bruscos que el que és canviat amb gestos suaus. Ni aquell a qui es diu "cochino" que aquell a qui es canta una cançó.
I tu, com canvies bolquers?, com els pentines?, com expliques contes?, com renyes quan has de fer-ho?,com felicites un infant que s'ha esforçat amb alguna cosa?. Quins valors hi ha presents en cada situació?
Els valors són propis de les persones i en totes les nostres accions, els nostres sentiments, interessos, valoracions, hi són presents, en siguam conscients o no, i ens condicionen tant personalment com en la nostra relació amb els altres. El que és important és no deixar de pensar en quins valors volem transmetre i reflexionar si són aquests els que transmetem o potser transmetem els contraris.És a dir, pot ser volem que els xiquets vsàpiguen escoltar-se els uns als altres i jo sóc el primer que no els escolte. Potser m'agrada que diguen bon dia al entrar a l'aula i jo no els ho dic. Aquestos són situacions que es produeixen i que ens poden pasar a nosaltres. Només reflexionant en el dia a dia podrem adonar-nos-en i millorar la nostra tasca com educadors.

Els valors són propis de les persones i  són a tot arreu, és a dir, totes les nostres accions i pensaments són plens de valors. aquest és un fet que ha passat, passa i passarà sempre.
L'evolució de les tecnologies és, ara per ara, un trionf de l'home, però,potser aquest trionf, que ens aporta un benestar econòmic i cultural, fa que deixem de banda, sense pensar-hi massa, la dimensió humana de la persona.

dimarts, 7 de febrer del 2017

La Companyia Encaixats





Existim perquè és necessari. La gent ens troba per casualitat, de vegades sense saber-ho. Actuem per a tots els ulls i orelles sense discriminació. Ocupem tot tipus de llocs: carrers, descampats, patis de veïns, ciutats i pobles... Fins i tot és possible algunes vegades trobar-nos a boscos i camps. Ens diuen que som de carrer, és el nostre escenari, el nostre “ring”, la nostra elecció, sembrem i cultivem l'art al carrer.
En aquests dies, quan el mercat ho ocupa tot, quan se'ns provoca per fer-nos murmurar i posar-nos aclucalls, quan crivellen la cultura amb impostos (21%), reivindiquem alt i clar que hi ha coses a veure, a compartir, a conèixer... centenars de festes i esdeveniments, milions d'artistes, milions d'espectadors, i en algun lloc, alguna cosa de nosaltres.
Reivindiquem el dret a viure del nostre ofici. Creiem que l'art i la cultura poden salvar el món.

L'ànima de la companyia som en Juanvi Quiles  d’ El Donyet Contacontes i en Joan Reverté de l'Invisible Titelles,  junts hem creat la companyia "Encaixats" per portar a terme tots aquells projectes que no encaixen a nivell personal dins del nostre tarannà habitual. 
També volem barrejar ingredients: titelles, dansa, arts plàstiques, música... I estem oberts a tots aquells artistes de qualsevol disciplina artística que vulguin col•laborar per fer quelcom junts.

La "Companyia Encaixats" vol ser el laboratori on experimentar noves fórmules, nous projectes, i obrir nous camins. 

A "Encaixats" a més volem dur a terme un projecte de dinamització cultural - festiva, nosaltres l'anomenem "l'Oficina",  per organitzar esdeveniments i festes a mida (molt grans, moolt grans, mooolt grans o bé molt petites, molt petites, molt petites) i tot allò que ajudi a dibuixar somriures per tot arreu...

Els nostres espectacles:



"El petit gran món dels germans Lambe" està compost per micro-espectacles de titelles i ombres xineses de tres minuts aproximadament de durada cadascun  i  per a tres únics espectadors cada representació, fent passis un rere l'altre durant una jornada (un matí, una tarda, un dia sencer...). Tot això complementat amb una  performance exterior  per part dels actors ("Germans Lambe") per atraure públic i/o  entretenir l'espera. Tot guarnit  amb  una decoració  i  vestuari de l’època victoriana. Els espectacles que es representen van en consonància amb el tipus de públic que hi assisteix. Divertits, originals i entretinguts. També per infantils disposem de contes clàssics com: "La caputxeta vermella", "Els tres porquets"...  
Existeix la possibilitat de fer espectacles per encàrrec (presentacions de productes com si fos un espot publicitari).



Aquest és el nou espectacle de la Companya Encaixats ens em inspirat en histories, contes i llegendes per fusionar-les en una de sola. D'una banda, una antiga història sobre l'últim rei dels zulus, conegut com Shaka “El Lleó”. La llegenda diu que Shaka no va morir, sinó que simplement dorm i despertarà algun dia. El cantant Pete Seeger l'explica en la gravació d'un concert en directe com introducció a la canço " Wimoweh" (una distorsió de la lletra zulu, Uyimbubé, que vol dir: "ell és el lleó"), és la més famosa cançó africana de tots els temps. Uyimbubé es va gravar pel seu compositor Solomon Linda, i el seu grup The Evening Birds. Al llarg dels anys, ha estat cantada per més de 150 cantants, i usada en unes 18 pel·lícules, es va convertir en un gran èxit internacional.
D'altra banda trobem la faula "El ratolí i el lleó" d'Isop (segle VII aC), faulista grec. Segles més tard va ser reescrita entre uns altres, per Jean de la Fontaine o Félix María Samaniego i és tant popular que ha estat objecte de nombroses adaptacions literàries i artístiques. De la mà de “la Companyia Encaixats” s’ha convertit tot plegat en un divertidíssim espectacle musical en viu i en directe. Utilitzant musiques i cançons folklòriques, clàssica i d’altres composades exprés. Així que titelles i música compartint escenari! 

Alba Solé: piano, percussions i veu
Aina Roigé: violí, percussions i veu
Joan Reverté: manipulació titelles, actor i veu
Juanvi Quiles: manipulació titelles, actor i veu
Helena Garcia: construcció dels titelles





dilluns, 30 de gener del 2017

Loris Malaguzzi



Loris Malaguzzi va néixer a Correggio el 1920. Es va llicenciar en pedagogia i després de la Guerra mundial va assistir al primer curs de psicologia de la postguerra al CNR de Roma.
Al 1946 començà a treballar amb infants com animador de vuit escoles autogestionades, algunes de les quals van ser municipalitzades al 1967.
En 1950 va deixar l'escola estatal i va passar a treballar de psicòleg al Centro medico Psico-pedagogico Comunale (CMPP) que ell mateix havia fundat. Es dedicà a l'ensenyament i després dirigí la Scuola Convitto Rinascita per Reduci e Partigiani.


En 1951, com a membre de la FICE (Federazione Internazionale Comunitàdi Bambini orfani e dispersi dell'ultima guerra) participà en moltes missions a Europa amb Ernesto Codignola i Margherita Zoebeli.
En 1952 va crear, amb el poeta Corrado Costa, el Teatro dei Ragazzi. En 1954 va fundar, amb una colla d'amics, el Teatro Club. Hi va fer de director d'escena i donà a cinèixer les obres de Beckett, Brecht i Ionesco. En 1960 va fundar, amb Marta Montanini, l'escola G. Lombardo Radice per infants i nois amb necessitats especials.
En 1963 ajudà a dur a terme les primeres experiències pedagògiques de les escoles comunals per a infants. En 1968, amb Bruno Ciari, Lamberto Borghi, Francesco De Bartolomeis, Aldo Visalberghi i Ada Gobbetti, posa els fonaments operatius i culturals de les escoles laiques per a nens, Es van basar en la llarga experiència obtinguda a les escoles autogestionades, creades al 1945.


Al 1972 va promoure el primer Congrés Nacional d'Estudis per a ensenyants d'escoles per a infants. Acabada la relació amb el CMPP, fou nomenat coordinador pedagògic de les escoles per a infants de Reggio-Emilia, i després assessor a la ciutat de Mòdena. Va treballar amb Gianni Rodari en la darrera redacció de la gramàtica de la fantasia, la qual va ser dedicada per l'escriptor a la ciutat de Reggio Emilia.
A partir de 1976 fou director de la revista Zerosei i a partir de 1985 de la revista Bambini. El 1978 va entrar a la Comissió Ministerial de la Instrucció Pública per a l'experimentació a les escoles maternals de l'estat. En el Congrés nacional de Bolonya, va participar-hi amb el treball "Il bambino soggeto e fonte di diritto nella famiglia e nella scuola".
En 1980 va fundar a Reggio Emilia el Gruppo Nazionale Nidi-Infanzia amb el qual organitzarà congressos a La Spezia, Pistoia, Roma, Ancona, Orvieto, Riccione. Va organitzar el VII Congrés Nacional, que va tenir lloc a Riccione el maig de 1992.


En els anys 80 va concebre la mostra L'occhio se salta il muro i després una altra: I CENTO LINGUAGGI DEI BAMBINI, Malaguzzi també pronuncia conferències i participa en seminaris a Europa i als Estats Units.
Des del 1985 inicia intercanvis i projectes comuns de recerca amb nombroses universitats nord-americanes, de gran interès per a la filosofia i les pràctiques de l'experiència educativa a Reggio Emilia, dirigides a la primera i segon infància.


En 1988 fou designat membre del comitè científic de la Fundació Europea "Per al desenvolupament de les potencialitats de tots els infants", amb seu a París.
Malaguzzi és autor del llibre I cento linguaggi dei bambini, publicat per una prestigiosa editorial nord-americana amb un pròleg de Howard Gardner, de la universitat de Harvard.
En 1990 va concebre i organitzar amb l'Anjuntament de Reggio Emilia un congrés internacional sobre l'educació infantil amb la participació de ponents europeus, aficans, asiàtics i americans.
Després de la seva jubilació el 1985, va continuar viatjant i ajudant els col·legues més joves a fer experiències, com també va continuar les relacions amb tots els seus amics escampats per Itàlia i per tot el món.

En 1992 va rebre el premi Lego 1992, que cada any s'otorga a les persones i institucions que, amb la seva activitat, han fet una contribució excepcional al millorament de la qualitat de vida dels infants a qualsevol lloc del món. El 1993 va rebre, a Chicago, el premi Kohl, que la fundació Kohl concedeix als pedagogs que assoleixen un reconeixement mundial.
Fins al moment de la seva mort, va continuar participant en molts congressos, tant nacionals com europeus i nord-americans. En el congrés que es va fer a Washington Dc, es va acordar instituir el dia 12 de juny com el "Dia de Reggio Emilia" en honor de la seva trajectòria en el camp pedagògic.



dissabte, 28 de gener del 2017

Els espais en la llar d'infants.




Sempre he pensat que la infuència de l'espai i la seva distribució a l'escoleta és molt important, ja que condiciona una quantitat d'experiències que viu l'infant. Una de les funcions de l'educador deuría sr la de distribuir aquest espai aprofitant al màxim totes les seves possibilitats. Normalment, quan parlem de l'espai de l'escola, només pensem en les aules i inconcientment deixem de banda tota una sèrie d'espais comuns que queden totalment desaprofitats.
Probablement molts educadors, en un moment donat, ens hem aturat a reflexionar si s'aprofita correctament tot l'espai de què disposem a l'interior de la nostra escola.
Es ben sabut, que el pensament infantil progressa i es desenvolupa a través de les accions que el nen fa sobre la realitat, les quals produiran canvis en la seva manera de pensar i d'actuar, és per això que s'ha de trobar una organització de l'espai i una distribució del material que estimulen al nen a actuar. A partir d'aquestes experiències cada nen segueix un desenvolupament únic i original que dependrà de les infuències que rep de l'exterior. L'espai li ha de permetre actuar, combinar, modificar, observar, transformar,arribar a un xicotet "desordre" que el portarà a noves adquisicions.


Si partim de la base que l'escola infantil ha de promoure el creixement i desenvolupament global del nen/a en tots els seus aspectes, hem de concloure que el nostre objectiu com educadors és potenciar la utilització de tots els recursos que tenim al nostre abast.
En totes les escoletes infantils hi trobem dos grans elements:
1- un espai físic en el qual es poden diferenciar una sèrie d'espais comuns, com poden ser l'entrada o rebedor, la sala de psicomotricitat, els passadissos, el pati, etc. i uns altres espais més propis de cada grup, que solem anomenar classe o aula.
2-Les persones que comparteixen aquestos espais, que són els nens, famílies i els educadors.
Pel que fa a l'espai físic, crec que cal tenir present algunes coses. En primer lloc, aquest espai mai no és neutre, siguen quines siguen les condicions d'aquest entorn, sempre exerceix una infuència, sempre ens convida a determinades accions, sempre ens falicita determinades actituds i sempre condiciona determinats tipus de relacions i d'intercanvis.
Donat que aquesta influència és inevitable, crec que deuríem d'intentar organitzar l'espai i l'entorn de manera coherent amb la nostra pràctica educativa per tal de no crear influències contradictòries a l'infant. Pel que fa a les persones que conviuen a l'escola bressol, tradicionalment l'adult era l'únic agent educatiu, era el que programava, el que organitzava, el que dirigia, qui observava, qui avaluava, és a dir, l'adult era qui "ensenyava". Actualment, l'adult com a educador ha perdut el privilegi de ser l'únic factor educatiu i s'ha convertit, gràcies a les noves teories pedagògiques, en part integrant de l'entorn, que és el veritable agent educatiu. Les bases d'aquestes teories parteixen de les necessitats del mateix nen, el qual, a partir dels seus interessos, actua.
Aquesta activitat dóna com a resultat la interacció amb l'espai que l'envolta.


Amb tot això,me planteje, que no hem d'oblidar el paper que té l'espai en ell mateix com a factor educatiu.
Se que és ben cert que les estructures físiques no es poden modificar, però el que sí que podem, es modificar l'organització d'aquest espai físic i, finalment, transformar-lo en funció de cada moment.
Crec que en totes les escoletes infantils, sigua quina sigua la seva superfície, tenim espais que són considerat en un segon terme i que realment ens poden donar moltes possibilitats.
El rebedor o entrada a l'escola, és l'espai delprimer contacte i és el que ofereix la primera impressió, ja sigua quan entra el nen o quan surt. Per tant ha de ser important que l'impressió sigua favorable, atractiva, estimulant, acollidora tant per al nen com per als adults. Crec que l'entrada i els passadissos permeten activitats que a la clase són díficils de fer, a més, faciliten establir relacions amb altres grups portant a terme activitats comunes i serveixen de base per a un bon treball d'equip.
Si hi reflexionem i actuem, farem que la nostra escola estiga viva.