Loris Malaguzzi va néixer a Correggio el 1920. Es va llicenciar en pedagogia i després de la Guerra mundial va assistir al primer curs de psicologia de la postguerra al CNR de Roma.
Al 1946 començà a treballar amb infants com animador de vuit escoles autogestionades, algunes de les quals van ser municipalitzades al 1967.
En 1950 va deixar l'escola estatal i va passar a treballar de psicòleg al Centro medico Psico-pedagogico Comunale (CMPP) que ell mateix havia fundat. Es dedicà a l'ensenyament i després dirigí la Scuola Convitto Rinascita per Reduci e Partigiani.
En 1951, com a membre de la FICE (Federazione Internazionale Comunitàdi Bambini orfani e dispersi dell'ultima guerra) participà en moltes missions a Europa amb Ernesto Codignola i Margherita Zoebeli.
En 1952 va crear, amb el poeta Corrado Costa, el Teatro dei Ragazzi. En 1954 va fundar, amb una colla d'amics, el Teatro Club. Hi va fer de director d'escena i donà a cinèixer les obres de Beckett, Brecht i Ionesco. En 1960 va fundar, amb Marta Montanini, l'escola G. Lombardo Radice per infants i nois amb necessitats especials.
En 1963 ajudà a dur a terme les primeres experiències pedagògiques de les escoles comunals per a infants. En 1968, amb Bruno Ciari, Lamberto Borghi, Francesco De Bartolomeis, Aldo Visalberghi i Ada Gobbetti, posa els fonaments operatius i culturals de les escoles laiques per a nens, Es van basar en la llarga experiència obtinguda a les escoles autogestionades, creades al 1945.
Al 1972 va promoure el primer Congrés Nacional d'Estudis per a ensenyants d'escoles per a infants. Acabada la relació amb el CMPP, fou nomenat coordinador pedagògic de les escoles per a infants de Reggio-Emilia, i després assessor a la ciutat de Mòdena. Va treballar amb Gianni Rodari en la darrera redacció de la gramàtica de la fantasia, la qual va ser dedicada per l'escriptor a la ciutat de Reggio Emilia.
A partir de 1976 fou director de la revista Zerosei i a partir de 1985 de la revista Bambini. El 1978 va entrar a la Comissió Ministerial de la Instrucció Pública per a l'experimentació a les escoles maternals de l'estat. En el Congrés nacional de Bolonya, va participar-hi amb el treball "Il bambino soggeto e fonte di diritto nella famiglia e nella scuola".
En 1980 va fundar a Reggio Emilia el Gruppo Nazionale Nidi-Infanzia amb el qual organitzarà congressos a La Spezia, Pistoia, Roma, Ancona, Orvieto, Riccione. Va organitzar el VII Congrés Nacional, que va tenir lloc a Riccione el maig de 1992.
En els anys 80 va concebre la mostra L'occhio se salta il muro i després una altra: I CENTO LINGUAGGI DEI BAMBINI, Malaguzzi també pronuncia conferències i participa en seminaris a Europa i als Estats Units.
Des del 1985 inicia intercanvis i projectes comuns de recerca amb nombroses universitats nord-americanes, de gran interès per a la filosofia i les pràctiques de l'experiència educativa a Reggio Emilia, dirigides a la primera i segon infància.
En 1988 fou designat membre del comitè científic de la Fundació Europea "Per al desenvolupament de les potencialitats de tots els infants", amb seu a París.
Malaguzzi és autor del llibre I cento linguaggi dei bambini, publicat per una prestigiosa editorial nord-americana amb un pròleg de Howard Gardner, de la universitat de Harvard.
En 1990 va concebre i organitzar amb l'Anjuntament de Reggio Emilia un congrés internacional sobre l'educació infantil amb la participació de ponents europeus, aficans, asiàtics i americans.
Després de la seva jubilació el 1985, va continuar viatjant i ajudant els col·legues més joves a fer experiències, com també va continuar les relacions amb tots els seus amics escampats per Itàlia i per tot el món.
En 1992 va rebre el premi Lego 1992, que cada any s'otorga a les persones i institucions que, amb la seva activitat, han fet una contribució excepcional al millorament de la qualitat de vida dels infants a qualsevol lloc del món. El 1993 va rebre, a Chicago, el premi Kohl, que la fundació Kohl concedeix als pedagogs que assoleixen un reconeixement mundial.
Fins al moment de la seva mort, va continuar participant en molts congressos, tant nacionals com europeus i nord-americans. En el congrés que es va fer a Washington Dc, es va acordar instituir el dia 12 de juny com el "Dia de Reggio Emilia" en honor de la seva trajectòria en el camp pedagògic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ALIMENTA ELS SOMNIS