El
Mag dels Fogons
Text: Joan de Déu Prats
Il·lustracions: Paloma
Valdivia
Edicions Hipòtesi /
Catalunya Caixa Obra social, 2011
El
llibre
“...
Un dia va anar empenyent un altre i en Farinetes, quan va ser prou
gran, va deixar de prendre llet i la mare va començar a donar-li...
farinetes!
-Ecs!-va
fer el nen.
I
és que no li van agradar gens ni mica...”
El Farinetes
viu i descobreix el món a través dels sentits. De tots ells, el
gust és el seu preferit... tant és així que es passa el dia
“tastant” tot allò que l’envolta. El problema és que ho tasta
tot... menys el menjar! Els pares, desesperats, ja no saben què fer
perquè mengi, perquè vulgui provar nous plats...
Un
dia, en Farinetes rep una visita molt especial: la seva àvia que
vivia molt lluny. I és amb ella que en Farinetes descobreix la màgia
de la cuina. “No és arròs a la cubana... és un volcà que treu
lava!” “No és cap puré... són sorres movedisses!” I és així
que, de mica en mica, en Farinetes comença a gaudir del menjar i
finalment esdevé un veritable Mag dels Fogons, com la seva àvia.
L’autor
Joan
de Déu Prats (Barcelona, 1962) és escriptor, guionista i
periodista. Ha escrit més de 70 llibres de literatura infantil i
juvenil. Entre els guardons literaris que ha obtingut estan el Premi
de l´Hospital Sant Joan de Déu en col·laboració amb Galera i El
Círculo de Lectores (en dues ocasions: Els
patins del Sebastià i El
segrest de la primavera), el premi de
contes que convoca la revista Cavall Fort, i el Premi Serra d’Or
2004 al millor conte infantil . Els llibres Un
safari dins de casa i El
senyor Guerra i la senyora Pau han
estat inclosos a la llista de la Internationale Jugend Bibliothek de
Munich. També ha fet adaptacions de diversos llibrets d’òpera de
la Col·lecció Opera Prima d’Edicions Hipòtesi.
L’hora
de menjar dels infants
Aquest
conte ens acosta al món de l’alimentació d’un infant a qui li
costa menjar, una de les situacions més freqüents que ens trobem
cada dia, tant educadors com pares. A través del protagonista, en
Farinetes, ens mostra com és possible transformar el moment crític
dels àpats en una descoberta, en quelcom màgic... Si els adults (al
menys els més gourmets) aprecien el menjar a través de tots els
sentits: vista, olor, tacte... i no només el gust... perquè els
nens no poden descobrir l’alimentació d’igual manera? I fer-los
partícips de la preparació i de la presentació dels aliments pot
ser un primer pas per despertar la curiositat dels més menuts per
provar coses noves.
Carlos
González, Pediatre, comença el seu conegut llibre “Mi
niño no me come” amb aquestes
paraules: “Mi niño no me come. Ésta
es, sin duda, una de las frases que más veces oye un pediatra a lo
largo de su vida. Aunque en invierno ha de competir con la tos y los
mocos, el no comer se convierte en verano en el rey indiscutible de
la consulta”. Potser si els pares,
educadors, cuidadors... canviéssim la visió que tenim de com ha de
ser la “correcta” alimentació dels nostres infants, i deixéssim
anar la nostra imaginació i ens atrevíssim a trencar alguns dogmes,
aquests nens “mal menjadors” esdevindrien uns gourmets de
primera.
Aquest
conte va ser editat amb motiu de la exposició “L’art del menjar.
De la natura morta a Ferran Adrià”, realitzada a CX La Pedrera, a
Barcelona, el juny de 2011.
 |
| La Biblioteca del Bosc del Donyet |
