El Petit Príncep
Autor: Antoine
de Saint-Exupéry
Títol original:
Le Petit Prince
“No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és
invisible per als ulls”
El llibre
Què
podria dir d’aquest llibre? Què puc dir
que no s’hagi dit? Tan sols una cosa: s’ha
de llegir!
Intentaré
escriure una ressenya a l’alçada de tan gran llibre... penso que el Petit Príncep és un dels contes de
referència de la literatura universal. Aquest llibre va ser publicat el 1943,
però no ha perdut l’essència del missatge que porta en cadascun dels seus
capítols; va ser un aviador anomenat Antoine de Saint-Exupéry el que va
escriure aquest conte tan vital i ple de ensenyances magistrals.
Es
tracta d’un llibre recomanat per a nens i per a adults, ja que al llegir-lo ens
transmet bons ensenyaments i missatges que ens fan pensar en allò que realment
importa a la vida. Aquest aviador francès va crear un personatge, encarnat en
un nen conegut com el Petit Príncep. La història del qual ha estat traduïda a
180 llengües i dialectes diferents.
El
mateix escriptor va realitzar les il·lustracions que acompanyen al text que tots alguna vegada hem vist , però... d’on
va sortir aquest relat?
Tot
va començar quan aquest aviador va patir un accident amb el seu avió i va
aterrar al desert del Sàhara, així començà a escriure uns diàlegs amb el Petit
Príncep en els que ens mostra la seva pròpia visió sobre l’estupidesa humana i
ens demostra la gran saviesa que tenen els infants.
Jo
sempre l’he vist com un petit guinyo a Peter Pan, ja que aquest conte ens fa
veure que els adults “perden” la saviesa en créixer. Saint-Exupéry, utilitzant un llenguatge molt
senzill i barrejat amb les seves pròpies experiències, ens deixa un escrit ple
d’idees i sentiments que ens serveixen per comprendre i valorar les coses
simples de la vida, ixes que tenim i que moltes vegades no volem veure...
detalls tan senzills que fan que la vida sigui vida i que sovint passen
desapercebuts. Crec que tots tenim un petit príncep o una petita princesa dins
nostre, i si tanquem els ulls i aconseguim
mirar amb el cor podrem veure que vivim en un asteroide B-612 a on tenim una
rosa única a la que estimem molt. El llibre narra un viatge per uns mons que el
Petit Príncep no coneix, uns mons que ens fan descobrir l’estupidesa de la
majoria dels éssers humans, de l’home de llavors i de l’home actual (el llibre
està escrit al 1943 i a dia d’avui els adults continuen fent les mateixes
estupideses).
En
un d’aquests mons coneix a un rei, que representa el que per desgràcia avui en
dia tenim molt present: l’ambició política; aquest rei creu que governa a les
estrelles perquè ordena coses que elles ja fan per si mateixes, com per exemple
brillar per la nit. A un dels altres planetes als que viatja coneix a un vanitós
i egoista, un senyor que tant sols té un objectiu a la vida: que tothom l’admiri.
Viatja
per molts planetes i va trobant diferents tipus de persones... un dels que més
impacta al Petit Príncep és l’home de negocis, un home sempre ocupat, sempre
comprant estrelles i no gaudint d’elles, sempre pensant en comprar-ne més sense
adonar-se que la veritable riquesa es troba a la preciosa lluentor de cada estel
i no a la quantitat dels mateixos (és curiós però ens mostra l’avarícia i
l’ambició econòmica en la que molta gent ha caigut actualment).
I
així podria estar explicant tot el viatge del Petit Príncep, però penso que és
millor que el llegiu, si no ho heu fet ja, o que el rellegiu aquells que ja ho
heu fet abans.
Jo
soc un enamorat d’aquest llibre, podria suggerir que el fessin llibre obligat
de lectura escolar... però no!!!! Perquè aquest llibre és molt especial i sols
es pot llegir amb “ulls de cor “, els donyets del bosc el considerem una
veritable obra mestra.
Aquí
us deixem unes frases del Petit (però gran pensador) Príncep que a mi personalment
més m’agraden i que em fan reflexionar. Espero que us agradin i us facin pensar
tant o més que a mi:
“Em pregunto si les estrelles estan
il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva”
“Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és
invisible als ulls”
“És molt més difícil jutjar-se a un mateix que
jutjar als altres”
“Si algú estima una flor de la qual només
n’existeix un exemplar en milions i milions d’estrelles, amb això en té prou
per ser feliç quan se la mira”
“A cadascú se li ha d’exigir el que cadascú pot
oferir”
“Totes les persones grans han començat essent
nens (però n’hi ha poques que s’enrecordin)”
“És trist oblidar a un amic”
“El que fa bonic un desert és que en algun lloc
amaga un pou”
“És el temps que has perdut amb la rosa, el que
la fa tan important”
L’autor
Antoine
de Saint-Exupéry va néixer a Lió, França, el 29 de juny de 1900. Va ser
aviador, poeta i escriptor. Va escriure varis llibres, “L’aviador”, “Vol
nocturn”... però el llibre pel que sempre serà recordat és “El Petit Príncep”,una
història filosòfica, amb èmfasi en la crítica social i el món adult. A l’edat
de 43 anys es trobava per abandonar l’aviació, però la seva aeronau de
reconeixement, un Lockheed Lightning P-38 (conegut també com F-5), es va estavellar
en el Mar Mediterrani, en la que va resultar ser la seva última missió. En 1948, un braçalet de
plata va ser trobat per un pescador a l’est de l’illa de Riou, a prop del lloc
de la desaparició en la costa de Marsella i identificat com pertanyent a
Saint-Exupéry: estava gravat amb els noms de la seva esposa i els seus editors,
Reynal & Hitchcock, i estava enganxat a una peça de tela del seu vestit de
pilot. A l’abril de 2004 el Departament d’Investigacions Arqueològiques
Submarines francès va confirmar que les restes de l’avió extrets a l’octubre de 2003 de la zona on es va trobar el braçalet,
eren de l’avió de Saint-Exupéry. A aquesta conclusió es va arribar després de
comprovar que el nombre de matrícula de les restes corresponien amb el de
l’escriptor, segons els arxius de la USAF. En tot cas, les circumstàncies
concretes de l’accident segueixen sense conèixer-se.
 |
| La BiBLioTeCa DeL BoSC DeL DoNYeT |
