El Petit Príncep

El Petit Príncep

Autor: Antoine de Saint-Exupéry

Títol original: Le Petit Prince

“No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls”

El llibre

Què podria dir d’aquest llibre?  Què puc dir que no s’hagi dit? Tan sols una cosa:  s’ha de llegir!

Intentaré escriure una ressenya a l’alçada de tan gran llibre... penso que  el Petit Príncep és un dels contes de referència de la literatura universal. Aquest llibre va ser publicat el 1943, però no ha perdut l’essència del missatge que porta en cadascun dels seus capítols; va ser un aviador anomenat Antoine de Saint-Exupéry el que va escriure aquest conte tan vital i ple de ensenyances magistrals.

Es tracta d’un llibre recomanat per a nens i per a adults, ja que al llegir-lo ens transmet bons ensenyaments i missatges que ens fan pensar en allò que realment importa a la vida. Aquest aviador francès va crear un personatge, encarnat en un nen conegut com el Petit Príncep. La història del qual ha estat traduïda a 180 llengües i dialectes diferents.

El mateix escriptor va realitzar les il·lustracions que acompanyen al text  que tots alguna vegada hem vist , però... d’on va sortir aquest relat?

Tot va començar quan aquest aviador va patir un accident amb el seu avió i va aterrar al desert del Sàhara, així començà a escriure uns diàlegs amb el Petit Príncep en els que ens mostra la seva pròpia visió sobre l’estupidesa humana i ens demostra la gran saviesa que tenen els infants.

Jo sempre l’he vist com un petit guinyo a Peter Pan, ja que aquest conte ens fa veure que els adults “perden” la saviesa en créixer.  Saint-Exupéry, utilitzant un llenguatge molt senzill i barrejat amb les seves pròpies experiències, ens deixa un escrit ple d’idees i sentiments que ens serveixen per comprendre i valorar les coses simples de la vida, ixes que tenim i que moltes vegades no volem veure... detalls tan senzills que fan que la vida sigui vida i que sovint passen desapercebuts. Crec que tots tenim un petit príncep o una petita princesa dins nostre, i  si tanquem els ulls i aconseguim mirar amb el cor podrem veure que vivim en un asteroide B-612 a on tenim una rosa única a la que estimem molt. El llibre narra un viatge per uns mons que el Petit Príncep no coneix, uns mons que ens fan descobrir l’estupidesa de la majoria dels éssers humans, de l’home de llavors i de l’home actual (el llibre està escrit al 1943 i a dia d’avui els adults continuen fent les mateixes estupideses).

En un d’aquests mons coneix a un rei, que representa el que per desgràcia avui en dia tenim molt present: l’ambició política; aquest rei creu que governa a les estrelles perquè ordena coses que elles ja fan per si mateixes, com per exemple brillar per la nit. A un dels altres planetes als que viatja coneix a un vanitós i egoista, un senyor que tant sols té un objectiu a la vida: que tothom l’admiri.

Viatja per molts planetes i va trobant diferents tipus de persones... un dels que més impacta al Petit Príncep és l’home de negocis, un home sempre ocupat, sempre comprant estrelles i no gaudint d’elles, sempre pensant en comprar-ne més sense adonar-se que la veritable riquesa es troba a la preciosa lluentor de cada estel i no a la quantitat dels mateixos (és curiós però ens mostra l’avarícia i l’ambició econòmica en la que molta gent ha caigut actualment).

I així podria estar explicant tot el viatge del Petit Príncep, però penso que és millor que el llegiu, si no ho heu fet ja, o que el rellegiu aquells que ja ho heu fet abans.

Jo soc un enamorat d’aquest llibre, podria suggerir que el fessin llibre obligat de lectura escolar... però no!!!! Perquè aquest llibre és molt especial i sols es pot llegir amb “ulls de cor “, els donyets del bosc el considerem una veritable obra mestra.

Aquí us  deixem unes frases del Petit  (però gran pensador) Príncep que a mi personalment més m’agraden i que em fan reflexionar. Espero que us agradin i us facin pensar tant o més que a mi:

“Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva”

“Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”

“És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar als altres”

“Si algú estima una flor de la qual només n’existeix un exemplar en milions i milions d’estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se la mira”

“A cadascú se li ha d’exigir el que cadascú pot oferir”

“Totes les persones grans han començat essent nens (però n’hi ha poques que s’enrecordin)”

“És trist oblidar a un amic”

“El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou”

“És el temps que has perdut amb la rosa, el que la fa tan important”

L’autor

Antoine de Saint-Exupéry va néixer a Lió, França, el 29 de juny de 1900. Va ser aviador, poeta i escriptor. Va escriure varis llibres, “L’aviador”, “Vol nocturn”... però el llibre pel que sempre serà recordat és “El Petit Príncep”,una història filosòfica, amb èmfasi en la crítica social i el món adult.   A l’edat de 43 anys es trobava per abandonar l’aviació, però la seva aeronau de reconeixement, un Lockheed Lightning P-38 (conegut també com F-5), es va estavellar en el Mar Mediterrani, en la que va resultar ser la seva última missió. En 1948, un braçalet de plata va ser trobat per un pescador a l’est de l’illa de Riou, a prop del lloc de la desaparició en la costa de Marsella i identificat com pertanyent a Saint-Exupéry: estava gravat amb els noms de la seva esposa i els seus editors, Reynal & Hitchcock, i estava enganxat a una peça de tela del seu vestit de pilot. A l’abril de 2004 el Departament d’Investigacions Arqueològiques Submarines francès va confirmar que les restes de l’avió extrets a l’octubre de 2003 de la zona on es va trobar el braçalet, eren de l’avió de Saint-Exupéry. A aquesta conclusió es va arribar després de comprovar que el nombre de matrícula de les restes corresponien amb el de l’escriptor, segons els arxius de la USAF. En tot cas, les circumstàncies concretes de l’accident segueixen sense conèixer-se.

La BiBLioTeCa DeL BoSC DeL DoNYeT