dilluns, 29 de desembre del 2014

Torna l'Home dels nassos a Mont-roig?




Un altre any arriba l'Home dels Nassos de la mà de "L'Invisible titelles"amb la música de l'Àngel Vallverdú i la col.laboració d'en "Donyet contacontes" i la Neus Reverté.


La cita serà a la Plaça Miramar a les 18h.

L'home dels nassos és un personatge de la mitologia catalana que té tants nassos com els dies que queden de l'any (és a dir, cada dia que passa perd un nas). Només se li pot veure a cap d'any, el dia 31 de desembre.
Tradicionalment, els adults solen explicar als nens que l'últim dia de l'any surt l'home dels nassos i ells solen imaginar un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre i ha només li queda un. Per completar la broma, se solia dir que recentment se li havia vist passar per algun carrer proper, amb la intenció que correguessin a veure si podien trobar-lo. També hi havia qui deia veure-ho reflectit en les canaletes de l'aigua i així ho indicaven als petits.




Als pobles més petits, es deia que apareixia a l'església per beure la pica d'aigua beneïda.





L'invisible titelles,Àngel Vallverdú, Donyet Contacontes


dissabte, 27 de desembre del 2014

ANIMACIÓ AL PESSEBRE VIVENT DE MONT-ROIG DEL CAMP



Aquest cop no hem fet titelles, els titelles han descansat de tants torrons i neules i canelons i......he ajudat al amic Joan (Invisible Titelles) a dinamitzar la festa del tió així doncs:

"L'Invisible titelles" conjuntament amb "Donyet contacontes"

forem els encarregats de conduir aquest any la Festa del Tió a Mont-Roig del Camp.




dissabte, 20 de desembre del 2014

III Edició del Mercat “Nadal al carrer”-Mont-Roig del Camp




L’Associació El Portal va organitzar la III Edició del Mercat “Nadal al carrer”.



Un total 32 parades van oferir tot tipus de productes relacionats amb el Nadal i amb l'artesania... entre elles estava l'Armand, un company i amic amb el que vaig passar una bona tarda, juntament amb el Joan Reverté (Titellaire Local).






D’una banda productes alimentaris com embotits, dolços nadalencs, neules, polvorons, bombons i altres delícies que no poden faltar a taula aquestes festes. D’altra banda també hi havia productes de decoració nadalenca, figuretes del pessebre, flors, complements i bijuteria. 
Tot plegat en una tercera edició que va arribar amb novetats: a partir de les 17:30h  el Donyet Contacontes havia d'actuar fent un espectacle infantil... vaig preparar maletes i titelles per portar al carrer l'espectacle: "Cada Maleta un Conte".
Al principi estava una mica neguitós, però com tots sabeu, els nens són molt receptius si els expliques la història des del cor, sentint-la i vivint-la...I he de dir que vaig tenir un públic molt entregat!!!.









No et pots aprendre un conte de memòria i repetir-lo perquè, aleshores, el públic no entrarà en la història. T’has de fer teu el conte, viure’l, sentir-lo ben dins i llavors explicar-lo amb les teves paraules, amb el llenguatge màgic del cor... 

...I en aquell carrer de Mont-Roig vaig gaudir de una tarda-nit màgica!!

En acabar els contes, jugarem amb globus i l'associació El Portal va repartir xocolata desfeta per a tothom.




Gràcies Associació El Portal!!!

Gràcies Nens i Nenes!!

Gràcies Mont-Roig del Camp!!!!


divendres, 19 de desembre del 2014

Les aventures del Patufet a la Llar d'infants El Miracle











Genial, increïble, espectacular, impressionant, màgic... No tinc prou adjectius per descriure aquesta actuació, ni la màgia que es respira a la Llar d'infants del Miracle. 

Durant la preparació de l'espai per fer els contes ja vaig poder imaginar com seria la sessió de contacontes, els nens emocionats, l'equip educatiu "super entregat", la decoració nadalenca imponent.

Patim, Patam, patum!!!


Com era d'esperar, la meva intuïció no ens va fallar.

La Llar del Miracle, és una de les escoles a la que li tinc més carinyo. És un lloc que fa respecte només quan penses en tots els nens que m'esperen amb el seu somriure. A més a més, en aquest espai i ambient tan màgic és inevitable sentir-se petit, molt petit. 


La meva petita gran ajudant!!



El Patufet volador


Vet aquí que fa molt temps...


Tot i així, és precisament a causa d'això que a l'hora de la veritat no dubtes a donar el màxim de tu mateix.



El llop i els tres porquets



El Cargol i l'herba de Poniol.


La cançó de la Lluna.



A BALLAR!!!!


Gràcies per confiar amb Els Contes del Donyet!!!

Moltes Gràcies!!!!




Aquí vos deixe l'enllaç al seu blog:


http://blocs.xtec.cat/llarinfantselmiracle/2014/12/16/teatre-a-lescola-3/

https://picasaweb.google.com/112279072756824241807/TEATREDONYET?authkey=Gv1sRgCPK20prjt57yFg&feat=flashalbum#

dimecres, 17 de desembre del 2014

CoNTeS a DoMiCiLi: La Princesa Blanca



Al Bosc del Donyet, varem rebre un missatge:

“És l’aniversari de la Blanca, vos esperem en Valls,
volem que el Donyet i les seves titelles li facin una sorpresa”

Ràpidament ens vam posar en marxa per preparar el viatge, els Follets del Nord corrien per buscar contes, els esquirols començaven a preparar cançons, els Donyets del Sud preparaven al Petit Drac...
-Ja ho tenim tot?? , preguntà la princesa Ratolina.
-Noo!! Ens falta el bagul amb titelles!!!, contestà el Puff.
Tots ens varem preparar, era quasi l’hora i la fadeta Blanca ens esperava emocionada! Varem agafar titelles, algunes de guant, altres de fil, algunes grans, altres petites... i les guardarem a les maletes. Tot ho teníem preparat per poder explicar contes i per poder fer que la Blanca s’emportés una gran sorpresa.
Agafarem el donyet-mòbil  i marxarem cap al nostre destí, Valls, un poble màgic i molt conegut pels castells i les seves colles. En un tres i no res ens vam plantar a la porta de la casa de la Blanca!! Ens va obrir la porta i...
SOOOORPRESAAAAAAAAA!!!!!!!!



La Blanca estava emocionada, un somriure es va dibuixar a la seva cara i els seus ulls es van il·luminar, i des d’aquell precís instant, ens va contagiar a tots la seva felicitat. Casa seva era plena d’amigues, totes elles semblaven princeses de conte, i com no, el petit drac les va fer somriure a totes i les va fer viatjar pels móns màgics de la imaginació, i la Blanca va fer de titellaire i va estar ajudant-me, i la veritat...HO VA FER MOLT I MOLT BÉ!!


La família de la Blanca és encantadora, i des d’aquí vull donar-vos les gràcies per confiar amb el Donyet en un dia tant especialcom es l’aniversari de la fadeta Blanca.

Ah!! I vull donar també les gràcies a la Rossana, que és la tieta de Blanca, i la que va fer possible que el Donyet li fes una sorpresa a la nena.


GRÀCIES!!!



dilluns, 15 de desembre del 2014

El JOC





Els Donyets pensem que el joc és molt important per als xiquets i xiquetes, ja que és una activitat que predomina sobre totes les altres; això és així perquè amb el joc desenvolupen els processos psicològics i es preparen per a etapes evolutives avançades i complexes. Per això la intensitat i els continguts del joc són d’una importància decisiva.

Malgrat que ja fa molt de temps que la pedagogia està d’acord amb la importància vital del joc per al desenvolupament motor, sensorial, emocional i cognitiu, en la realitat social el joc és vist com a quelcom oposat a la seriositat i la utilitat del treball (si teniu algun dubte, pregunteu a qualsevol nen de p-3, p-4 o p-5 i vos podrà dir l'estona que juga a classe).

Les ganes de jugar i d’aprendre tenen un origen comú; el joc és una manera activa d’aprendre. El xiquet o xiqueta experimenta, reconeix i aprèn jugant per mitjà de la confrontació amb el seu entorn quotidià. Amb aquest procés desenvolupa la personalitat i s’integra en aquest entorn. Si contemplem el joc des d’aquest punt de vista, no el podem separar del treball, ja que tots dos són igualment seriosos.

El joc té, a més, una gran varietat de funcions: és expressiu, productiu, comunicatiu, explorador i comparatiu. La funció exploratòria, que implica moviment, influeix en el desenvolupament de la intel·ligència pràctica i serveix tant per a adquirir experiències pràctiques com per a millorar l’habilitat i agilitat motrius.  





El joc ocupa la posició més privilegiada entre les múltiples activitats que realitzen els xiquets, ja que a certes edats, pràcticament tot el que es fa és joc. La importància del joc és tal, que la seva presència és imprescindible per a un correcte desenvolupament físic, emocional i cognitiu del xiquet.  Les activitats perceptives, les capacitats motores i les funcions intel·lectuals del pensament, s’adquireixen en gran part mitjançant l’activitat lúdica. En el curs del procés de socialització i de desenvolupament de la seua personalitat, aconsegueix el xiquet o xiqueta vèncer moltes tensions i molts problemes gràcies al joc, que li permet exercitar sense risc relacions socials i actituds estimatives.
Mitjançant el joc, s’ha de buscar una formació integral de l’individu. Per tant, a més de treballar el aspectes físics i motrius, també hem de tenir en compte aspectes del coneixement. Per això, el xiquet o xiqueta desenvoluparà el seu pensament utilitzant el joc com a vehicle d’entrenament de la ment (Piaget, relaciona les tres fases del pensament en les tres etapes en l’evolució dels jocs: intel·ligència sensomotriu = joc sensomotor; intel·ligència pre-operatòria = joc simbòlic; intel·ligència operativa concreta = joc de regles)
El joc pot educar gran varietat d’operacions del pensament, la creativitat, les capacitats d’associar, transferir i discriminar, l’abstracció... 



Cognitiu és una paraula que ve del llatí (cognoscere) i significa conèixer i es refereix al coneixement i al saber. Partint d’ací el desenvolupament cognitiu en la persona tracta d’explicar el procés a través del qual l’individu, des de que naix, aplega a pensar, a tenir coneixement i a comprendre. 


Pel que ens diu el psicòleg Jean Piaget en la seua teoria, on afirma que el xiquet té necessitat de jugar, ja que amb el joc, pot interaccionar amb la realitat que el rodeja i que mitjançant aquesta interacció, el xiquet o xiqueta observa, experimenta i descobreix tot el que l’envolta, i és a partir de la seva experiència (assaig - errada) quan ell mateix reestructura i construeix el seu propi coneixement per poder actuar sobre la realitat. 
 Piaget distingeix tres tipus de coneixement: el físic, el social i el lògic - matemàtic, tots aquestos, es desenvolupen al mateix temps en el xiquet/a, ajudant a comprendre i controlar el seu entorn. 

Tampoc podem oblidar les aportacions de Lev Vygotski, que ens introdueix la idea de tenir com un element prioritari el context social. 

S’ha que dir que un joc o una activitat poden estar desenvolupant diversos aspectes a la vegada en el xiquet, ja que podem estar treballant amb més força el aspecte cognitiu però paral·lelament, en més o menys mesura, podem estar treballant aspectes afectius o psicomotrius. 

Tots els xiquets, al nàixer, entren a formar part d’una societat ja establerta, i a poc a poc, han de començar a interactuar amb ella per a comprendre-la i integrar-se.  
Piaget distingeix tres tipus de coneixement: el físic, el social i el lògic - matemàtic, tots aquestos, es desenvolupen al mateix temps en el xiquet/a, ajudant a comprendre i controlar el seu entorn.  
Tampoc podem oblidar les aportacions de Lev Vygotski, que ens introdueix la idea de tenir com un element prioritari el context social. 
S’ha que dir que un joc o una activitat poden estar desenvolupant diversos aspectes a la vegada en el xiquet, ja que podem estar treballant amb més força el aspecte cognitiu però paral·lelament, en més o menys mesura, podem estar treballant aspectes afectius o psicomotrius. 
Tots els xiquets, al nàixer, entren a formar part d’una societat ja establerta, i a poc a poc, han de començar a interactuar amb ella per a comprendre-la i integrar-se.  La societat que els envolta, està estructurada, i tots els que formem part d’ella, admetem una sèrie de normes o costums anomenades convencions socials. El xiquet  ha d’aprendre aquestes convencions, l’adult, serà un transmissor, però el xiquet  també he de desaprendre-les mitjançant la seua pròpia experiència.

Algunes d’aquestes convencions socials són: 

1.            La llengua 
2.            Els Costums 
3.            Aprendre a vestir-se 
4.            Dir adéu 
5.            Aplaudir 
6.            … 


Hem de tenir clar que cada país te unes convencions socials i que no seran les mateixes en els Països Catalans que en Tanzània, ja que influeix el context històric i cultural de la zona geogràfica. 



 


L’adult (pares, educadors, animadors,…) com ja hem dit, li transmetran i intentaran que adquireixi uns coneixements socials i culturals, però el xiquet o xiqueta deu també compaginar-los amb la seva experiència i aquesta l’adquirirà mitjançant la observació, la imitació de models i amb el joc simbòlic.

El nostre paper com a educadors, mares, pares o animadors infantils és acompanyar i intervenir en el joc dels xiquets, preparant i proposant activitats o jocs on el xiquet, sigui estimulat per així poder facilitar-li l’aprenentatge del coneixement social, i promoure jocs on el xiquet puga experimentar amb allò que l’envolta i també deixant-lo fer els seus jocs lliurement.





Hem de tenir clar que la font del coneixement lògic - matemàtic es crea realment a la ment dels xiquets, al relacionar uns objectes amb altres.  És així com el xiquet aplega a deduir que alguna cosa és major que, menor que, igual o pareguda a un altra.  Així, el coneixement lògic - matemàtic engloba quatre possibilitats: ordenació, classificació, seriació, numeració. 

- Ordenació: ordenar és col·locar les coses en el lloc al que corresponen seguint un criteri. Per exemple: ordenar figures iguals però de diferents tamanys, de la més gran a la més menuda. 

- Classificació:
 classificar és ordenar en classes o categories. Per exemple: blocs lògics ( figures geomètriques bàsiques de diferents tamanys i grossors amb les que el xiquet ha de formar diferents grups segons un criteri, com pot ser els més grossos amb els més grossos). 

- Seriació
 : una sèrie és un conjunt de coses relacionades entre sí i que es segueixen unes a altres. Per exemple: boletes de contar (són boletes d’uns dos centímetres de diàmetre que tenen un forat travessant-les, amb l’ajuda d’un cordell el xiquet pot fer sèries de colors , i en el cas de que hi hagen, sèries de diferents formes, quadrat- boleta- quadrat- boleta). 

-
 Numeració: el nombre expressa sempre una idea de quantitat, també es la xifra que la representa. Per exemple: un dominó xifra- quantitat ( on el xiquet relaciona la xifra per exemple el 2, amb una quantitat, com podria ser un dibuix de dos xiquetes). 


Els nens i nenes, xiquets i xiquetes han de
 JUGAR i hem de crear espais on puguin fer-ho i hem de començar a donar importància AL JOC DELS INFANTS!!






dissabte, 13 de desembre del 2014

Platero i jo



Platero, el "burrito blanc" nascut de la ploma de Juan Ramón Jiménez, compleix ara cent anys. L'obra mestra de Jiménez, o almenys la més coneguda, ha estat llegida en centenars d'escoles entre joves que van aprendre gràcies a ella el que era la prosa poètica mentre descobrien com Platero passejava pels camps de Moguer (Huelva), jugava amb els nens i passejava pels camps, amb minucioses explicacions gairebé poètiques al llarg de 138 capítols.

Aquí vos deixe les paraules de l'autor, unes paraules plenes de màgia:




Sol creure's que jo vaig escriure Platero i jo per als nens, que és un llibre per a nens.
No. En 1913, "La Lectura", que sabia que jo estava amb aquest llibre, em va demanar que avancés un conjunt de les seves pàgines més idíl·liques per a la seva "Biblioteca Joventut". Llavors, alterant la idea momentàniament, vaig escriure aquest pròleg:

Advertiment als Homes que llegeixin aquest llibre per a nens.

Aquest breu llibre, on l'alegria i la pena són bessones, com les orelles de Platero, està escrit per a... Què sé jo per a qui!..., per qui escrivim els poetes lírics... Ara que va als nens, no li llevo ni li poso una coma. Què bé!

"On hi hagi nens- diu Novalis-, existeix una edat d'or". Doncs per aquesta edat d'or que és com una illa espiritual caiguda del cel, camina el cor del poeta, i es troba allí tan al seu gust, que el seu millor desig seria no haver d'abandonar-la mai.

Illa de gràcia, de frescor i d'aquesta, edat d'or dels nens; sempre et trobi jo en la meva vida, mar de duel; i que la teva brisa em doni la seva lira, alta i, de vegades, sense sentit, igual que el trinat de l'alosa en el sol blanc del clarejar!

El Poeta
Madrid, 1914



Aquí algunes frases del llibre que sempre m'han agradat:





"Platero es pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera, que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Sólo los espejos de azabache de sus ojos son duros cual dos escarabajos de cristal negro."





"Este remanso, Platero, era mi corazón antes. Así me lo sentía, bellamente envenenado, en su soledad, de prodigiosas exuberancias detenidas... Cuando el amor humano lo hirió, abriéndose su dique, corrió la sangre corrompida, hasta dejarlo puro, limpio y fácil, como el arroyo de los Llanos, Platero, en la más abierta, dorada y caliente hora de abril."




"¡Sí, sí! ¡Cantad, soñad, niños pobres! Pronto, al amanecer vuestra adolescencia, la primavera os asustará, como un mendigo, enmascarada de invierno."






"¡Cómo está la mañana! El sol pone en la tierra su alegría de plata y de oro; mariposas de cien colores juegan por todas partes; entre las flores, por la casa -ya dentro, ya fuera-, en el manantial. Por doquiera, el campo se abre en estallidos, en crujidos, en un hervidero de vida sana y nueva. Parece que estuviéramos dentro de un gran panal de luz, que fuese el interior de una inmensa y cálida rosa encendida."





"Una cosa enorme y tibia avanza, de pronto, como una proa viva, sobre mi hombro... Es Platero, que, sugestionado, sin duda, por la lira de Orfeo, viene a leer conmigo."





"Al fin, sólo quedarán la luna llena y el romance..."





"Claro está, Platero, que tú no eres un burro en el sentido vulgar de la palabra, ni con arreglo a la definición del Diccionario de la Academia Española. Lo eres, sí, como yo lo sé y lo entiendo. Tú tienes tu idioma y no el mío, como no tengo yo el de la rosa ni ésta el del ruiseñor."




Biblioteca del Bosc del Donyet


dimecres, 26 de novembre del 2014

El Patufet

EL PATUFET
Conte popular



Aquesta vegada els Donyets del Bosc hem decidit parlar d’un gran amic nostre, El Patufet, protagonista d’un dels contes més populars de la nostra cultura.
És un conte que menuts i grans coneixem, un conte que de ben segur s’explica a moltes llars a l’hora de dormir, un conte molt emprat també als dos cicles d’infantil, senzill i amb un personatge entranyable: El Patufet, un nen menut que porta barretina i que no fa més d’un pam d’alçada.
Però, sabeu què? Aquest conte amaga una gran història!! Aquest conte té moltes versions, voleu saber quantes? Doncs ara mateix vos ho expliquem... Segons els arxius del Bosc del Donyet, i consultat el donyet-bibliotecari hem descobert que existeixen més de 23 versions diferents. Sí, sí!!! Heu escoltat bé!!! Moltes les podem escoltar a Catalunya, a l’Aragó, a Mallorca, a L’Alguer i també al meu estimat País Valencià.
Remenant i buscant vells pergamins, ens hem adonat que aquest petit personatge sembla un espia de la categoria d’en James Bond, ja que utilitza diferents noms que varien molt d’un lloc a un altre, arreu dels Països Catalans.
Viatjant per poder documentar-nos millor, hem visitat biblioteques dels Boscos del Sud, hem trobat manuscrits en els Mars del Nord i moltes respostes dins les Muntanyes Centrals i així hem aconseguit una llista de les seves diferents identitats. Uns l’anomenem En Patufet però també se’l coneix com:

Cigronet
Garbancet
Gra de mill
Cabeceta d’all
Trompetet
Nabet
Senabret


Nosaltres ens centrarem amb el de Patufet, el nom més conegut al territori català. I com no, aquest conte el tenim associat a una cançó: PATIM PATAM PATUM… Però s’heu preguntat alguna vegada d’on ve aquesta cançó?
Nosaltres vos ho explicarem, doncs aquesta cançó va ser composada per Josep Casas Augé, un músic i compositor de ballables i música per al cinema, i un dels que va impulsar l’edició de discos de contes per allà els anys 50. I va ser gràcies a aquestes gravacions com la cançó va arrelar dintre de la cultura popular.


Hem intentat trobar l’origen del Patufet, preguntant i preguntant hem aconseguit algunes declaracions. Els donyets alemanys afirmen que el Patufet prové d’un conte de fades alemany, però en canvi, els follets anglesos afirmen que el Patufet surt d’una història que parla del llegendari Rei Artur. Al final hem arribat a la conclusió de què l’origen del Patufet no és gaire clar, hores d’ara.
Com a curiositat vos podem dir que la història que nosaltres coneixem no és igual a tot arreu. En la “nostra” versió, la mare del Patufet l’envia a comprar safrà i després va a buscar al seu pare… i se’l menja un bou (“on no neva ni plou”) que es tira un pet i surt el Patufet.
En altres que hem escoltat, el Patufet no va a comprar safrà, ni s’amaga sota una col, alguns conten que el Patufet es queda dormint en un estable i se’l menja una vaca ( i no un bou!!!).
Però la versió que més ens ha agradat es la narrada per Tom Thumb, ens explica que una parella gran un dia van allotjar en la seva humil casa a un misteriós viatger (en realitat era el Mag Merlí). Aquest misteriós viatger els va voler agrair la seva hospitalitat concedint-los el desig que més anhelaven: TENIR UN FILL. Però el fill resultà ser molt, molt però que molt petit i molt trapella. Un petit que viu aventures de lo més disbaratades, en una d’elles entra en la cort del Rei Artur i acaba sent membre d’honor de la taula rodona.


Siga quina siga la versió que pugam contar hem de tenir clar que el Patufet, com a personatge resulta molt atractiu per als nens i nenes, ja que s’identifiquen amb ell i somien ser com el petit heroi que, malgrat la seva mida, sap vèncer les dificultats.
Això sí!! Ara quan sortiu al carrer aneu amb molt de compte per si escolteu aquesta cançó:

Patim, patam, patum,
Homes i dones del cap dret,
Patim, patam, patum,

No trepitgeu en Patufeeeeeeeeet!!!!






Les aventures del Patufet:





És natural que un nen petit sigui un Patufet

... que el nen de la merceria sigui un "llepafils"
... que el terrissaire sigui un "tastaolletes"
... que una fàbrica d'armaris sigui "can penja i despenja"
... que hi hagi algun moro "tocat de l'ala"
... que el fabricant de botelles sigui "parent d'en Bufa"
... que un lladre "estiri més el braç que la màniga"
... que un poeta "l'acompanyin en el sentiment"
... que un escombriaire "s'hi posi fulles"
... que als anglesos els agradi "escampar la boira"
... que un golafre es faci "un fart de riure"
... que en els fills no hi vegem "un pam de net"
... que les lloques vulguin les coses al seu "lloc".


La Biblioteca del Bosc del Donyet