Els Donyets pensem que el joc és molt important per als xiquets i xiquetes, ja que és una activitat que predomina sobre totes les altres; això és així perquè amb el joc desenvolupen els processos psicològics i es preparen per a etapes evolutives avançades i complexes. Per això la intensitat i els continguts del joc són d’una importància decisiva.
Malgrat que ja fa molt de temps que la
pedagogia està d’acord amb la importància vital del joc per al desenvolupament
motor, sensorial, emocional i cognitiu, en la realitat social el joc és vist
com a quelcom oposat a la seriositat i la utilitat del treball (si teniu algun
dubte, pregunteu a qualsevol nen de p-3, p-4 o p-5 i vos podrà dir l'estona que
juga a classe).
Les ganes de jugar i d’aprendre tenen un origen comú; el joc és una
manera activa d’aprendre. El xiquet o xiqueta experimenta, reconeix i aprèn
jugant per mitjà de la confrontació amb el seu entorn quotidià. Amb aquest
procés desenvolupa la personalitat i s’integra en aquest entorn. Si contemplem
el joc des d’aquest punt de vista, no el podem separar del treball, ja que tots
dos són igualment seriosos.
El joc té, a més, una gran varietat de funcions: és expressiu, productiu, comunicatiu, explorador i comparatiu. La funció exploratòria, que implica moviment, influeix en el desenvolupament de la intel·ligència pràctica i serveix tant per a adquirir experiències pràctiques com per a millorar l’habilitat i agilitat motrius.
El joc té, a més, una gran varietat de funcions: és expressiu, productiu, comunicatiu, explorador i comparatiu. La funció exploratòria, que implica moviment, influeix en el desenvolupament de la intel·ligència pràctica i serveix tant per a adquirir experiències pràctiques com per a millorar l’habilitat i agilitat motrius.
El joc ocupa la posició més privilegiada entre les múltiples activitats
que realitzen els xiquets, ja que a certes edats, pràcticament tot el que es fa
és joc. La importància del joc és tal, que la seva presència és imprescindible
per a un correcte desenvolupament físic, emocional i cognitiu del xiquet.
Les activitats perceptives, les capacitats motores i les funcions
intel·lectuals del pensament, s’adquireixen en gran part mitjançant l’activitat
lúdica. En el curs del procés de socialització i de desenvolupament de la seua
personalitat, aconsegueix el xiquet o xiqueta vèncer moltes tensions i molts
problemes gràcies al joc, que li permet exercitar sense risc relacions socials
i actituds estimatives.
Mitjançant el joc, s’ha de buscar una
formació integral de l’individu. Per tant, a més de treballar el aspectes físics
i motrius, també hem de tenir en compte aspectes del coneixement. Per això,
el xiquet o xiqueta desenvoluparà el seu pensament utilitzant el joc com a vehicle
d’entrenament de la ment (Piaget, relaciona les tres fases del pensament en les
tres etapes en l’evolució dels jocs: intel·ligència sensomotriu = joc
sensomotor; intel·ligència pre-operatòria = joc simbòlic; intel·ligència
operativa concreta = joc de regles).
El joc pot educar gran varietat
d’operacions del pensament, la creativitat, les capacitats d’associar, transferir
i discriminar, l’abstracció...
Cognitiu és una paraula que ve del llatí
(cognoscere) i significa conèixer i es refereix al coneixement i al saber.
Partint d’ací el desenvolupament cognitiu en la persona tracta d’explicar el
procés a través del qual l’individu, des de que naix, aplega a pensar, a tenir
coneixement i a comprendre.
Pel que ens diu el psicòleg Jean Piaget
en la seua teoria, on afirma que el xiquet té necessitat de jugar, ja que amb
el joc, pot interaccionar amb la realitat que el rodeja i que mitjançant
aquesta interacció, el xiquet o xiqueta observa, experimenta i descobreix tot
el que l’envolta, i és a partir de la seva experiència (assaig - errada) quan
ell mateix reestructura i construeix el seu propi coneixement per poder actuar
sobre la realitat.
Piaget distingeix tres tipus de
coneixement: el físic, el social i el lògic - matemàtic, tots aquestos, es
desenvolupen al mateix temps en el xiquet/a, ajudant a comprendre i controlar
el seu entorn.
Tots els xiquets, al nàixer,
entren a formar part d’una societat ja establerta, i a poc a poc, han de
començar a interactuar amb ella per a comprendre-la i integrar-se.
Tampoc podem oblidar les aportacions de
Lev Vygotski, que ens introdueix la idea de tenir com un element prioritari el
context social.
S’ha que dir que un joc o una activitat
poden estar desenvolupant diversos aspectes a la vegada en el xiquet, ja que
podem estar treballant amb més força el aspecte cognitiu però paral·lelament,
en més o menys mesura, podem estar treballant aspectes afectius o
psicomotrius.
Piaget distingeix tres tipus de
coneixement: el físic, el social i el lògic - matemàtic, tots aquestos, es
desenvolupen al mateix temps en el xiquet/a, ajudant a comprendre i controlar
el seu entorn.
Tampoc podem oblidar les aportacions de
Lev Vygotski, que ens introdueix la idea de tenir com un element prioritari el
context social.
S’ha que dir que un joc o una activitat
poden estar desenvolupant diversos aspectes a la vegada en el xiquet, ja que
podem estar treballant amb més força el aspecte cognitiu però paral·lelament,
en més o menys mesura, podem estar treballant aspectes afectius o
psicomotrius.
Tots els xiquets, al nàixer,
entren a formar part d’una societat ja establerta, i a poc a poc, han de
començar a interactuar amb ella per a comprendre-la i integrar-se. La
societat que els envolta, està estructurada, i tots els que formem part d’ella,
admetem una sèrie de normes o costums anomenades convencions socials. El xiquet
ha d’aprendre aquestes convencions,
l’adult, serà un transmissor, però el xiquet també he de desaprendre-les mitjançant la seua
pròpia experiència.
Algunes d’aquestes convencions socials
són:
1.
La llengua
2.
Els Costums
3.
Aprendre a vestir-se
4.
Dir adéu
5.
Aplaudir
6.
…
Hem de tenir clar que cada país te unes
convencions socials i que no seran les mateixes en els Països Catalans que en
Tanzània, ja que influeix el context històric i cultural de la zona geogràfica.
L’adult (pares, educadors, animadors,…)
com ja hem dit, li transmetran i intentaran que adquireixi uns coneixements
socials i culturals, però el xiquet o xiqueta deu també compaginar-los amb la
seva experiència i aquesta l’adquirirà mitjançant la observació, la imitació de
models i amb el joc simbòlic.
Hem de tenir clar que la font del
coneixement lògic - matemàtic es crea realment a la ment dels xiquets, al
relacionar uns objectes amb altres. És així com el xiquet aplega a deduir
que alguna cosa és major que, menor que, igual o pareguda a un altra. Així,
el coneixement lògic - matemàtic engloba quatre possibilitats: ordenació,
classificació, seriació, numeració.
- Ordenació: ordenar és col·locar les coses en el lloc al que corresponen seguint un
criteri. Per exemple: ordenar figures iguals però de diferents tamanys, de la
més gran a la més menuda.
- Classificació: classificar és ordenar en classes o categories. Per exemple: blocs lògics ( figures geomètriques bàsiques de diferents tamanys i grossors amb les que el xiquet ha de formar diferents grups segons un criteri, com pot ser els més grossos amb els més grossos).
- Seriació : una sèrie és un conjunt de coses relacionades entre sí i que es segueixen unes a altres. Per exemple: boletes de contar (són boletes d’uns dos centímetres de diàmetre que tenen un forat travessant-les, amb l’ajuda d’un cordell el xiquet pot fer sèries de colors , i en el cas de que hi hagen, sèries de diferents formes, quadrat- boleta- quadrat- boleta).
- Numeració: el nombre expressa sempre una idea de quantitat, també es la xifra que la representa. Per exemple: un dominó xifra- quantitat ( on el xiquet relaciona la xifra per exemple el 2, amb una quantitat, com podria ser un dibuix de dos xiquetes).
Els nens i nenes, xiquets i xiquetes han de JUGAR i hem de crear espais on puguin fer-ho i hem de començar a donar importància AL JOC DELS INFANTS!!
- Classificació: classificar és ordenar en classes o categories. Per exemple: blocs lògics ( figures geomètriques bàsiques de diferents tamanys i grossors amb les que el xiquet ha de formar diferents grups segons un criteri, com pot ser els més grossos amb els més grossos).
- Seriació : una sèrie és un conjunt de coses relacionades entre sí i que es segueixen unes a altres. Per exemple: boletes de contar (són boletes d’uns dos centímetres de diàmetre que tenen un forat travessant-les, amb l’ajuda d’un cordell el xiquet pot fer sèries de colors , i en el cas de que hi hagen, sèries de diferents formes, quadrat- boleta- quadrat- boleta).
- Numeració: el nombre expressa sempre una idea de quantitat, també es la xifra que la representa. Per exemple: un dominó xifra- quantitat ( on el xiquet relaciona la xifra per exemple el 2, amb una quantitat, com podria ser un dibuix de dos xiquetes).
Els nens i nenes, xiquets i xiquetes han de JUGAR i hem de crear espais on puguin fer-ho i hem de començar a donar importància AL JOC DELS INFANTS!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ALIMENTA ELS SOMNIS