divendres, 30 de gener del 2015

El titella de pal



El titella de pal pot esdevenir en les mans del titellaire o educador una eina valuosa per centrar l'atenció dels xiquets durant uns instants, per refermar la consciència de permanència dels objectes, per establir comunicació a través d'aquest objecte màgic, per afermar o transformar, si cal, aspectes de la relació afectiva, etc. El titella provoca en l'infant respostes que, si bé inicialment són fruit d'una situació habitual, generen més tard una imitació activa del model ofert; imitació que dóna lloc a l'aparició de la simbolització a través del llenguatge i el joc de fantasia. 
Imagineu que pot sentir un infant entre 8 i 12 mesos davant del titella?
Hem de pensar que aquests nens estan en un moment evolutiu en el què es van adonant que les coses sempre tornen, que la mare, l'educador,la pilota... hi són, tot i que ell no els veu.

Jo crec que un nen d'aquesta edat ens diria:




"El titella de pal és un personatge màgic que m'intriga, m'atrau i m'espanta alhora!!
M'intriga perquè desapareix i apareix davant dels meus ulls...Ara hi és!!...oh!!! ara no hi és!!!!...el busco amb la mirada i no respon, però de sobte!!! Taxannn!! quin esglai!...no me l'esperava tan d'improvís, però m'agrada que torne a ser amb mi. El meu company sempre se'l mira des d'una mica lluny mentre va fent, com qui no vol la cosa. Em sembla que li fa una mica de por i per això dissimula, potser per això el titella mai no se li acosta tant de sobte com a mi. A mi, no me'n fa de por, m'agrada que se m'acosti i em faci pessigolles al nas, a l'orella, a la galta...amb els seus cabells de llana. m'acosto a poquet a poquet per tocar-lo i quan estic a punt... Ohh!!! Ja s'ha amagat un altra vegada!... Oh!! Ara torna a sortir!! Ara no t'escaparàs!!! Ei!! S'ha tornat a amagar!! Quin goig tenir per amic un personatge tan entremaliat i divertit. Amb el seu joc m'ajuda a refermar tot el que ja intuïa feia temps, que les coses, els meus companys i la gent gran, que constantment desapareixen, sense més ni més tornen a aparèixer de nou quasi sempre.
També em convida a jugar amb ell i quan s'amaga jo l'espero atent. Sé que quan tarda més del compte a sortir és perquè en prepara una de les seves".


dimecres, 28 de gener del 2015

L'Únic i màgnific Robin Hood




L'únic i magnífic Robin Hood

Text de Miquel Gray
Il·lustracions d'Helen Craig

Barcelona ,1987
(Col·lecció Miranius)

El LLibre

Al llibre que aquesta vegada us presentem li tinc molta estima, ja què és un dels que tenia quan jo era xicotet, i el considero especialment interessant ja que té totes aquelles característiques per poder-lo presentar a classe. A l'hora de mirar-lo, explicar-lo, de llegir-lo... serà un èxit complet.

La seva presentació acurada és molt agradable i les seves tapes dures, de cartró, permeten que sigui robust, ho puc confirmar perquè ha sobreviscut amb mi durant molts anys.

Els dibuixos d'Helen Craig són molt encertats. Plens de xicotets detalls, els quals anirem descobrint mentre fem la lectura de les imatges, unes imatges fresques, àgils i divertides. Ha sabut trobar el to adequat per a cadascun dels personatges del conte.

Els text és senzill, amb lletra d'impremta gran, cosa que fa que la lectura siga fàcil per aquells nens iniciats recentment en el fantàstic món de llegir. Però cal dir què la lectura de la imatge, ja ens permet un gran plaer. D'altra banda, com ja sabreu, vos podeu imaginar qui és el protagonista: l'únic i magnífic Robin Hood, l'heroi llegendari, el prototip d'aventurer dels boscos, dotat d'una extraordinària habilitat amb l'arc i que lluita contra l'opressió i la injustícia.



Robin Hood és un personatge especialment estimat pels nens, tot sovint en parlen i és model per a les seves disfresses (el vestit, el barret, l'arc, les fletxes). Però en aquest personatge no sols hi ha únicament el barret, l'arc i les fletxes, també hi ha uns valors que agraden als nens. Suposa el personatge que ajuda als qui tenen problemes, que lluita contra les injustícies, va contra el poder establert, als boscos organitza xicotetes comunitats per sobreviure i poder preparar la lluita contra els governants avars, que tot ho volen per a ells i no deixen res per a la gent del poble.

Als nens, els agrada que guanyen els bons, rebutgen l'opressió i la injustícia, i poden arribar a tenir un gran esperit crític. Els nens senten que el món funciona i se senten més segurs en saber que els dolents reben el "càstig" que es mereixen. També tenen la necessitat de creure en un món favorable i que, fins i tot, quan tinguin un problema, arribarà Robin Hood, la fada o alguna força màgica, que els ajudarà a eixir del mal pas.

És aquesta esperança, aquesta màgia, aquesta fantasia la que els dona seguretat, els empeny a voler créixer, a fer-se grans i fa que vegin el futur amb optimisme i entusiasme. S'adonen que al món, a voltes, hi ha coses que no funcionen però aquestes coses volen sentir-les llunyanes en el temps i en l'espai.

És allò que deia el fill d'un amic (7anys):
-Veritat que els bandolers ja no existeixen i ara només queden els lladres?... És la màgia de l'infantessa.






L'autor




Helen Craig va néixer el 30 d'agost de 1934 a Londres, és una il·lustradora molt coneguda a Anglaterra, el personatge més conegut que te és l'Angelina Ballarina. Ella va començar a il·lustrar llibres per a nens al 1970.





LA BIBLIOTECA DEL BOSC

dilluns, 12 de gener del 2015

“Donyet Contacontes: Institut Ferran Tallada de Barcelona"


Gràcies Institut Ferran Tallada per tant bonic post!!! Per a mi va ser un plaer compartir la meva experiència.
Mil gràcies!!!




Ens diu en DonyetEls contes permeten als infants canalitzar emocions, pensaments, sentiments. La màgia dels contes transporta als nens a mons imaginaris, els fan viure aventures i també els hi transmeten valors com l’amistat, el valor, l’esforç…”. I és que els contes van molt més enllà que l’entreteniment i han de ser un recurs gens rutinari, ans el contrari, el valor educatiu dels contes els fa un recurs imprescindible que educadors/es hem de conèixer i valorar.

Els infants aprenen jugant, i els contes donen molt de joc!

Tant és així que el passat mes, al CFGS d’Educació Infantil, i des del MP05 Expressió i Comunicació, vam convidar a en Donyet Contacontes (Juanvi Quiles Pous). Venia amb la seva maleta, i com bé anuncia, “a cada maleta, un conte”, i ens va sorprendre i emocionar amb els contes, els seus titelles i, sobretot, compartint la seva experiència i el seu entusiasme per la literatura infantil.

Ens hem endinsat amb atenció, sorpresa, complicitat i molts somriures en el conte del Drac Puff…

foto eduinf 1

Hem conegut els seus titelles i ens ha donat moltes idees pel taller que estem realitzant.

foto eduinf 2.jpg

En Donyet ens ha recomanat una mà de contes i, com diu en Joan Carles Mèlich, “els llibres s’han d’olorar, s’han de tocar i fins i tot s’han d’abraçar”, i això hem fet! Aquí us deixem un tastet d’alguns dels llibres que hem descobert:


foto eduinf 3.jpg

I, sobretot, un/a educador/a ha de conèixer i saber els contes clàssics i fer la lectura imprescindible de Giani Rodari “Gramàtica de la fantasia”:

foto eduinf 4

I per últim…En Donyet ens ha sorprès una vegada més… Voleu escoltar un conte? Aquí en teniu l’enllaç. Potser també el podreu cantar…

foto eduinf 5.jpg

dimecres, 7 de gener del 2015

Déjà vu...





Déjà vu...

Estic a la meva classe, són les 8 del matí, s'obre la porta i l'Eric apareix amb el seu somriure matinal. Bon dia campió. L'escola pren identitat, ha arribat el primer protagonista. Dos o tres trucs més a la porta, cares petites i confiades que comencen el dia amb el joc en els ulls. Bons dies somrients malgrat les matinades i ser dilluns, un beset i un "xoca la mà" i les ganes de compartir el dia, les úniques coses necessàries per a un camí segur i conegut per nosaltres.

Estic a la classe de La Cucafera. Són els grans de l'escola, 2 o 3 anys d'experiència i coneixements emmagatzemats amb cura en aquestes menudes criatures que tinc al meu voltant. Les dues primeres hores a la nostra classe passen molt de pressa. Cada nen entra acompanyat de la seva mare o pare, avi, o cangur... Hi ha un moviment continu i intermitent: la Lucia i l’Álvaro fan les últimes mossegades al seu esmorzar, la Maria, la Carlota i el Joan, els més matiners, juguen amb els cotxes i la catifa de carreteres, l’Ona rondina un llarg i dificultós acomiadament de la seva mare, l’Anna i l’Àlex acaben de col·locar la tovallola i els pitets al seu lloc mentre parlen innocentment de qualsevol tema. El Marcel i el seu amic Martí corren per la classe mentre diuen que ells són els cavallers,  en Pau fa la ronda matinal amb els seus pares mentre deixen a la germaneta a l'altra classe, i la resta de protagonistes... anirà arribant poc a poc i afegint-s’hi als jocs ja organitzats o amb una nova proposta sempre adient a les seves necessitats. Fins les 10 no hi serem tots, els últims en arribar seran la Celine i l’Etienne, amb els ulls molt desperts i fent ganyotes de complicitat a tothom.

En tota aquesta estona hi ha una atenció molt individual cara els nens. Aprofito per explicar o cantar el conte de "Puf, el drac màgic", per parlar amb la mare de la Txell de com ha passat la nit, per fer-li el cas que he de fer a la joguina que ha portat el Luis, per vestir les nines amb la Inés i la Carlota, per insistir en l'esmorzar de la Clàudia G, per treure el jersei del Leo (que sua com a ple estiu)... per preparar, més tard, amb aquells que vulguin la pintura del mural que farem quan estiguem tots...

L'espai a la classe no és molt ample, així que hem de servir-nos de les possibilitats que ens dona el "caos controlat", ixe caos que és la circulació dels nens pels diferents racons de la classe cadascun fent el que ha de fer, és un sistema habitual de rodatge per a nosaltres.

No hi ha cap desendreçament que no s'endreci. Els jocs, les converses, les entrades, les sortides, les inevitables carreres, s'han anat integrant dins la classe, l'activitat marxa, com cada dia, de manera fluida i lògica, els nens i nenes fan sempre un joc coherent, de normal no es molesten uns a altres, hi ha una complicitat entranyable, fruit d'alguns mesos d'escola, d'un treball sistemàtic d'hàbits, d'un espai distribuït pensant en l'activitat natural del nen, i sobretot d'una manera conscient i volguda d'entendre l'educació dels nens. Però siguem sincers, a la classe de La Cucafera hi ha soroll i aldarull, corregudes i crits, rialles i alguna que altra discussió acalorada. INEVITABLE... i totalment desitjat!!

És el resultat inevitable quan es vol donar un marge d'autonomia i acció individual, quan es pretén que sigui el nen qui aprengui com es fa, què pot fer, quan ho ha de fer, amb qui vol fer-ho, per què vol fer-ho i on ho vol fer. El soroll i el moviment són intrínsecs a aquestes accions, sols molesten si no estem implicats a la classe, perquè l'atmosfera i l'ambient és ric en relacions i situacions, és amigable i de cohesió. És a l’adult desinteressat de l'activitat, no compartint contextos, a qui pot molestar l'activitat moguda de la classe de La Cucafera... mai a aquell que està integrat, immergit, en aquest fantàstic món actiu i incomparable.

Però sempre arriba el moment de començar a gestionar la desacceleració, els nens dia a dia aprenen a frenar. Aquesta frenada necessita, moltes vegades, de la pauta de l'educador. És per això que cap allà les 10.30h organitzem algun joc que trenca el dinamisme espontani i assenyala el moment per gaudir de la tranquil·litat. Ara és moment de que aquest sentiment vagi calant en l'infant suaument, fins que arriba a necessitar-ho. Així, explique un conte, proposo el "Joc del Petó", mirem fotos i les comentem, convido a la xafarderia i la confidència del que vam fer ahir, del que farem demà, trec algun trencaclosques que siga adient per ells, cantem cançons...





Normalment després d'aquests moments breus vénen les propostes ""formals"" d'activitat, siguen del tipus que siguen. Fang, plastilina, pintura, psicomotricitat, audicions, etc... Aquella que haguem pensat i preparat per a ixe dia. Aquestes activitats es fan, sovint, per xicotets grups, mentre que la resta fan cas de la seva curiositat innata i cerquen noves possibilitats i jocs als racons de la classe.

Potser més tard, un cop a casa, el pare del nen o de la nena preguntarà:
-Què has fet avui a l'escola, què has pintat? I el nen o nena obrirà els seus ulls de lluna plena i tota la seva cara serà un interrogant... pintar? sí és clar, però HE JUGAT.
El nen o nena no ho sap explicar encara, però per a ell/a  la pintura ha estat només una anècdota, perquè l'important a l'escola infantil no són les activitats que fem, sinó les actituds que prenem. Perquè la resposta sorpresa del nen/a, nosaltres sabem que vol dir: he après a esbrinar, a estar, a compartir...i he gaudit.





dijous, 1 de gener del 2015

Els Contes del Donyet al Parc de Nadal de Vila-seca




L'Ajuntament de Vila-seca ha organitzat per aquestes festes de Nadal una nova edició del Parc Infantil de Nadal, que s'ha dut a terme del dia 27 al dia 30 de desembre.


El Parc Infantil de Nadal, ubicat al Pavelló Municipal d'Esports de Vila-seca, estava obert en de 17.00 a 20.00 hores,i allà cada cada dia el Donyet explicava contes. 






Enguany, com en edicions anteriors, va comptar amb una quarantena de joves voluntaris que han abocat la seva il·lusió i esforços en la preparació i realització del Parc, i amb la col·laboració d'una desena d'entitats del municipi com són el Club d'Escacs de Vila-seca, el Ball de Diables, la Colla Gegantera i Grallers, els Xiquets de Vila-seca, l'Esbart Dansaire Ramon d'Olzina, l'Esplai Esclop, Creu Roja Joventut, el Club Esportiu Lokaku, el Club Handbol, el Club Tennis Vila-seca, els Mossos d'Esquadra i Satem. 




Totes aquestes entitats han fet possible que durant cadascuna de les jornades del Parc hi hagi, a més de diverses activitats, un espectacle d'animació infantil com pallassos, màgia i enguany, per primer cop, espai de contacontes  amb la companyia "Els contes del Donyet".





Ha estat una gran experiència personal per a mi de la qual  m'emporte molts bons records i vivències màgiques!!

Quatre dies, 12 sessions... donen per molts moments màgics i especials.

Gràcies IMAGINAUTES per confiar amb mi per aquest projecte.