Festa Final de curs LLar d'infants el Miracle

Un any més el Donyet  torna a estar present en la festa de final de curs de la LLar d'infants el Miracle de Tarragona, però aquesta vegada vaig estar acompanyat , gràcies Joan i gràcies Fabi!!
I quina felicitat més gran poder compartir amb les educadores  i amb les families una festa tant especial com es el final d'una etapa.

Sempre és un plaer actuar en aquesta escoleta, desde el primer dia m'he sentit acollit.
Moltes gràcies i... fins la propera!!

https://picasaweb.google.com/112279072756824241807/FESTAFICURS?authkey=Gv1sRgCN692_bz28zVFw#6176524271052665698

Vet aquí una vegada....

Cargol treu banya....

M'agrada interactuar amb els nens i nenes.

La complicitat amb el meu soci i amic Joan!

Tots a ballar!!!

Añadir leyenda

Què estarem tramant??' jijijiji

"Companyia Encaixats"​

L'ànima de la companyia som: en Joan Vicent Quiles d’ El Donyet Contacontes i en Joan Reverté de l'Invisible Titelles, junts hem creat "la Companyia Encaixats" per portar a terme tots aquells projectes que no encaixen a nivell personal dins del nostre tarannà habitual.També volem barrejar ingredients: titelles, dansa, arts plàstiques, música... I estem oberts a tots aquells artistes de qualsevol disciplina artística que vulguin col•laborar per fer quelcom junts.

La "Companyia Encaixats" vol ser el laboratori on experimentar noves fórmules, nous projectes, i obrir nous camins.

A "Encaixats" a més volem dur a terme un projecte de dinamització cultural - festiva, nosaltres l'anomenem "l'Oficina", per organitzar esdeveniments i festes a mida (molt grans, moolt grans, mooolt grans o bé molt petites, molt petites, molt petites) i tot allò que ajudi a dibuixar somriures per tot arreu...
I començarem, amb un espectacle original: "El petit gran món dels germans Lambe"

Estarem aquest cap de setmana 25 i 26 d'abril a Terrassa al Festival Dido fent una prèvia del nostre espectacle (consulteu horaris).
L'estrena oficial serà el proper 8 de maig a Tarragona.

La història:

Quan el vell Edmund Percival Lambe va morir, els seus néts, els germans Jerome & Zachary, van ser nomenats els seus hereus. Entre els molts objectes que es trobaven en el vell garatge del seu avi, hi havia una caixa de fusta de grans dimensions amb un gran rètol que posava: "El món màgic del professor Lambe" i en el seu interior contenia...
Tant per en Jerome com per en Zachary Lambe aquella misteriosa caixa els transportava a la seva infantesa, se'n recordaven d’aquella misteriosa caixa i de la fira de... ara no recordo el nom, quan el seu avi, enfilat dalt d'una cadira, cridava allò de: “Vinguin senyores i senyors a veure la misteriosa caixa del professor Lambe!” Quins meravellosos dies de fira...
El contingut de la caixa és el que ens han promès ensenyar-nos els germans Lambe. Què serà això tan misteriós que conté tan misteriosa caixa? L'únic que sabem es que a partir d'ara será …"El petit gran món dels germans Lambe"




Un espectacle per a totes les edats!

FACEBOOK:      Companyia Encaixats

Torna l'Home dels nassos a Mont-roig?

Un altre any arriba l'Home dels Nassos de la mà de "L'Invisible titelles"amb la música de l'Àngel Vallverdú i la col.laboració d'en "Donyet contacontes" i la Neus Reverté.

La cita serà a la Plaça Miramar a les 18h.

L'home dels nassos és un personatge de la mitologia catalana que té tants nassos com els dies que queden de l'any (és a dir, cada dia que passa perd un nas). Només se li pot veure a cap d'any, el dia 31 de desembre.

Tradicionalment, els adults solen explicar als nens que l'últim dia de l'any surt l'home dels nassos i ells solen imaginar un personatge estrafolari amb 365 nassos a la cara, sense pensar que el 31 de desembre i ha només li queda un. Per completar la broma, se solia dir que recentment se li havia vist passar per algun carrer proper, amb la intenció que correguessin a veure si podien trobar-lo. També hi havia qui deia veure-ho reflectit en les canaletes de l'aigua i així ho indicaven als petits.

Als pobles més petits, es deia que apareixia a l'església per beure la pica d'aigua beneïda.

L'invisible titelles,Àngel Vallverdú, Donyet Contacontes

CoNTeS a DoMiCiLi: La Princesa Blanca

Al Bosc del Donyet, varem rebre un missatge:

“És l’aniversari de la Blanca, vos esperem en Valls,

volem que el Donyet i les seves titelles li facin una sorpresa”

Ràpidament ens vam posar en marxa per preparar el viatge, els Follets del Nord corrien per buscar contes, els esquirols començaven a preparar cançons, els Donyets del Sud preparaven al Petit Drac...

-Ja ho tenim tot?? , preguntà la princesa Ratolina.

-Noo!! Ens falta el bagul amb titelles!!!, contestà el Puff.

Tots ens varem preparar, era quasi l’hora i la fadeta Blanca ens esperava emocionada! Varem agafar titelles, algunes de guant, altres de fil, algunes grans, altres petites... i les guardarem a les maletes. Tot ho teníem preparat per poder explicar contes i per poder fer que la Blanca s’emportés una gran sorpresa.

Agafarem el donyet-mòbil  i marxarem cap al nostre destí, Valls, un poble màgic i molt conegut pels castells i les seves colles. En un tres i no res ens vam plantar a la porta de la casa de la Blanca!! Ens va obrir la porta i...

SOOOORPRESAAAAAAAAA!!!!!!!!

La Blanca estava emocionada, un somriure es va dibuixar a la seva cara i els seus ulls es van il·luminar, i des d’aquell precís instant, ens va contagiar a tots la seva felicitat. Casa seva era plena d’amigues, totes elles semblaven princeses de conte, i com no, el petit drac les va fer somriure a totes i les va fer viatjar pels móns màgics de la imaginació, i la Blanca va fer de titellaire i va estar ajudant-me, i la veritat...HO VA FER MOLT I MOLT BÉ!!

La família de la Blanca és encantadora, i des d’aquí vull donar-vos les gràcies per confiar amb el Donyet en un dia tant especialcom es l’aniversari de la fadeta Blanca.

Ah!! I vull donar també les gràcies a la Rossana, que és la tieta de Blanca, i la que va fer possible que el Donyet li fes una sorpresa a la nena.

GRÀCIES!!!

El Donyet a Móra la Nova

Hi ha llocs que desprenen quelcom d'especial. 

Llocs on des de l'albada del temps l'home ha considerat màgics, poderosos, i ho ha fet notori a través de les llegendes, amb la seva gent, etc.... 

N'he pogut situar uns quants als Països Catalans: alguns que ja coneixia, altres que no havia estat mai i, potser per això, conserven encara més el seu misteri per als Donyets. 

Móra la Nova és un d'ells, un poble que portaré sempre al cor.

Gràcies , gràcies per les paraules tant boniques que he rebut:





Estimat Donyetcontacontes:

Adjunt li trametem una sessió d'imatges del que va suposar la seva actuació al nostre 

poble, especifiquem "imatges" perquè no podem transmetre la sessió de sentiments 

que va transmetre als vilatans de la població. Aquesta última es veu palés en el rostre

dels xiquets, i restarà dins el seu cor per sempre més.
En nom del grup d'ERC de Móra la Nova li dono les gràcies pel seu treball i 

professionalitat, no va parar ni un minut i va superar les nostres expectatives amb 

escreix. Hauria d'haver vist, en la distància, com el seguien en filera els xiquets per la

plaça, a l'igual que el Flautista d'Hamelí amb els ratolins. Que serveixi aquest recull fotogràfic per fer un triatge del que més li agradi. La nostra

més sincera enhorabona Donyet. És vosté un crack! Atentament, Eva Vallespí Suñé Contacontes

Contes a domicili, Neus i Joan

El Donyet ho tenia tot preparat per a fer un viatge màgic. La Neus i el Joan m'esperaven per a gaudir dels contes amb els seus amics.

Les maletes plenes de personatges màgics i de contes per a somiar... aquesta vegada, el lloc era especial, no era un parc, no era la platja ni el carrer, no... era a casa seva! Una casa màgica i plena d'encant amb una decoració molt creativa i curiosa.

Allà m'estaven esperant els xiquets, impacients per escoltar cada paraula i preparats per a observar cada gest de les titelles.

La Neus, la xicoteta del grup i l’ànima de la festa, estava molt emocionada... va cridar, va riure, va cantar...

El Sr. Cargol ens va explicar que el Sol surt d'un forat... Pocoyó volia ser Sant Jordi... i com no, Un drac roig ens va explicar les seves pors. Tots els xiquets van ser molt valents, encara que el drac ens ha donat algun esglai.

En un instant la casa de la Neus i el Joan es va omplir de riures i els ulls dels xiquets brillaven tant com els estels en el firmament.

Va ser una “sessió de contes a domicili”, tota una experiència positiva que repetiré!!

Hi ha famílies que són encantadores i extraordinàries, la de la Neus i el Joan n’és una d'aquestes.

Gràcies família per confiar amb mi en un dia tan especial... Moltes gràcies!!!

Festa Final de Curs Llar d'infants La Baldufa

Arriba l’estiu, les vacances estan a punt de començar, el curs escolar s’acaba i el Donyet i les seves maletes viatgen d’escola en escola per portar somriures allà on van.

Aquesta vegada el viatge ens va portar al Barri del Pilar, a la Llar d’Infants La Baldufa, una escoleta que celebrava la seva festa de final de curs. L’AMPA em va cridar, i el Donyet, molt puntual, a l’hora assenyalada, allà es va presentar... i entre cançó i cançó, el contacontes va començar.

Els nens van gaudir escoltant i participant de cada història... i abans de l’original berenar intercultural que prepararen mares i pares, varem fer globus per a tothom!! Va ser una tarda perfecta!

Nens i famílies, bon estiu!!

I en quant a l’AMPA i a les educadores, només tinc dues paraules: moltes gràcies!!!

Aqui un video:

Festa Final de curs Llar d'infants L´Alba i la Cigonya

El Donyet va sortir del bosc amb les maletes plenes de titelles i contes... l’esperaven a la Llar d’Infants l’Alba i la Cigonya.

Havia d’actuar a la festa de final de curs, una celebració molt emotiva ja que representa el final d’una etapa per a uns nens i les seves famílies: el curs vinent començaran el segon cicle d’infantil, i el Donyet, amb els contes, érem els encarregats de fer que la tarda fora màgica.

Ho tenia tot preparat per sorprendre als nens i a la resta de convidats... el bagul màgic del drac, el Ukelele afinat, les cançons preparades… Però sabeu què?

Al entrar a l’escola, vaig ser jo el que es va trobar una sorpresa, els meus ulls no podien creure el que estava veient... no m’haguera imaginat mai que al entrar anava a descobrir una escola amb un encant especial, una pati que desprenia màgia per tots els racons, un pati que amagava a dins seu un veritable bosc encantat! Era un pati ideal per a infantil, ple d’arbres, plantes , fonts i natura. Tot un mon per a explorar amb els sentits, un pati ple d’olors, ple de vida. Un espai polivalent on els nens i nenes petits poden experimentar i descobrir el mon interactuant amb l’entorn.

A les 17h començaren a arribar les famílies amb els nens, una vegada estigueren tots, es va obrir la primera maleta i va sortir la Lluna, tots plegats, pares i nens cantarem ben fort la cançó de la lluna i la pruna i escoltarem els contes que ens explicaven els titelles... ens ho varem passar d’allò més bé!!!

Hi havia molta gent, mares i pares, nens i nenes, avis i tiets... tots gaudiren i participaren de cada conte, va ser una tarda inoblidable on les titelles i els nens foren els protagonistes.

Quan acabaren els contes, tots menjarem xocolata i coca mentre fèiem globoflèxia i ens maquillàvem de pirates, papallones, spidermans, etc…

Jo em vaig sentir molt a gust i des d’aquí vull donar les gràcies a les directores pel bon tracte que em van donar, son unes bellíssimes persones i unes grans professionals involucrades en l’educació dels seus alumnes.

Gracies de tot cor per confiar amb els contes del Donyet per a una festa tant important!!

Espero que ens veiem aviat!!! 

El Donyet a Perafort!!

De nou el Donyet torna a estar on the route, aquesta vegada el destí ha estat Perafort, allà m'esperava el Martí: un admirador dels dracs, un petit cavaller de gran cor, un amic dels contes, el meu amic!!

En Martí sempre està disposat a riure, saltar i cantar. En Martí no te por al lleó, perquè com molt bé diu ell: 

El lleó no em fa por

pam i pipa, pam i pipa

El lleó no em fa por

perquè sóc bon caçador

Al matí vull sortir

pam i pipa, pam i pipa

Al matí vull sortir

a caçar-lo sota un pi

En un prat l’he trobat

pam i pipa, pam i pipa

En un prat l’he trobat

i el lleó m’ha mossegat!!

Descarregarem maletes, prepararem els contes i a poc a poc començaren a aparèixer els seus amics, i vet aquí que les maletes es van obrir per portar-nos a Neverland, a on els contes es viuen i l’aire és ple de màgia.

Entre somriures, cavallers, princeses i dracs tots varem tornar a ser nens!! Em vaig contagiar de la innocència dels nens i m’ho vaig passar d’allò més bé!!

Gràcies per tot!! Sou una família encantadora!!

Gràcies de tot cor!!

El Donyet Macarroni

El Donyet Macarroni va agafar les seves titelles, les va guardar dintre del bagul i amb la seva gorra de contacontes va arribar a Cambrils, allí l’esperaven  el  Joan, el Lluc , la Ciara i el Pep i molts amics més.

Obrirem les maletes i la màgia dels contes va fer que passarem una estona molt divertida, cridarem ben fort  com si fóssim dracs!!!!

Varem conèixer a una rateta presumida que volia casar-se amb el més millor del món i varem poder vèncer a un monstre molt gran amb l’ajuda de una vareta màgica!!

Però el Donyet Macarroni es va trobar amb el Pepillo Grillo, un petit però gran amic, que feia molt de temps que no veia.

El Donyet li va explicar que rondava pels pobles i ciutats i no deixava perdre cap fira ni mercat... anava fins i tot a racons a on altres donyets no hi van, i sempre portava la seva maleta màgica de fer estels. Uns estels sortien petits, amb un fil per governar-los, altres es convertien en flors, altres en espasses de pirates d’un i mil colors... quan davant del Pepillo va obrir aquesta maleta màgica, tots els nens i nenes s’apilotaren al voltant del Donyet per demanar petits estels amb formes de tot tipus.

Va ser un dissabte molt especial i sempre me’n recordaré de lo bé que m’ho vaig passar!!!

POL, els Donyets i el Caramba..

Ben sabut és que els donyets són éssers màgics que viuen al bosc... dins la maleta porten contes i cada conte amaga una cançó!!

Aquest viatge ens va portar ben lluny, a trobar-nos amb el Pol, un nen únic, màgic i entranyable. Ell volia que els donyets anàrem a veure’l i allà ens vam presentar, amb un gat que no vola al que vam haver d’anar a buscar! 

L’havíem buscat i buscat per poder-li-ho portar, des de Vinaròs a Oriola, de Morella a Guardamar, Algemesí i La Ribera... en tots llocs l’havíem cercat!! A Catalunya i Aragó, per Andorra i El Rosselló...a les Illes Balears i també a L’Alguer... buscàrem al fons del mar i finalment a la Mediterrània el vam trobar. Aquest gat era el Caramba i al Pol ell també volia felicitar!!

El Pol i el Caramba són molt especials. Un és un gat que no vola però sap nedar... i l’altre és un nen amb un cor molt, molt gran. Entre contes i cançons, una meravellosa estona van passar, i perquè sempre els recordi, els donyets i el Caramba un vers li han volgut deixar:

Agermanem-nos de nou,

nens, fades i esquirols,

gents de les vil·les i donyets del bosc.

També les gents de la vall, de l’horta i del secà,

de les muntanyes i la mar...

Com diu el Puff:

A una veu la faran callar,

però a mil companys

no és tan fàcil ja!

Si l’esforç ajuntem,

podrem de nou avançar

i el nostre Drac sempre viurà!!

Gràcies família, estiguérem encantats de compartir amb tots vosaltres un moment tan especial en la vida del vostre petit gran donyet Pol... amb nens com ell, Fantasia existirà per molts, molts anys!!!  

Little Jackie Paper