EL CONTROL D’ESFÍNTERS

Com a educador infantil he decidit compartir la meva experiència sobre aquest tema que tant preocupa a mares i pares. No deixa de ser una opinió personal i relata la meva experiència al llarg de 10 anys treballant en llars d'infants... en cap moment vull fer càtedra sobre aquest tema.

Com és ben sabut, un dels principals aconseguiments dins del desenvolupament dels infants és el control d'esfínters, no obstant, el problema pot aparèixer quan el nen pot patir una “desestructuració en la seva ment”, ja que aquest procés és nou per a ell i significa que s'està fent gran i cada vegada s'allunya més de la dependència total de la seva mare i pare.

Aquesta situació, quan es porta a terme com una cosa totalment normal, per al xiquet pot resultar una experiència molt satisfactòria i gratificant. Davant d'això, com a educador infantil, sempre em proposo desenvolupar un programa d'intervenció per a que els nens puguin controlar l'acció de retenir l'orina i la caca.

Aquest procediment que anem a fer amb el nen/a, sempre serà considerat des d'una vessant comportamental i educativa, i l'oriento sempre dins del procés evolutiu i maduratiu dels educands. En aquest procés no podem oblidar la importància tan fonamental de la família i de l'escola. Serà fonamental que família i escola tinguin una bona comunicació, coordinació i un únic objectiu, que és que el nen arribi a controlar les seves necessitats fisiològiques, així podrem aconseguir que el nen passi de dur bolquer a dur calçotets o calcetes sense tindre cap tipus de problema.

Quan podem iniciar el control d’esfínters?

En primer lloc m'agradaria puntualitzar una cosa:

El control d'esfínters NO S'APRÈN

El control s'adquireix quan el nen està suficientment madur per poder-ho fer. Encara us puc dir més, us pregunto: Menjar s'aprèn o s'adquireix?. Els hàbits s'adquireixen i no s'aprenen, aleshores tant menjar com el control d'esfínters son procediments que s'adquireixen mitjançant una bona programació individualitzada per a cada nen/a.

En quant a l'edat, no seré jo qui marqui una edat concreta, el més habitual és començar als 2 anys aproximadament i que arribi als 3 sense bolquer.

I... per què ha de arribar als 3 anys sense bolquer?

Aquesta pregunta me la faig des de fa deu anys, però és ben sabut que un requisit INCOMPRESIBLE per poder entrar al segon cicle d'infantil (o sigui, a P3) és el de no portar bolquer. Dic INCOMPRESIBLE perquè penso que no respecta el ritme maduratiu de cada nen, ja que s’exigeix el mateix a un nen/a de gener que a un de desembre, quan en aquestes edats, un i altre estan a dos mons diferents.

El primer indicador per a iniciar el control d'esfínters és quan veiem al nen lo suficientment madur per a poder començar. Abans de llevar el bolquer ensenyarem als nens a baixar i pujar els pantalons, baixar i pujar els calçotets o calcetes, deixar d’utilitzar “body”. Està clar que per molt que sàpiga controlar els esfínters si no sap baixar els pantalons “s'ho farà damunt”, d'aquí ve la importància de saber despullar-se.

Quin és el paper de la família?

Habitualment són els pares i mares els primers que tenen ganes de que els seus fills es llevin el bolquer. Com és ben sabut el paper de la família a l'hora d'educar és molt important i necessari per a que les coses surtin bé.

Com ja he comentat abans, és important tenir una bona comunicació família-escola, i seguir les mateixes pautes, cal destacar la importància de que les famílies reforcin positivament els aconseguiments que fa el seu fill/a, no oblidem que si ho fem, el nen es sentirà més bé i controlarà més aviat. Òbviament, mai, sota cap concepte, el ridiculitzarem ni compararem amb cap altre nen, ja que com he dit abans cada nen és únic i te un ritme que s'ha de respectar.