Són tantes vegades ja que escolto la paraula guarderia, tants anys escoltant-la, i tots els que me queden...
L'altre dia llegia un article de premsa en el que deien “Las guarderias, dónde dejar a tu hijo...” ,”...centros asistenciales..”, etc.
El vaig llegir dues vegades més i a poc a poc la tristor es reflectia als meus ulls. No puc entendre tantes coses!!! Com poden parlar (i probablement pensar) així de l'escola infantil? Per què estem tant poc valorats?
És molt trist que avui en dia encara hi hagin pares que pensen que els seus fills van a l'escola infantil a que els assisteixin, a que tant sols els cuiden. No entenc com poden deixar als seus fills “aparcats” pensant que allí els tenim per guardar-los; ni els nens són cotxes per deixar-los aparcats, ni nosaltres, els educadors infantils, som els conserges d'un “pàrking”.
De vegades no sé si és que la gent està cega, o és que no interessa veure. De tots es ben sabut que l'educació en la infància és molt positiva, i a poc a poc s’ha anat reconeixent el paper de l'escola infantil, però encara ens queda molt de camí. Cada vegada més professionals de l'educació insisteixen en el valor educatiu de l'etapa 0-3 anys i no obstant això, ni el govern ni les institucions valoren la funció educativa que desenvolupa l'escola infantil.
Tal volta, la pluja del franquisme deixà ben calada la seva idea dins les arrels populars sobre l'escola infantil, i encara que som el primer contacte (per no dir el més important) dins del sistema educatiu, a nosaltres ens deixen fora i ens donen el paper d'assistents. Revisant conceptes, “assistencialitat” és un auxili per “pobres”, és com si fora un acte de caritat, jo personalment dono fe que els educadors, en un centre de 0-3 anys, estan donant una educació formal als nens.
A vegades penso que, si no els ensenyarem o treballarem diferents hàbits amb els nens (control d’esfínters, seure a taula, sociabilitat etc...), aquestos nens passarien al segon cicle d'infantil sense saber res... i potser així es valoraria més el treball que es realitza al primer cicle.
I el primer pas per fer-nos valdre és començar a nomenar-nos correctament, per això...
Escola Infantil SI, guarderia NO.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ALIMENTA ELS SOMNIS