Coses que fan por (Tinguis els anys que tinguis)

Coses que fan por

(Tinguis els anys que tinguis)

Text de Florence Parry Heide

Il·lustracions de Jules Feiffer

EdicionesSerres 2004

“AVÍS: Tenir un llibre sobre coses que fan por pot fer por, si no és que estàs a punt de fer alguna cosa que fa por de veritat...com començar l’escola, acabar l’escola, començar una feina, perdre una feina, que et caigui una dent, casar-te, fer-te un mal tallat de cabells, que t’abraci algú que no t’agrada, fer-ne quinze, fer-ne cinquanta, o començar de zero...”

El llibre

Un llibre senzill, directe. Es tracta d’un recull de frases sobre coses i situacions que ens poden fer por en algun moment de la vida, il·lustrats amb unes imatges plenes d’enginy i sentit del humor. És un llibre infantil, però evidentment útil també per els “no tant nens”, perquè... qui de nosaltres no ha passat en l’últim any alguna situació que espanta? O potser en l’últim mes? O aquesta setmana? Decisions difícils, canvis que no volem afrontar... els nens també necessiten visualitzar les seves pors, per comprendre que tenir por no és dolent, si no natural. Han de saber que estar espantat i compartir aquest neguit amb els pares, amb els amics, amb algú de confiança... és bo i els ajuda a créixer. I què millor que un conte per ajudar a compartir les pors.

Els autors

Florence Parry Heide, escriptora.

FlorenceParry Heide (1919 – 2011) era una escriptora de literatura infantil molt reconeguda als Estats Units. Va publicar més de 100 llibres infantils i juvenils i va rebre nombrosos premis, així com també va col·laborar amb famosos il·lustradors, com Lane Smith i JulesFeiffer, aquest últim és l’il·lustrador del llibre que avui us presentem. Es tracta d’un humorista gràfic molt conegut sobretot per la seva tira de premsa titulada Feiffer, guanyador del premi Pulitzer al 1986 per la seva sèrie The Village Voice.

JulesFeiffer

Què és la por?

És una emoció desagradable, que pot arribar a ser dolorosa i es caracteritza per l’amenaça real o imaginària d’un perill. Una primera consideració de la por en els nens és la que fa referència als objectes amenaçadors. A part de que molts objectes, persones o situacions són o poden ser potencialment productors de por, hem de saber que existeixen tipus de por específiques de les etapes del desenvolupament, que normalment desapareixen en el mateix procés evolutiu. En la primera infància solen ser: els sorolls sobtats, l’aparició d’un estrany, algun objecte no habitual, canvis en l’entorn, l’absència de la mare o persona de referència...

En etapes posteriors, les pors es refereixen a situacions més específiques i són paral·leles als diferents processos d’aprenentatge en el món que envolta el nen, com poden ser: por a anar al metge, un gos (quan han tingut un ensurt previ amb un gos), a una tempesta (sobretot si els grans han mostrat por davant d’ells prèviament), etc.

Normalment a la por li acompanya, en la majoria dels casos, una resposta fisiològica que es pot manifestar de moltes maneres (paralització, intent de fugida, acceleració cardíaca, pal·lidesa o enrogiment, plor...).

Hi ha diferents tipus de por:

...Per imitació (por per contagi). Resultat de la resposta a les primeres experiències que estimulen els que eduquen al nen, principalment els pares, i que inicialment tenien per finalitat protegir-lo del perill d’alguna cosa nociva. Els adults mostren que senten por i ensenyen al nen a témer més que a protegir del perill.

...Per inseguretat. En context familiar i també escolar, la utilització del càstig (gens aconsellable), quan no és vist pel nen com una situació causa-efecte, produeix un estat emocional d’inseguretat que molt sovint es caracteritza en por al càstig per si mateix, por a qui l’executa i al mitjà on s’executa.

És important que sapiguem que la por, en certs casos, funciona com una "espiral", la por no solament produeix por sinó que pot produir més por; una situació amenaçadora, en una primera experiència, pot produir una resposta de por en el nen, que una vegada apresa, davant una nova situació i davant un estímul semblant, respondrà amb una por superior.

Si el nen té o mostra por, mai hem de:

...ignorar la seva por.

...obligar al nen a que prengui contacte amb l’objecte o situació temuda.

...intentar convèncer que l’objecte o la situació no produeix por.

...ridiculitzar, burlar-se.

I què és el que podem fer?

...respectar les pors encara que siguin irracionals, mostrant que sabem moltes coses d’aquesta por i que per tant, no es tracta de cap desgràcia.

...mostrar al nen la nostra voluntat de fer concessions en relació a les seves pors.

...mostrar al nen la necessitat i el desig d’estar al seu costat i compartir aquesta por.

...i molt important: no tractar la situació amb excessiva gravetat i ser molt afectius amb el nen i molt respectuosos amb el tema.

La Biblioteca del Bosc del Donyet.