Fira de Reus

Aquest "finde", (6 al 8 de febrer), per a mi ha estat molt especial,actuar a la fira de Reus. Vull agrair a l'Invisible Titelles la seva confiança, el seu suport i l'oportunitat d'aprendre al costat d'algú amb la seva privilegiada visió i extraordinària qualitat artística. Gràcies per deixar-me treballar al teu costat i per contar amb mi, sempre he sentit que això és un premi. 
Gràcies per permetre'm preguntar fins a l'infinit i apendre fins a la sacietat. Però sobretot, gràcies per ensenyar-me a veure sempre amb els ulls molt oberts però amb ulleres de sol… el just per aprendre-ho tot però sabent, que no he de deixar-me enlluernar massa per les llums de colors.
Gràcies per aquesta foto!!! M'encanta!!!!

T'has preguntat alguna vegada com és la clau per materialitzar els teus somnis? L'èxit s'escriu amb P de Paciència, Perseverança i Passió... i les tres han de ser majúscules
Crec que els contes són els còdols del riu de la vida, que ens ajuden a riure quan hem de riure i a plorar quan hem de plorar i per aquest motiu quan més aviat els hi posem millor.

Quan la televisió i la ràdio no existien, en moltes cases, després de sopar, es contaven contes. Al voltant del foc, a l'hivern, els iaios contaven els seus contes als fills i als néts i,d vegades, fins i tot als infants d'altres cases que s'hi acostaven...que els aprenien i, quan eren majors, els narraven a la seua descendència. Així les històries anaven passant de pares a fills i d'avis a néts. Segurament molts avis encara recorden situacions com aquesta i, sembla clar que els CoNTeS corrien els risc de perdre's si no fora perquè moltes persones els han anat recuperant. Gràcies a aquestes persones els CoNTaCoNTeS podem explicar-los als nens i nenes!!!

El gran mestre Joan Reverté