A L’ESTIU, JOCS A LA FRESCA…

L’estiu és una estació que convida a fer vida al carrer, a exteriors... i als donyets ens encanta sortir i gaudir de la fresca. És per això que avui us vull convidar a rescatar de la memòria jocs tradicionals de carrer. 

Si, aquells jocs als que jugaven els nostres pares, avis, besavis... i que amb una mica de sort alguns de nosaltres també hem après a la nostra infantessa. 

Avui en dia és molt difícil veure nens jugant al carrer, per molts motius, clar... les presses dels pares, la “inseguretat”, la falta de socialització amb l’entorn veïnal... 

però també perquè els nostres petits cada vegada estan més enganxats a ipads, playstation, televisió, etc... i segurament a hores d’ara les noves generacions directament desconeixen aquests tipus de jocs tradicionals.

Així que... au, amunt!! El DonyetContacontes us convida a aprofitar aquests dies i que, amb els vostres fills, els cosinets i els veïns, sortiu a la fresca del vostre carrer a organitzar una tarda de jocs tant bonics i interactius com ara la baldufa (de fusta i corda, clar, no val elèctrica i amb llum!!), o les bales (“canicas” en castellà), aquelles precioses boletes de vidre de mil colors que havíem de colar dins la rotllana dibuixada a terra, o la xarranca, o saltar a la corda (algú en te a casa una corda per saltar en grup? o només la corda individual?), o al joc de un,dos,tres, pica parets (conegut també com “el escondite inglés”), o a fet i amagar (aquest joc encanta a grans i petits i es pot utilitzar al carrer, amb adults que els acompanyin en grups, per descobrir racons del barri que segur mai han vist), o al joc d’estirar la corda, o el mocador... n’hi tants com podeu recordar... i segur que els vostres petits estaran encantats de descobrir els jocs dels seus pares o avis.

A vegades ens trenquem el cap per pensar a on portar els nostres petits a passar una tarda divertida i només pensem en parcs temàtics, esdeveniments audiovisuals, xiquiparcs, etc... i tenim una manera barata i divertida d’omplir els nostres carrers de vida, tant senzilla com aquesta que us proposo. 

Ànim!! A jugar i a omplir de rialles places i carrers!!

Vull dedicar aquesta ressenya als avis de la persona que m’ha inspirat a escriure sobre aquest  tema, que ja no hi són, així com a tots els avis del món, per ensenyar-nos que per jugar només necessitem tres coses: un espai, companyia i imaginació...