El Conte

Molta gent, la majoria pares i mares de molts alumnes que han passat per la meva aula en els darrers anys, em pregunten sovint com poden explicar un conte als seus fills... la veritat és que jo no tinc cap recepta màgica ni cap guió per a explicar contes.

Tampoc voldria ser mestre de contes, ni crear una escola de donyets contacontes; no em considero un gran narrador, només sóc un donyet que gaudeix del que fa... intentant fent riure i somiar als nens.

Però malgrat això, avui he decidit escriure una petita ressenya que parli dels contes, barreja de teoria i opinió personal, per si pot servir per apropar-vos una mica més a aquest màgic món, tant màgic com real...

Anem, doncs, a aprendre coses sobre els contes: sabem que, com molt bé defineixen molts autors erudits, un conte és una narració curta en la que sempre intervenen personatges que realitzen accions, en un lloc i en un temps determinats. Aquestes històries, solen ser explicades per un narrador, que va detallant cada personatge, cada situació... la narració pot ser en tercera o en primera persona. Personalment m’agrada més en tercera persona, perquè dona més joc amb els nens a l’hora d’explicar les accions que realitzen els personatges i per poder educar amb valors, explicant què està bé i què no està tant bé... però també explico contes com si jo fos el protagonista, i en aquest cas crec que el més important és creure’t i viure el conte, fent-lo teu i aportant espontaneïtat i màgia, naturalitat, gestualitat...

Tots els contes han de tenir un principi, un nus i un final... tots s’estructuren d’una manera semblant. Jo els veig com un arbre: arrels (principi), tronc i branques (nus) i fulles i fruits (final). Els personatges poden ser molt diversos, éssers humans, animals, coses. Segons la edat del públic a qui van dirigits, he pogut observar diferents preferències, com per exemple  els d’animals, que  agraden més al més petits. Jo personalment els reforço amb titelles, ja que m’agrada molt que el conte sigui molt visual, però totes les formes i maneres són lícites... “cada pintor te la seva paleta de colors preferida”.

La història o històries tenen lloc a un espai i en un temps, com he dit al principi, i habitualment sempre hi ha algun problema que els personatges volen resoldre o superar (que seria el desenllaç del conte), molts tenen un missatge o una lliçó. A mi em costa molt triar els contes, m’ha d’agradar per fer-lo meu, m’he de trobar còmode amb el missatge que estic transmetent... i sempre tinc en compte que cal saber escurçar-lo o allargar-lo en funció de la reacció dels nens que tinc al davant. M’agrada molt fer que els nens interactuïn amb mi, i amb els personatges, pel que utilitzo onomatopeies i els hi faig preguntes constantment. A més, quan tinc públic adult al davant, també m’agrada picar l’ullet i fer alguna frase o connotació que els pugui fer riure a ells també, o simplement per a conscienciar o alertar sobre certs aspectes que considero importants...

Imagino que la majoria de vegades els contes s’expliquen seguint el llibre i les imatges, però jo crec que és molt important, inclús diria essencial, no llegir textualment... dit això, cal tenir en compte que, tot i que les paraules no siguin sempre les mateixes, als nens els hi encanta que nit darrere nit, el conte sigui el mateix. Això els dona seguretat perquè saben què passarà. És un bon moment per a establir llaços imprescindibles amb els nens.

Maneres de començar un conte n’hi ha moltes... infinites. “Vet aquí que fa molt temps...”, “Fa una colla d’anys...”, “Hi havia una vegada...”, “En temps antic...”, “Conten els que ho van vore...”, “Diuen que hi havia...”, “Els donyets m’explicaren...”, i tantes com imaginació hi posem.

I les més típiques per acabar-lo, que són: “...vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte ja s’ha fos”, “...vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte ja s’ha acabat”, “...i van ser feliços i menjaren anissos”.

Però de tot el que us he explicat, sabeu que és el més important? Doncs molt senzill: als vostres fills no els hi farà res que el conte sigui més o menys llarg, d’imatges millors o pitjors, amb moltes titelles o a amb una de sola... pels vostres fills el millor conte serà aquell que vosaltres els hi explicareu, perquè serà per a ells una mostra d’amor i tendresa que els farà sentir-se plenament feliços.

Des del Bosc del Donyet us animem a gaudir d’aquest món dels contes, i us animem a treure el contacontes que tots porteu a dins.

Fins aviat!!!