Conciliació...on ets??

En els darrers anys, segurament en les dues darreres dècades, observem com els infants, cada vegada a edats més primerenques, viuen uns horaris d’activitat pràcticament igual d’estressant que els adults. Durant el curs, cada dia comencen la seva jornada escolar més aviat (hora de acollida abans de les 8 del matí), dinen al col·legi, a on passen de 9 a 10 hores, i al sortir de classe encara continuen amb una o dues activitats extraescolars (esports, idiomes, repàs, etc...). A partir de primària, a més, sovint arriben a casa i han de fer deures... ufff!!  I aquesta voràgine d’activitats no cessa un cop ha arribat l’estiu, sinó que es canvia col·legi per casal o campus, mantenint horaris i jornades maratonianes...

És evident que fer esport és saludable, que millorar idiomes obrirà portes en un món tant globalitzat, està clar que un casal d’estiu o unes colònies són enriquidores en molts aspectes del desenvolupament dels infants, són vivències que els fan créixer i desenvolupar la seva autonomia... però m’agradaria reflexionar en un aspecte: quantes d’aquestes activitats realment no responen a la necessitat d’uns pares que treballen amb horaris impossibles, que es veuen lligats de mans, molts sense ajuda de cap familiar a prop, altres que, tenint-los, no volen carregar a uns avis ja grans amb tanta responsabilitat...? Uns pares que probablement en la seva majoria viuen una vida estressada, i que, al no tenir altra sortida possible, han carregat als seus fills amb una agenda pràcticament igual d’estressant que la seva.

On està la conciliació de la vida familiar i laboral de la que tant s’omplen la boca els polítics? On està la flexibilitat d’horari que permeti, sobretot en la primera infantessa, poder fer-se càrrec de la educació i la cura dels fills? On està la comprensió de les empreses (inclosa la empresa pública) enfront la malaltia d’un fill, i per tant, la obligada absència laboral d’un dels pares (habitualment la mare)?

Ens venen retallades i rescats bancaris perquè “ho exigeix Europa”... però s’han fixat en Europa respecte a les condicions laborals i les facilitats per a la criança dels fills?? Perquè estem tant lluny... perquè a molts països “d’aquesta Europa a la que pertanyem”, es valora moltíssim la educació en la primera infantessa, els educadors infantils, les llars d’infants, els horaris escolars respectuosos amb la edat dels nens, les baixes per maternitat... es valora, en definitiva, als nens i a les seves famílies.

“El futur dels nens és sempre avui. Demà serà tard.”