Till Eulenspiegel

Till Eulenspiegel

Els Donyets del Bosc volem rendir homenatge a personatges de conte que ens han marcat amb la seva identitat i amb la seva historia, el Till n’és un d’aquests personatges que ha sobreviscut humilment al pas del temps, i creiem que mereix un homenatge.

L’obra

Ja fa molt temps, quan en el bosc vivien altres donyets, cap allà el 1480, es va publicar un llibre, d’autor desconegut, que narrava les bromes, les males passades i aventures que s’adjudicaven a un popular bufó alemany del segle XIII, el seu nom: Till Eulenspiegel. D’aquest primer escrit no s’ha conservat cap còpia, però si que ha quedat l’edició del 1500 que va tenir una gran popularitat, mostra del que diem és que va ser traduïda a diverses llengües.

Aquest llibre és un compendi de les trapelleries que “suposadament” feia el Till, és una irònica visió de la vida simple dels que vivien al camp, enfront als que vivien en les grans ciutats, la bogeria que palpava l’estupidesa de l’heroi no mostra més que una actitud activa, intel·ligent i alhora visceral, amb l’únic objectiu de defensar la humil forma de viure d’un poble, en el que el personatge se identifica, i que representa davant una civilització que es modernitza. Aquest personatge ens mostra la realitat d’una època, podem entendre com posa en evidència les intencions de l’home de ciutat, que tant cultivat sembla ser, però que en el fons es basa en l’egoisme i que abusa del pobre camperol.

El personatge

La creença popular diu, que el Till era un popular bufó alemany, fill d’una família de camperols, que es va dedicar professionalment a gastar bromes als altres amb gran desesperació dels seus pares, que no sabien on amagar-se cada vegada que el seu fill feia una de les seves. Diuen, que quan va ser gran, lluny ja del protocol establert, se les va apanyar ell sol i per sobreviure va fer tota classe d’oficis: sabater, sastre, capellà, cuiner, fuster, etc… 

Des de ben petit , el Till va demostrar la seva descarada afecció a la mofa, i no dubtava en fer-la visible amb tots aquells amb qui es trobava. Però el Till, no triava les seves “víctimes” de manera indiscriminada, no, de fet, ell anava en contra de l’ordre establert i d’aquells que el defensaven. Així, els qui més van rebre les conseqüències de les seves bromes varen ser els prínceps, els mossens, els burgesos i algun que altre noble. És a dir, les capes socials que més bé vivien en el seu temps.

Arribat a aquest punt, pensem que hem de explicar un petit detall:

El Till no és un personatge d’origen literari. Més aviat va ser la fama de les seves trapelles el que li va atorgar el dret a veure estampada la seva vida en un llibre. Cap de les actuacions d’aquest personatge va ser penada amb cap sanció ja que no deixaven de ser bromes ben pensades.

El Till Eulenspiegel va ser una persona de carn i ossos que, a causa del seu pas pels llibres, es va convertir en un digne heroi de la picaresca. En un principi, en els primers relats que es van redactar, no va ser pensat per a nens, però la cultura popular el va catapultar a tant gran honor. S’ha de dir que la seva existència és molt més antiga que la noció mateixa de literatura infantil.

Els nens alemanys les llegeixen, i gaudeixen d’aquest personatge entranyable i divertit, ja que les seves bromes porten l’inocència de la infantessa.

Si teniu oportunitat vos recomanem conèixer a tant gran i tremendo personatge!!

Estatua den Till

La Biblioteca del Bosc del Donyet

Els Titelles, un valuós instrument per educar.

Els titelles han viscut la trama de grans gestes; apropaven la història i descrivien el món quotidià de cada època. Transmeten cultura. La seva versatilitat permet establir una harmoniosa comunicació entre el real i l'imaginari. Això els converteix en un valuós instrument per als que expliquem contes.  Però amb la meva faceta d'educador infantil també els utilitzo i he pogut veure com els infants s'expressen a través de la seva màgia.

El titella em permet connectar amb el món de l'infant. A través meu pot crear un clima càlid i motivador al grup. En general, els elegeixo per a que pugen adequar-se a les necessitats del grup de nens (titelles petits, d'animals, de molts colors, personatges de conte ...) i tant per la diversitat de la seva manipulació.

Hi han titelles que me serveixen per dialogar en moments puntuals del dia. Per exemple, pel matí per dir bon dia. N'hi ha d'altres que em serveixen per cridar l'atenció dels nens abans d'iniciar una activitat, o bé per crear una estona agradable, on la sorpresa i l'encanteri són protagonistes. És sorprenent veure la cara dels nens, alguns es queden bocabadats.

També les utilitze, com no?, per explicar i representar contes o per ser manipulades lliurement pels infants.

És molt important deixar als nens titelles que ells puguin manipular. Les activitats que es poden realitzar amb els titelles són molt diverses, en algunes la iniciativa parteix dels infants, altres vegades sóc jo qui ho inicia.

Jo li done molta importància a l'estona de la conversa, es un gran moment per treure un titella. No cal que parle amb tots els nens, sinó que el principal objectiu és establir un diàleg afectuós entre nens i educador/a. Distingeixo dos tipus de conversa quan faig ús del titella: una, quan el diàleg és dirigit per mi i l'altra, quan són els nens que, dividits en xicotets grups, creen el seu propi context lingüístic. En el primer cas, només intervenen un o dos titelles i, en el segon, cada nen disposa d'un titella.

Quan sóc jo el que dirigeix el diàleg, el meu objectiu principal és el goig de parlar un per un, i al mateix temps és una manera d'assajar el torn de paraula i aprendre a escoltar. 

Els motius de la conversa poden ser diversos, cadascú explica el que vol, fruit de la seva experiència quotidiana, ja sigui de casa o de l'escola. Hi ha nens que es limiten a repetir el que diu el seu company, però a poc a poc aprenen a explicar les pròpies vivències.

Jo el que faig es el següent: tots estem asseguts en rotllana i ja he creat un ambient d'expectació (crec que és molt important preparar l'aparició del titella, ha de ser un moment màgic). De sobte apareix el titella escollit, diu el seu nom i saluda a tots els nens i nenes. Tot seguit me'l miro i em dirigeixo a un nen, després a un altre, i els pregunte el nom utilitzant el titella. Però sempre el titella s'ha de mantenir quiet, de cara a l'infant a qui pregunta i no desplaçar-lo fins que hagi respost. Per això és molt important que l'educador estigui assegut al terra mentre manipula el titella i que mire atentament l'infant al qual es dirigeix.

Quan els nens agafen titelles i les manipulen lliurement, surt un altre tipus de conversa on poden establir diàlegs amb els companys. N'hi ha que parlen sols amb el seu titella, però també hi ha d'altres que inventen les seves petites històries.

Explicar contes als nens és encisador i sempre tinc molta cura, ja que el conte constitueix un dels elements més rics de l'educació infantil. ajuda a estructurar el pensament, amplia el procés cognitiu (vocabulari, significat, etc.), cultiva la imaginació i els obre nous canals al desenvolupament global. Cal saber escollir el conte. D'entre els tradicionals n'hi ha de molt adequats per explicar-los amb titelles ja que tenen una estructura senzilla.

Primer explico el conte escollit diverses vegades, abans d'escenificar-lo. La repetició de la narració és necessària amb infants petits, com també ho és, buscar el moment idoni per contar-lo.

Quan els nens i nenes ja coneixen bé els diferents personatges del conte perquè l'han vist escenificat varies vegades, els titelles passen a formar part del racó de titelles.

Jugar a explicar contes amb titelles constitueix un tipus de joc simbòlic a partir del qual l'infant fa un procés d'aprenentatge.

La manipulació dels titelles activa una sèrie d'estímuls perceptius que, amb el llenguatge simbòlic, contribueixen al desenvolupament de les capacitats cognitives. Un punt molt interessant és que l'aprenentage es desenvolupa de manera col·lectiva. El coneixement del conte és una condició necessària per participar en el joc, aquesta participació requereix que el nen comparteixi i interactuï  amb altres nens. 

Un nen del grup aprèn de l'altre perquè s'han d'escoltar, dir coses, repartir-se els personatges, i sobretot s'han de posar d'acord. És mitjançant la interacció, que es du a terme això que sembla tan complex. Per això no sempre és fàcil i a vegades cal de la meva intervenció.

Contacontes a la Llar d’infants Milton Sant Martí (Barcelona)

La Llar d’infants Milton Sant Martí (Barcelona), va ser inaugurada l’any 1978 i des d’aleshores ha creat una empremta al llarg de generacions, acollint avui en dia a fills i filles d’antics alumnes. A l’escola Milton els infants creixen assumint els valors de l’amistat, l’amor i la cura del medi que ens envolta, és un centre autoritzat per el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya nº DOG 08049701. Per a infants de 0 a 3 anys.

Un correu, una cridada i el Bosc del Donyet està revolucionat!!!
Anar a la Ciutat Condal! A explicar contes!!!
Quina no va experiència!!!

Preparar les maletes dels titelles és potser un dels moments més màgics del pròpi viatge...A part del Petit drac,Patufet, gorra,cançons,les maletes sempre van plenes d'il·lusions, somnis, nervis, dubtes, expectatives... de moltíssimes sensacions que ens provoca el fet de poder descobrir una nova part d'aquesta bonica professió. 

 

Ohhh!! Què bonic tot el que me tenien preparat!! M'he emocionat molt!! Quin treball previ a la meva visita!
Una vegada tot preparat començem a obrir maletes.

Per al Donyet, explicar un conte és com una forma de vida, per naltres és una cosa estimada, per mi és una cosa que m’ajuda a viure, és una arma, una arma que serveix per fer què els nens siguen nens...i als no tant nens fer-los retrobar-se amb el nen/a que tenen dintre seu.

Gràcies Marta i equip educatiu per ensenyar-me l'escola i per compartir experiències!!

Fira de Reus

Aquest "finde", (6 al 8 de febrer), per a mi ha estat molt especial,actuar a la fira de Reus. Vull agrair a l'Invisible Titelles la seva confiança, el seu suport i l'oportunitat d'aprendre al costat d'algú amb la seva privilegiada visió i extraordinària qualitat artística. Gràcies per deixar-me treballar al teu costat i per contar amb mi, sempre he sentit que això és un premi. 
Gràcies per permetre'm preguntar fins a l'infinit i apendre fins a la sacietat. Però sobretot, gràcies per ensenyar-me a veure sempre amb els ulls molt oberts però amb ulleres de sol… el just per aprendre-ho tot però sabent, que no he de deixar-me enlluernar massa per les llums de colors.
Gràcies per aquesta foto!!! M'encanta!!!!

T'has preguntat alguna vegada com és la clau per materialitzar els teus somnis? L'èxit s'escriu amb P de Paciència, Perseverança i Passió... i les tres han de ser majúscules
Crec que els contes són els còdols del riu de la vida, que ens ajuden a riure quan hem de riure i a plorar quan hem de plorar i per aquest motiu quan més aviat els hi posem millor.

Quan la televisió i la ràdio no existien, en moltes cases, després de sopar, es contaven contes. Al voltant del foc, a l'hivern, els iaios contaven els seus contes als fills i als néts i,d vegades, fins i tot als infants d'altres cases que s'hi acostaven...que els aprenien i, quan eren majors, els narraven a la seua descendència. Així les històries anaven passant de pares a fills i d'avis a néts. Segurament molts avis encara recorden situacions com aquesta i, sembla clar que els CoNTeS corrien els risc de perdre's si no fora perquè moltes persones els han anat recuperant. Gràcies a aquestes persones els CoNTaCoNTeS podem explicar-los als nens i nenes!!!

El gran mestre Joan Reverté