dimarts, 12 de novembre del 2013

 
 
QUI ÉS EL DONYET?
 
 
 
 
 

 

 
 
 
Sóc educador infantil des de l’any 2006, actualment treballo a una llar d’infants de Tarragona i en el meu temps de lleure fa anys que em dedico fer l’activitat de contacontes amb titelles, amb el personatge del Donyet Contacontes. Aquesta activitat va néixer fruit de la meva vocació per la educació infantil i d’una gran admiració pels contes tradicionals i d’ara.
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 
I aquí tenim al Donyet Penjafils, amic i company que vaig conèixer en el bosc màgic on vaig créixer, i que amb la seva guitarra, harmònica, ukelele i yembé, dona un poc més de colorit, amb cançons com:  "La Lluna i el Sol" i “cançó del Donyet" junts saltarem i riurem.





 
 

 

diumenge, 10 de novembre del 2013

Canal 9

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
 
Com tots sabreu, el PP ha decretat el tancament de la RTVV, una acció propia d'una societat antidemocrática.
Des d’ eixe moment hem vist  un nou Canal 9,  diferent, que denunciava la manipulació informativa al llarg de moltissims anys.

Açò ens hauria de servir de reflexió, quio què será lo proper en caure?
 


Esperem que el que estat passant amb la RTTV aprofiti de lliçò i ens donem compte de que ací ningú és intocable.
El govern valencià ha utilitzat RTVV per manipular l’opinió pública del poble valencià i ara que no els serveix… Els tira com un Kleenex.


I els treballados han demostrat allò de “Quan no podrem més, llavors ho podrem tot”.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
DESPERTEM I UNIM-NOS EN LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I QUE VERTEBREN EL NOSTRE TERRITORI. 

Defensem la RTTV, però una RTTV pública, plural i de qualitat, sense manipulacions, amb la nostra llengua (valencià/català) i per la nostra cultura.


 
 
 
 
 
 

dimarts, 5 de novembre del 2013

La Marioneta


La Marioneta




Si por un instante Dios se olvidara de que soy
una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida,
posiblemente no diría todo lo que pienso,
pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen,
sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada
minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta
segundos de luz.




 Andaría cuando los demás se detienen,
Despertaría cuando los demás duermen.
Escucharía cuando los demás hablan, y cómo disfrutaría
de un buen helado de chocolate.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida,
Vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando
descubierto, no solamente mi cuerpo sino mi alma.
Dios mío, si yo tuviera un corazón, escribiría mi
odio sobre hielo, y esperaría a que saliera el sol.


Pintaría con un sueño de Van Gogh sobre las
estrellas un poema de Benedetti, y una canción de
Serrat sería la serenata que les ofrecería a la luna.
Regaría con lágrimas las rosas, para sentir el dolor de
sus espinas, y el encarnado beso de sus pétalo...
Dios mío, si yo tuviera un trozo de vida...
No dejaría pasar un solo día sin decirle a la gente
que quiero, que la quiero. Convencería a cada mujer u
hombre de que son mis favoritos y viviría enamorado del amor.
A los hombres les probaría cuán equivocados están, al pensar
que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen
cuando dejan de enamorarse.
 A un niño le daría alas, pero le dejaría
que él solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaría que
la muerte no llega con la vejez sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres
He aprendido que todo el mundo quiere vivir en
la cima de la montaña, Sin saber que la verdadera felicidad está en
la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño
puño, por vez primera, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo,
cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas cosas las que he podido
aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir,
porque cuando me guarden dentro de esa maleta,
infelizmente me estaré muriendo.

dijous, 24 d’octubre del 2013

El Donyet al Centre de Menors La Mercé

 


Quines coses te la vida, veritat?...

Porte tota la setmana pensant justament en això, en la vida i en la veritat. Què és la vida? Què és la veritat?... tot allò que defineix aquests dos conceptes és tan relatiu, tan fràgil i tan efímer...

Malgrat això, l’ésser humà s’obsessiona en voler-ho definir, mesurar i, si és necessari, defensar fins a les últimes conseqüències. Tant és el preu que s’ha de pagar. Tant és el límit que haguem de traspassar. Tant és el dolor que puguem causar... lo primer és la vida, lo primer és la veritat. Però...què és la vida? I la veritat?




Jo, que sóc un Donyet, creia que això era un problema exclusivament del homo sapiens...però que va. No podia estar més equivocat. La veritat absoluta no la te ningú, ni res és una veritat absoluta. Ni tan sols nosaltres, els Donyets... i ara us explicaré perquè. 

Suposadament (jo portava tota la vida creient que era així) els Donyets portem la màgia allà a on anem, perquè la màgia només es troba als boscos més amagats i dintre dels cors dels nens... però no podia estar més equivocat! La setmana passada vaig estar a un lloc màgic, molt especial... amb una energia tan pura i innocent que, per un moment, vaig creure que qui estava descobrint la màgia era jo, i no els nens amb els que havia anat a compartir els meus contes. Ai Donyet, Donyet!! Pensaves que ho sabies tot i no saps res!!



I segurament us preguntareu: a quin lloc va estar?? Doncs vaig estar a la Llar Llevant del Centre d'Acollida la Mercè situat al Camí de la Cuixa núm.1, de Tarragona. 

No sé si sabreu i coneixereu la tasca que es realitza  en aquests llocs, us faré cinc cèntims. Els centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i el trasllat del infant i adolescent (de zero a divuit anys) que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’avalua” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació, en les situacions d’urgència, dels menors en situació d’alt risc social.



Doncs aquí descarregarem maletes, guitarres, contes i cançons... i amb l’alegria i la il·lusió de saber que ens esperaven, entrarem i els nostres cors s’ompliren de joia... sí, la màgia existeix!!!... i en aquest lloc la podeu trobar!! 

No us podeu imaginar el plaer que va suposar actuar per aquest públic tan entregat. Al entrar els nens cridaven, volien parlar amb nosaltres, tocar-nos... tot era màgic!! Al començar els contes, tots atents a les titelles... els ulls d’aquells nens irradiaven una llum plena de vida i els seus somriures eren font d’alegria... una alegria que se’ns va encomanar i que ja no va desaparèixer. Crec que aquestos nens van tornar a encendre’m una llum que tenia apagada... aquella nit vaig dormir sentint-me orgullós del que havia fet i vaig aprendre una bona lliçó: em vaig adonar que a la vida, l’increïble és quotidià, l’impossible pot ser possible si ho intentem... i la distància no és barrera per a qualsevol sentiment.



I en els ulls d’aquests nens pots entendre que l’important no és el que tenim, l’important és el que som!!!!

I no em vull descuidar d’agrair als educadors la seva acollida. Ens tractaren molt bé i des d’aquí voldria felicitar-los per la meravellosa tasca que realitzen dia rere dia amb aquests nens... espere que aquest siga el començament d’una gran amistat!






Els Donyets tornarem a col·laborar amb vosaltres!!!!