Coses
que fan por
(Tinguis
els anys que tinguis)
Text de
Florence Parry Heide
Il·lustracions
de Jules Feiffer
EdicionesSerres 2004
“AVÍS:
Tenir un llibre sobre coses que fan por pot fer por, si no és que
estàs a punt de fer alguna cosa que fa por de veritat...com començar
l’escola, acabar l’escola, començar una feina, perdre una feina,
que et caigui una dent, casar-te, fer-te un mal tallat de cabells,
que t’abraci algú que no t’agrada, fer-ne quinze, fer-ne
cinquanta, o començar de zero...”
El
llibre
Un
llibre senzill, directe. Es tracta d’un recull de frases sobre
coses i situacions que ens poden fer por en algun moment de la vida,
il·lustrats amb unes imatges plenes d’enginy i sentit del humor.
És un llibre infantil, però evidentment útil també per els “no
tant nens”, perquè... qui de nosaltres no ha passat en l’últim
any alguna situació que espanta? O potser en l’últim mes? O
aquesta setmana? Decisions difícils, canvis que no volem afrontar...
els nens també necessiten visualitzar les seves pors, per comprendre
que tenir por no és dolent, si no natural. Han de saber que estar
espantat i compartir aquest neguit amb els pares, amb els amics, amb
algú de confiança... és bo i els ajuda a créixer. I què millor
que un conte per ajudar a compartir les pors.
Els
autors
 |
| Florence Parry Heide, escriptora. |
FlorenceParry Heide (1919 – 2011) era una escriptora de literatura infantil
molt reconeguda als Estats Units. Va publicar més de 100 llibres
infantils i juvenils i va rebre nombrosos premis, així com també va
col·laborar amb famosos il·lustradors, com Lane Smith i JulesFeiffer, aquest últim és l’il·lustrador del llibre que avui us
presentem. Es tracta d’un humorista gràfic molt conegut sobretot
per la seva tira de premsa titulada Feiffer,
guanyador del premi Pulitzer al 1986
per la seva sèrie The Village Voice.
 |
| JulesFeiffer |
Què
és la por?
És
una emoció desagradable, que pot arribar a ser dolorosa i es
caracteritza per l’amenaça real o imaginària d’un perill. Una
primera consideració de la por en els nens és la que fa referència
als objectes amenaçadors. A part de que molts objectes, persones o
situacions són o poden ser potencialment productors de por, hem de
saber que existeixen tipus de por específiques de les etapes del
desenvolupament, que normalment desapareixen en el mateix procés
evolutiu. En la primera infància solen ser: els sorolls sobtats,
l’aparició d’un estrany, algun objecte no habitual, canvis en
l’entorn, l’absència de la mare o persona de referència...
En etapes
posteriors, les pors es refereixen a situacions més específiques i
són paral·leles als diferents processos d’aprenentatge en el món
que envolta el nen, com poden ser: por a anar al metge, un gos (quan
han tingut un ensurt previ amb un gos), a una tempesta (sobretot si
els grans han mostrat por davant d’ells prèviament), etc.
Normalment a
la por li acompanya, en la majoria dels casos, una resposta
fisiològica que es pot manifestar de moltes maneres (paralització,
intent de fugida, acceleració cardíaca, pal·lidesa o enrogiment,
plor...).
Hi ha
diferents tipus de por:
...Per
imitació (por per contagi). Resultat de la resposta a les primeres
experiències que estimulen els que eduquen al nen, principalment els
pares, i que inicialment tenien per finalitat protegir-lo del perill
d’alguna cosa nociva. Els adults mostren que senten por i ensenyen
al nen a témer més que a protegir del perill.
...Per
inseguretat. En context familiar i també escolar, la utilització
del càstig (gens aconsellable), quan no és vist pel nen com una
situació causa-efecte, produeix un estat emocional d’inseguretat
que molt sovint es caracteritza en por al càstig per si mateix, por
a qui l’executa i al mitjà on s’executa.
És
important que sapiguem que la por, en certs casos, funciona com una
"espiral", la por no solament produeix por sinó que pot
produir més por; una situació amenaçadora, en una primera
experiència, pot produir una resposta de por en el nen, que una
vegada apresa, davant una nova situació i davant un estímul
semblant, respondrà amb una por superior.
Si el nen té
o mostra por, mai hem de:
...ignorar
la seva por.
...obligar
al nen a que prengui contacte amb l’objecte o situació temuda.
...intentar
convèncer que l’objecte o la situació no produeix por.
...ridiculitzar,
burlar-se.
I què és
el que podem fer?
...respectar
les pors encara que siguin irracionals, mostrant que sabem moltes
coses d’aquesta por i que per tant, no es tracta de cap desgràcia.
...mostrar
al nen la nostra voluntat de fer concessions en relació a les seves
pors.
...mostrar
al nen la necessitat i el desig d’estar al seu costat i compartir
aquesta por.
...i
molt important: no tractar la situació amb excessiva gravetat i ser
molt afectius amb el nen i molt respectuosos amb el tema.
 |
| La Biblioteca del Bosc del Donyet. |
