RANILDA

RANILDA
Mar Pavón- Chloé Rémiat 2010
OQO editora

El llibre

Aquest conte atreu des del principi per les seves il·lustracions, simpàtiques i divertides... és una de les primeres coses que em van cridar l’atenció. Però la història que en ell es narra encara em va fascinar més. Comença així:

“En una tranquil·la tolla vivia Ranilda,

una granota que sempre estava trista

perquè no li agradava el seu aspecte."

Parla d’una petita granota a qui no li agrada el seu aspecte i que busca a alguna noia que li faci un petó per poder així convertir-se en un príncep. En el seu viatge ha de suportar moltes burles perquè li diuen que és “horrible i lletja” i mai li volen fer el tant anhelat petó... tota una odissea buscant convertir-se en príncep per sentir-se bé amb el seu aspecte, per sentir-se algú guapo i estimat. Qui no s’ha sentit Ranilda algun cop?

Però quina sorpresa més gran l’espera!! Finalment un dia troba una noia que li fa un beset i...

¡¡¡¿¿??????!!!!

NO!   No es converteix en príncep!

La noia li diu: -Fes-me tu un petó. La Ranilda ho fa i… la noia es converteix en granota i són feliços per sempre!!! Què bonic!!!

Els autors

Mar Pavón , somiadora de històries, va nàixer un dilluns de 1968 a Manresa, la seva vocació per escribir histories comença quan sols tenia 8 anyets, al llarg del temps va anar lluitant pel seu somni i ara té molts llibres publicats en diferents editorials. Va formar part dels 45 poetes que van col.laborar en el homenatge a Gloria Fuertes, també fa col.laboracions en diferents revistes infantils, Tretzevents, Cavall fort i Espai.

Mar Pavón

Chloé Rémiat , ilustradora freelance francesa, va estudiar a  Ecole d'Arts Appliqués de Poitiers, les seves ilustracions són molt conegudes i ha ilustrat molts llibres i cartells.

Vos recomane vore el seu treball, de segur que vos encantarà.

http://www.pinterest.com/hiboudecamille/chloe-remiat/

Chloé Rémiat

L’autoestima

Tots sabem que l’autoestima en els adults és necessària per al bon desenvolupament de la nostra personalitat en el dia a dia, però hem de tenir en compte que aquesta s’ha de començar a treballar en la infància. Les edats més importants per el desenvolupament de l’autoestima estan situades en els primers anys de vida.

Com podem estimular l’autoestima dels nostres petits? Donant-los més responsabilitats. 

És important que el nen es senti que és partícip i responsable de tasques dins l’ambient familiar, creant-li compromisos que l’ajudin a interaccionar amb la resta dels familiars. I aquest desenvolupament de tasques li ha de servir com a aprenentatge, i s’ha de generar en un ambient càlid i de confiança. 

Oferir-li la possibilitat de prendre decisions i que sigui útil resolent algun problema que es plantegi en el dia a dia. Donar-li la confiança necessària per descobrir les seves capacitats i habilitats.

Però també és vital ajudar-lo a comprendre que dels errors també aprenem i que a cada equivocació que pugui cometre els seus pares estaran donant-li suport, i que per la següent vegada que es plantegi la mateixa situació o similar, ja coneixerà que és el que no ha de fer. De res serviria culpabilitzar-lo. És molt més positiu animar-lo i ajudar-lo a que s’esforci una mica més la propera vegada. D’aquesta manera podem ensenyar-li a resoldre adequadament el conflicte i això els servirà per a que no torni a cometre els mateixos errors. 

Les paraules són bàsiques i hem de saber donar les instruccions precises. Per exemple, en comptes de dir-li que és un despistat o un desordenat, li direm que no ens agrada veure la seva habitació desordenada. D’aquesta manera el que fem és subratllar que el que no ens agrada és l’habitació desordenada, sense acusacions cap al nen de què és un desordenat.

Tots aquests reforços són necessaris amb unes pautes i establint uns límits que els nens han de tenir clars des del començament. S’ha d’establir una autodisciplina, ensenyant que els seus actes tenen conseqüències i fent-los conscients d’aquestes conseqüències, però sempre reforçant en positiu.

L’entorn familiar és bàsic en aquest aprenentatge, però evidentment els educadors a l’escola continuem aquest treball des d’un altre ambient com és la classe, les tasques compartides amb els companys, etc.

.

La Biblioteca del Bosc del Donyet