Hi han persones que passen per les nostres vides i pareixen estar tocades per una vareta màgica, persones capaces de discernir el que importa del que no, i clar, aquest Donyet ja porta milers d'anys per aquí per a saber massa be on i qui disposa de la màgia suficient per a canviar coses dolentes. Als països catalans he conegut a molta gent, des de reis i cavallers d'altes nissagues, fins a princeses promeses i bruixes, però potser que de tots ells, sigui Xesco Boix qui millor va saber induir la bona màgia, tant als infants com als grans
Xesco va resoldre un misteri, un secret que no sap gairebé ningú, i és que són els grans qui més necessiten la màgia. Per això els donyets i les persones màgiques com Xesco sempre hem necessitat l'ajuda de tots els nens per així ensenyar als grans que el món pot ser un lloc més bonic i meravellós, i caminar més enllà de tots eixos comportaments tan avorrits i dolents, cal somriure i fer somriure al teu voltant.
 |
| foto de xesco.cat |
La seva carrera artística va començar a principis dels anys seixanta dins l'àmbit de la cançó protesta, també coneguda com música folk. En aquells anys va viatjar als Estats Units on va fer amistat amb Pete Seeger, amb ell va tocar en algunes ocasions, i va prendre contacte amb altres figures del gènere, com Bob Dylan, Donovan, Emylou Harris o Joni Mitchell, tots éssers fantàstics. En tornar a Catalunya portava amb ell un munt de cançons noves que ensenyar, i va traduir al català composicions de Seeger i Dylan. Influenciat per aquestos cantants nord-americans dels anys 60, Boix va ser un dels catalitzadors del Grup de Folk l'any 1966 (del que ja us vaig parlar), i a més d'aquestes adaptacions, posteriorment va crear les seves pròpies i va recuperar un munt de tonades populars que s'avien perdut. La seva temàtica sempre estava relacionada amb la pau i la llibertat en una època de repressió en la que aquestes paraules resultaven subversives.
El 1971 va formar el grup Ara va de bo per centrar-se en les cançons infantils, recuperant temes populars catalans i creant altres de nous que entrarien a formar part de la cultura catalana. Tres anys més tard va començar a cantar en solitari, però encara romania vinculat a altres grups com El Sac i Els Cinc Dits d'Una Mà. Es va fer popular a Catalunya amb els seus espectacles per a nens a les escoles i festes locals, i per la seva aparició en diferents programes radiofònics i televisius, però sobre tot en Xesco mai dubtava a l'hora d'agafar la seva furgoneta i anar de col·egi en col·legi, i quan no pels carrers allà on algú l'escoltara, amb total altruisme i amb l'únic objectiu de conscienciar a tothom de que aquest pot ser un món millor.
Va ser un gran comunicador, especialment entre els més petits. Podria dir-se que és l'autèntic padrí dels animadors infantils dels països catalans. Deuria recordar-se'l amb més força, perquè les seves cançons continuen vigents, i perquè ara més que mai els grans necessiten de la nostra ajuda, de la d'aquest donyet i la de tots els nens, junts amb l'esperit d'en Xesco per bandera.
Potser us conten com ens va deixar Xesco, és veritat que estava una mica trist perquè la seva ànima sensible no podia veure com alguns bruixots feien la seva, moltes vegades es trobava sol, però aquí aquest Donyet us assegura que aquell tren el va portar realment al lloc on pertanyia per a que la seva màgia perdurara per sempre més, i des d'allà dalt ens veu a tots plegats cantant les seves cançons, que com en Puff, son eternes. Si jo soc aquí és per tu, des d'aquí les meves salutacions i el meu respecte sr.Xesco.
Pàgina d'en Xesco Boix | Documental de Xesco en la TV3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
ALIMENTA ELS SOMNIS