No tots els grans són avorrits, hi han alguns que coneixen els secrets que la mare Terra els va ensenyar i saben fer de la natura la nostra casa. Un d'aquestos grans es diu en Jordi, però realment ell és un mag.
Vet aquí que fa molt temps quan aquest Donyet va vindre a Tarragona per primera vegada, uns dolents bruixots cremaren molts arbres del meu bosc màgic, que per cert ningú sap on està, llavors un dia que jo plorava assegut en una pedra a la bora d'un camí, aquest mag Jordi em va dir que no estigués trist, que ell em faria els arbres més bonics que mai veuria, i tots per al meu bosc màgic.
Vet aquí que fa molt temps quan aquest Donyet va vindre a Tarragona per primera vegada, uns dolents bruixots cremaren molts arbres del meu bosc màgic, que per cert ningú sap on està, llavors un dia que jo plorava assegut en una pedra a la bora d'un camí, aquest mag Jordi em va dir que no estigués trist, que ell em faria els arbres més bonics que mai veuria, i tots per al meu bosc màgic.
I així va ser. En Jordi va fer un munt d'arbres màgics, i des d'aquell dia que el meu bosc és una altra vegada ple de màgia i color, i no només això, a més aquest mag em va donar un bagul on podria portar tots els meus encanteris per a que aquestos bruixots dolents mai més facen malbé als boscos. Aquell dia vaig trobar un amic per sempre més.
En Jordi em va cridar perquè la seva filleta és ja tota una fadeta, així que vaig anar volant a la Vall de l'Arrabassada per a conèixer-la. I amb mi les meves maletes màgiques d'on vaig treure contes de dracs i gegants. Ens disfressarem, i férem molts i molts globus de tots el colors i formes. El somriure de Marta i la seva felicitat contagiaren a tots els seus amiguets, i aquell dia de jocs va ser especial i ple d'encanteris. I sí, us he de dir que encara que Marta no ho sap, ho té dins, en poc de temps si la seva alegria no desapareix serà un fada bona i amb gran domini de la màgia.
Gràcies Marta, i gràcies a la seva família. Aquell dia en la Vall de l'Arrabassada aquest Donyet Contacontes va ser molt feliç.
Uns amics meus, els Traveling Wilburys, uns grans amb màgia
Que bonic...
ResponEliminaGracis Raquel, m'alegre que t'agrade.
ResponElimina