dimecres, 26 de novembre del 2014

El Patufet

EL PATUFET
Conte popular



Aquesta vegada els Donyets del Bosc hem decidit parlar d’un gran amic nostre, El Patufet, protagonista d’un dels contes més populars de la nostra cultura.
És un conte que menuts i grans coneixem, un conte que de ben segur s’explica a moltes llars a l’hora de dormir, un conte molt emprat també als dos cicles d’infantil, senzill i amb un personatge entranyable: El Patufet, un nen menut que porta barretina i que no fa més d’un pam d’alçada.
Però, sabeu què? Aquest conte amaga una gran història!! Aquest conte té moltes versions, voleu saber quantes? Doncs ara mateix vos ho expliquem... Segons els arxius del Bosc del Donyet, i consultat el donyet-bibliotecari hem descobert que existeixen més de 23 versions diferents. Sí, sí!!! Heu escoltat bé!!! Moltes les podem escoltar a Catalunya, a l’Aragó, a Mallorca, a L’Alguer i també al meu estimat País Valencià.
Remenant i buscant vells pergamins, ens hem adonat que aquest petit personatge sembla un espia de la categoria d’en James Bond, ja que utilitza diferents noms que varien molt d’un lloc a un altre, arreu dels Països Catalans.
Viatjant per poder documentar-nos millor, hem visitat biblioteques dels Boscos del Sud, hem trobat manuscrits en els Mars del Nord i moltes respostes dins les Muntanyes Centrals i així hem aconseguit una llista de les seves diferents identitats. Uns l’anomenem En Patufet però també se’l coneix com:

Cigronet
Garbancet
Gra de mill
Cabeceta d’all
Trompetet
Nabet
Senabret


Nosaltres ens centrarem amb el de Patufet, el nom més conegut al territori català. I com no, aquest conte el tenim associat a una cançó: PATIM PATAM PATUM… Però s’heu preguntat alguna vegada d’on ve aquesta cançó?
Nosaltres vos ho explicarem, doncs aquesta cançó va ser composada per Josep Casas Augé, un músic i compositor de ballables i música per al cinema, i un dels que va impulsar l’edició de discos de contes per allà els anys 50. I va ser gràcies a aquestes gravacions com la cançó va arrelar dintre de la cultura popular.


Hem intentat trobar l’origen del Patufet, preguntant i preguntant hem aconseguit algunes declaracions. Els donyets alemanys afirmen que el Patufet prové d’un conte de fades alemany, però en canvi, els follets anglesos afirmen que el Patufet surt d’una història que parla del llegendari Rei Artur. Al final hem arribat a la conclusió de què l’origen del Patufet no és gaire clar, hores d’ara.
Com a curiositat vos podem dir que la història que nosaltres coneixem no és igual a tot arreu. En la “nostra” versió, la mare del Patufet l’envia a comprar safrà i després va a buscar al seu pare… i se’l menja un bou (“on no neva ni plou”) que es tira un pet i surt el Patufet.
En altres que hem escoltat, el Patufet no va a comprar safrà, ni s’amaga sota una col, alguns conten que el Patufet es queda dormint en un estable i se’l menja una vaca ( i no un bou!!!).
Però la versió que més ens ha agradat es la narrada per Tom Thumb, ens explica que una parella gran un dia van allotjar en la seva humil casa a un misteriós viatger (en realitat era el Mag Merlí). Aquest misteriós viatger els va voler agrair la seva hospitalitat concedint-los el desig que més anhelaven: TENIR UN FILL. Però el fill resultà ser molt, molt però que molt petit i molt trapella. Un petit que viu aventures de lo més disbaratades, en una d’elles entra en la cort del Rei Artur i acaba sent membre d’honor de la taula rodona.


Siga quina siga la versió que pugam contar hem de tenir clar que el Patufet, com a personatge resulta molt atractiu per als nens i nenes, ja que s’identifiquen amb ell i somien ser com el petit heroi que, malgrat la seva mida, sap vèncer les dificultats.
Això sí!! Ara quan sortiu al carrer aneu amb molt de compte per si escolteu aquesta cançó:

Patim, patam, patum,
Homes i dones del cap dret,
Patim, patam, patum,

No trepitgeu en Patufeeeeeeeeet!!!!






Les aventures del Patufet:





És natural que un nen petit sigui un Patufet

... que el nen de la merceria sigui un "llepafils"
... que el terrissaire sigui un "tastaolletes"
... que una fàbrica d'armaris sigui "can penja i despenja"
... que hi hagi algun moro "tocat de l'ala"
... que el fabricant de botelles sigui "parent d'en Bufa"
... que un lladre "estiri més el braç que la màniga"
... que un poeta "l'acompanyin en el sentiment"
... que un escombriaire "s'hi posi fulles"
... que als anglesos els agradi "escampar la boira"
... que un golafre es faci "un fart de riure"
... que en els fills no hi vegem "un pam de net"
... que les lloques vulguin les coses al seu "lloc".


La Biblioteca del Bosc del Donyet



dimecres, 12 de novembre del 2014

En Sebastià, el tucà




En Sebastià, el tucà

Escrit i il·lustrat per Joan Antoja i Mas i Anna Maria Matas i Ros




“Em dic Sebastià i sóc un tucà, un ocell ben peculiar amb un bec molt i molt gros i de bonics i llampants colors”



El llibre
Aquest conte ens explica la història d’en Sebastià, un tucà molt eixerit que viu lliure i feliç a la selva amb els seus amics, el tití Martí, el jaguar Gerard, el camaleó Miqueló... Un dia es trenca aquesta vida tranquil·la perquè en Sebastià és capturat i portat a una tenda d’animals.  El món li cau a sobre en veure que mai més tornarà a la seva enyorada selva, amb els seus amics, però quan creu que ja tot està perdut, és regalat com a mascota a en Pau, un nen bondadós i responsable que de seguida intueix que casa seva no és l’entorn ideal per a en Sebastià...



“En Sebastià, el tucà” pertany a una col·lecció de llibres il·lustrats que es diu Territori Verd i que, mitjançant diferents històries amb animals com a protagonistes, pretenen sensibilitzar els nens amb la natura i el respecte per tot el que ens envolta. A més de cada història sobre l’animal protagonista, la darrera part de cada llibre d’aquesta col·lecció conté fotografies i explicacions sobre natura, medi ambient, etc... així com una amena explicació sobre l’entorn a on viu aquell animal amb detall.



En un moment en què cal ser conscient de com protegir el nostre planeta, de com preservar la fauna i la flora, tant castigades per la industrialització i el desenvolupament no sostenible dels països, des del Bosc del Donyet creiem que és molt important que els nens, ja de ben petits, puguin de manera divertida aprendre a respectar la natura.

Altres títols d’aquesta col·lecció són: “La Moka, la foca”, “L’Aleix, el peix”, “En Salvador, l’eriçó”, “La Quimeta, la gosseta”. Aquests llibres estan fabricats amb material que compleix els requisits mediambientals FSC.



Els autors


 El Joan Antoja i Mas és pedagog, i il·lustrador i dissenyador de materials didàctics. Nascut a Badalona a l’any 1963, des de ben petit li encanten els animals i també el dibuix, professió que ocupa la seva vida. www.joanantoja.com










Anna Maria Matas i Ros, Diplomada en Magisteri i Llicenciada en Psicologia, és mestra d’educació infantil i escriptora de contes infantils. Ha participat també en la elaboració de llibres de text i materials curriculars. Li encanta explicar, llegir, escoltar i inventar contes.











La biblioteca del Bosc del Donyet

dijous, 6 de novembre del 2014

El Punt


El Punt
Autor: Peter H. Reynolds
Editorial: SERRES CATALAN

“I on hi ha un punt, hi ha un camí...”


El llibre

Aquest conte és un crit a la creativitat, és una preciosa història sobre l'esperit creatiu que tots tenim dins nostre. El seu autor, Peter H. Reynolds, ens fa una empenteta a tots aquells que tossudament  pensem que no podem expressar-nos artísticament per a que ens adonem que tothom té capacitat creativa, només hem de fer una “marca” i observar a on ens porta.
La nena protagonista del conte es diu  Vashti, és una nena que està a classe de dibuix intentant pintar alguna cosa, passa el temps... i el full continua en blanc. La cara de la nena és de desesperació i frustració, la mateixa cara que podem vore a moltes aules i cases quan han de fer, per exemple, els deures... les mateixes paraules que diu la Vashti les hem escoltat milers de vegades als nostres alumnes o fills: “Jo no sé dibuixar!!!, A mi no em surt!!!, Jo no sé fer-ho bé!!!...”




La Vashti sempre diu que NO SAP DIBUIXAR, però la seva professora creu que SI! L’actitud de la professora és exemplar, a mi com a educador m’ha fet reflexionar i fa que em pregunti:  com puc motivar a un nen?... com acompanyar-lo en la seva educació per intentar potenciar les seves capacitats?. I reflexionant sobre aquestes qüestions, he arribat a aquesta conclusió: l’actitud que adoptem davant del nen és molt important, ja que som els pares/mares i educadors els que hem de intentar treure a fora allò que els nens guarden dins, sempre des de l’amor i el respecte (tal i com ho fa la mestra del conte).




Aquesta nena, la Vashti, passa de tenir una frustració a tenir una il·lusió i, com podem vore al final del llibre, ella mateixa ajuda a un altre nen que no sap dibuixar. Un llibre ple de valors educatius, un llibre a on molts nens i nenes es sentiran identificats amb la protagonista, un llibre per a nens i nenes, un llibre per a mestres i educadors, un llibre per a mares i pares....
Jo quan era petit vaig escoltar moltes vegades com algú em deia: “No et surtis de la ratlla!, Mira que bé que pinta el teu company!, No saps combinar els colors!, No saps llegir bé!, Tens poca imaginació!, No tens creativitat, Aquest nen té un traç poc precís, No te aptituds artístiques”, etc.... I mireu-me ara, sóc educador infantil, animador, contacontes... jo dibuixo, creo titelles, faig manualitats i M’ENCANTA FER-HO.
Tots els que estem en contacte amb nens hem de tenir molt en compte que aquest tipus de frases (a vegades veritables “sentències”) i d’actituds el que fan és limitar i inhabilitar les capacitats dels nens. Un senzill canvi d’actitud i el nen ho aconseguirà... tots els nens tenen un artista dins seu i tots els nens tenen la necessitat de treure’l fora i expressar-se.






NENS!! NO US DEIXEU MAI CONVÈNCER SI VOS DIUEN QUE NO PODEU, SI QUE PODEU... UNA GRAN REALITAT QUE TÉ EL ART ÉS QUE ÉS LLIURE!!!


I vull aprofitar per donar les gràcies a totes aquelles persones que durant la meva vida m’heu animat, heu cregut en mi i, en els moments més durs, en els que altra gent em tancava portes i intentava menystenir-me, heu estat al meu costat animant-me a continuar... tinc clar que sense vosaltres, el Donyet Contacontes no existiria i aquest blog no seria una realitat.

Com diu una gran persona que conec: Sempre Endavant... i Gràcies!!!




D’una frustració a una il·lusió...




L’autor





Peter H. Reynolds va néixer al Canadà a l’any 1961, es autor - il·lustrador de varis llibres per a nens, també es president i director creatiu dels estudis Fable Vision en Watertown, Massachusetts, a on produeix programes per a nens, vídeos educatius i aplicacions multimèdia. Aquest autor a estat premiat amb diversos reconeixements a nivell mundial, un dels últims premis ha estat el prestigiós Literacy Leader of the Year (premi a l’alfabetització de l’any). Aquí vos deixo una reflexió del propi autor que va fer a una conferència:






“Visito classes molt sovint i pregunto als nens: a qui li agrada dibuixar?. Al parvulari tots alcen la mà. Després, a mesura que vaig preguntant als cursos superiors, el nombre de mans en alt va disminuint fins que, finalment, cap alça la mà o apunten a “l’artista de la classe”. És trist veure com l'energia artística i creativa va decreixent, va desapareixent. Estic convençut que és perquè els nens aprenen que hi ha ‘regles’ a seguir. Però quan es tracta d'expressar-te, pots inventar les teves pròpies regles. Les pots canviar, estirar; les pots ignorar i llançar-te al desconegut.”














la biblioTEca del bosc del donyet




dilluns, 27 d’octubre del 2014

El Petit Príncep





El Petit Príncep
Autor: Antoine de Saint-Exupéry
Títol original: Le Petit Prince


“No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls”



El llibre

Què podria dir d’aquest llibre?  Què puc dir que no s’hagi dit? Tan sols una cosa:  s’ha de llegir!

Intentaré escriure una ressenya a l’alçada de tan gran llibre... penso que  el Petit Príncep és un dels contes de referència de la literatura universal. Aquest llibre va ser publicat el 1943, però no ha perdut l’essència del missatge que porta en cadascun dels seus capítols; va ser un aviador anomenat Antoine de Saint-Exupéry el que va escriure aquest conte tan vital i ple de ensenyances magistrals.

Es tracta d’un llibre recomanat per a nens i per a adults, ja que al llegir-lo ens transmet bons ensenyaments i missatges que ens fan pensar en allò que realment importa a la vida. Aquest aviador francès va crear un personatge, encarnat en un nen conegut com el Petit Príncep. La història del qual ha estat traduïda a 180 llengües i dialectes diferents.




El mateix escriptor va realitzar les il·lustracions que acompanyen al text  que tots alguna vegada hem vist , però... d’on va sortir aquest relat?

Tot va començar quan aquest aviador va patir un accident amb el seu avió i va aterrar al desert del Sàhara, així començà a escriure uns diàlegs amb el Petit Príncep en els que ens mostra la seva pròpia visió sobre l’estupidesa humana i ens demostra la gran saviesa que tenen els infants.
Jo sempre l’he vist com un petit guinyo a Peter Pan, ja que aquest conte ens fa veure que els adults “perden” la saviesa en créixer.  Saint-Exupéry, utilitzant un llenguatge molt senzill i barrejat amb les seves pròpies experiències, ens deixa un escrit ple d’idees i sentiments que ens serveixen per comprendre i valorar les coses simples de la vida, ixes que tenim i que moltes vegades no volem veure... detalls tan senzills que fan que la vida sigui vida i que sovint passen desapercebuts. Crec que tots tenim un petit príncep o una petita princesa dins nostre, i  si tanquem els ulls i aconseguim mirar amb el cor podrem veure que vivim en un asteroide B-612 a on tenim una rosa única a la que estimem molt. El llibre narra un viatge per uns mons que el Petit Príncep no coneix, uns mons que ens fan descobrir l’estupidesa de la majoria dels éssers humans, de l’home de llavors i de l’home actual (el llibre està escrit al 1943 i a dia d’avui els adults continuen fent les mateixes estupideses).



En un d’aquests mons coneix a un rei, que representa el que per desgràcia avui en dia tenim molt present: l’ambició política; aquest rei creu que governa a les estrelles perquè ordena coses que elles ja fan per si mateixes, com per exemple brillar per la nit. A un dels altres planetes als que viatja coneix a un vanitós i egoista, un senyor que tant sols té un objectiu a la vida: que tothom l’admiri.

Viatja per molts planetes i va trobant diferents tipus de persones... un dels que més impacta al Petit Príncep és l’home de negocis, un home sempre ocupat, sempre comprant estrelles i no gaudint d’elles, sempre pensant en comprar-ne més sense adonar-se que la veritable riquesa es troba a la preciosa lluentor de cada estel i no a la quantitat dels mateixos (és curiós però ens mostra l’avarícia i l’ambició econòmica en la que molta gent ha caigut actualment).

I així podria estar explicant tot el viatge del Petit Príncep, però penso que és millor que el llegiu, si no ho heu fet ja, o que el rellegiu aquells que ja ho heu fet abans.

Jo soc un enamorat d’aquest llibre, podria suggerir que el fessin llibre obligat de lectura escolar... però no!!!! Perquè aquest llibre és molt especial i sols es pot llegir amb “ulls de cor “, els donyets del bosc el considerem una veritable obra mestra.



Aquí us  deixem unes frases del Petit  (però gran pensador) Príncep que a mi personalment més m’agraden i que em fan reflexionar. Espero que us agradin i us facin pensar tant o més que a mi:



“Em pregunto si les estrelles estan il·luminades perquè cadascú algun dia pugui trobar la seva”


“Només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls”


“És molt més difícil jutjar-se a un mateix que jutjar als altres”


“Si algú estima una flor de la qual només n’existeix un exemplar en milions i milions d’estrelles, amb això en té prou per ser feliç quan se la mira”


“A cadascú se li ha d’exigir el que cadascú pot oferir”


“Totes les persones grans han començat essent nens (però n’hi ha poques que s’enrecordin)”


“És trist oblidar a un amic”


“El que fa bonic un desert és que en algun lloc amaga un pou”


“És el temps que has perdut amb la rosa, el que la fa tan important”







L’autor


Antoine de Saint-Exupéry va néixer a Lió, França, el 29 de juny de 1900. Va ser aviador, poeta i escriptor. Va escriure varis llibres, “L’aviador”, “Vol nocturn”... però el llibre pel que sempre serà recordat és “El Petit Príncep”,una història filosòfica, amb èmfasi en la crítica social i el món adult.   A l’edat de 43 anys es trobava per abandonar l’aviació, però la seva aeronau de reconeixement, un Lockheed Lightning P-38 (conegut també com F-5), es va estavellar en el Mar Mediterrani, en la que va resultar ser la seva última missió. En 1948, un braçalet de plata va ser trobat per un pescador a l’est de l’illa de Riou, a prop del lloc de la desaparició en la costa de Marsella i identificat com pertanyent a Saint-Exupéry: estava gravat amb els noms de la seva esposa i els seus editors, Reynal & Hitchcock, i estava enganxat a una peça de tela del seu vestit de pilot. A l’abril de 2004 el Departament d’Investigacions Arqueològiques Submarines francès va confirmar que les restes de l’avió extrets a l’octubre de 2003 de la zona on es va trobar el braçalet, eren de l’avió de Saint-Exupéry. A aquesta conclusió es va arribar després de comprovar que el nombre de matrícula de les restes corresponien amb el de l’escriptor, segons els arxius de la USAF. En tot cas, les circumstàncies concretes de l’accident segueixen sense conèixer-se.









La BiBLioTeCa DeL BoSC DeL DoNYeT