Crònica del III festival MiniPop Tarragona

Aquest any el MiniPop ha estat especial per molts motius. Primer perquè ja no és tan mini, ja és una realitat de la vida social tarragonina, uns dies de música i tallers on la família, especialment els infants i els nens, són els principals protagonistes. També perquè per primera vegada en tots els anys que porto de conta-contes, un altre Donyet m'ha posat unes notes musicals i ha donat un colorit especial amb els seus instruments. L'ambient en el primer cap de setmana de Juny en el Passeig de les Palmeres va ser perfecte, familiar i distés, feia goig veure a tots els voluntaris i organitzadors passant-s'ho d'allò més be i contagiant als assistents amb el seu esperit de festa. 

Ens resulta molt especial veure a pares i fills compartir espai i temps en aquest encontre amb autèntics professionals i artistes de la música, sobretot perquè els nens poden presenciar en diversos mitjans espectacles poc educatius, quan no, gens recomanables, com una correguda de bous o dibuixos animats amb un valor pedagògic quasi nul, en canvi sembla que les actuacions de rock i pop encara arrosseguen cert tabú, potser pel seu caràcter rebel i inclús crític amb els detalls i sense raons de la societat, aquí en el bosc màgic pensem que sempre és necessari que cadascú tingui la capacitat suficient per a pensar per un mateix, i el rock en certa manera ens allibera de certes barreres, i si és du a terme juntament amb la família, doncs millor.

The Donyet Brothers

Així que és una sort estar al mateix cartell que artistes com Lecirke, Joana Serrat, Inspira, La Brigada i Senior i El Cor Brutal, els qui a més ens van deixar la seva guitarra acústica solucionant un petit contratemps tècnic d'en Chals, el donyet-orquestra que m'acompanyava. Gràcies Landete!. I a unes passes la possibilitat de donar la ma a un clàssic del rock català com Lluís Gavaldà, a molts us pareixerà un mica pelotaire, però per a mi Els Pets representen passat, present i futur del rock català, sempre és un honor creuar unes paraules amb Gavaldà, merci mestre. 

Però sobretot, part essencial del festival són els Tallers Creatius, que junt a les activitats de l'Espai Nadó són el cor del MiniPop, activitats pensades per a gaudir en família i on pogueren compartir manualitats els pares i els fills. En aquest àmbit no podia faltar la Fundació Casal Amic, presents en el Foto Cool que muntaren per a l'ocasió, no hi ha massa gent tant preocupada pels infants de Tarragona com ells, la seva tasca social, sense cap mena d'interès econòmic, ha de ser sempre un exemple per a tothom, amb més fundacions com aquesta el mon seria molt millor.

El taller d'estels de Kireei, referent en el món del handmade, va ser perfecte per a tots els apassionats de les coses boniques. I molt originals van ser també els quatre estudiants de l’Eadt amb el taller dels Stèncils de l'ocellet del festival, a més si caminant pel passeig et trobaves amb el Tziqui, allà que et feia una caricatura, i moltes coses més, les banderoles de Violeta Bofarull, el Photocall amb vestits divertits de Babydea...

L'Espai Nadó de gom a gom va ser testimoni del nostre espectacle "Cada maleta un conte". En aquest equipatge vaig portar contes d'ara, i contes de sempre, hi havien dracs i princeses, mags i monstres. I per primera vegada amb la col·laboració d'un altre Donyet, amic i company que vaig conèixer en el bosc màgic on vaig créixer, i que amb la seva guitarra, harmònica, ukelele i yembé, va donar un poc més de colorit, amb dues noves cançons: "La Lluna i el Sol" i “Cançó del Donyet”. A demés vaig tindre a la meva disposició un cor tan gran com el d'Emili, podem considerar-lo com el tercer Donyet en l'ombra, i que pot transformar qualsevol contratemps en un somriure i en bon rotllo, eixa és la màgia que m'agrada. 

El diumenge amb El Carrer del Mar, gaudirem d'un espectacle original i imaginatiu, on la literatura i les arts escèniques es donaren la mà gràcies a Genovesa Narratives Teatrals, sense oblidar la punxada de DJ Lupe, coneixedora de l'actualitat musical i capaç de fer ballar al menys pintat, qui a més va estar present al llarg del festival, junt a Marta Francisco i Núria Gironina, fent-nos sentir com a casa, gràcies.

El MiniPop encetava les vacances amb moltes il·lusions, una experiència inoblidable, sempre ho és, va aconseguir que creixés molt més la passió en el que faig, a més ha sigut un honor pertànyer a aquesta gran família. Hi ha que tornar a sentir i a emocionar-se, tornar a compartir i sortir de la closca, hi ha que tornar a tremolar d'alegria amb festivals com el III Festival MiniPop de Tarragona 2013.