El procés d’adaptació

S’acaba l’estiu i un any més comença un nou curs escolar, i per a molts infants serà la seva primera experiència escolar. Alguns començaran a l’escola bressol i altres aniran “al cole dels grans”, jo em centraré més en la primera etapa d’infantil, ja que és en la que he treballat durant molts anys i de la que millor puc oferir la meva humil opinió.

És ben sabut que aquesta incorporació a la llar d’infants és un moment “difícil” tant pels nens i les seves famílies com també pels educadors. Però, què és el període d’adaptació? El procés d’adaptació es pot definir com el temps que necessitarà l'infant per acostumar-se a l’escola, un espai que li és completament estrany, amb adults i companys que no coneix, i unes rutines i ritmes diferents als de casa.

La majoria de les llars d’infants preparen plans d’acolliment i fan reunions amb les famílies per parlar de l’horari que poden fer els nens; personalment i per experiència penso que és molt important que els primers dies els pares estiguin a la classe amb els seus fills/es, ja que això resulta molt positiu i enriquidor pels nens. Pels pares també és bo, ja que així coneixeran els diferents espais de l’escola i també a l’educador/a del seu fill/a. No tingueu por, tampoc vergonya, de comentar qualsevol neguit o dubte, per insignificant que us sembli, a la persona encarregada d’educar el vostre fill/a, parleu amb confiança i penseu que els professionals de ben segur us entenen i intentaran acompanyar-vos i recolzar-vos en aquest procés a on les emocions es disparen.

Us puc dir que, com a educador, a l’hora de la rebuda dels nens, sempre he intentat que cada nen tingui una rebuda individual, un petit detall, que fa que l'infant es pugui sentir important, especial. També explico als pares i mares que és aconsellable que el moment de l’entrada a l’escola sigui "ràpida" ,(al dir ràpida no vull dir que surtiu disparats i deixeu al nen a la porta, aneu relaxats i amb calma) i sempre acomiadant-se del vostre fill/a, ja que marxar sense dir-li res, pot fer que el nen es senti enganyat i abandonat.
Hi ha pares que fins i tot és reserven uns dies de vacances per viure l'inici de l'adaptació dels seus fills sense estres.
 I quan veniu a buscar-los al cole, crec que és molt important, si teniu la oportunitat, que us quedeu una estoneta a la classe o al pati, jugant amb ells, mostrant així que vosaltres també sou part activa de l’escola.

A les escoles bressol habitualment es preparen activitats “especials” per aquest període, amb les que es pretén que els nens exterioritzin sentiments i emocions, situant-se en l’espai i identificant-se com a membre d’un grup. Jo sempre he intentat conèixer el grup de nens de la meva classe, observar les individualitats i distribuir els racons i els materials, per afavorir aquesta adaptació.

Això si, no us enganyaré... la majoria dels nens ploren en el moment de la separació amb la persona que l’ha acompanyat a l’escola, sobretot quan es tracta de la mare (penseu que a aquestes edats el vincle amb la mare és molt fort!), però també us dic una cosa, aquesta reacció del infant és una reacció positiva, sé que costa de creure, però és així. Penseu que el nen amb aquesta resposta està expressant el seu desacord davant una situació que no compren, i és molt bo que ho faci. Altres nens no ploren o ho acaben expressant més tard, però sempre és bo que “ho treguin fora”. Jo no sóc pare, sóc educador, però he viscut escenes que em fan oblidar per uns instants la professionalitat i posar-me en la pell de la mare i del nen, i sé que són moments angoixants...encara que no em creieu, us entenc.

L’únic que us puc dir és que quan deixeu al vostre fill/a a l’escola, heu de deixar-lo amb confiança, amb tranquil·litat, ja que si us mostreu angoixats i preocupats li transmetreu aquesta sensació al infant i això no afavorirà gens el  procés d’adaptació.

És cert que és dur, però no deixa de ser un aprenentatge com tants a la vida... sort a tots els que esteu en aquest procés, jo per tancar aquest post voldria donar les gràcies a totes les mares i els pares que m’heu confiat el millor dels vostres tresors, els vostres fills!

Gràcies de tot cor, espero haver estat a l’alçada de les vostres expectatives. Jo he après molt de cada nen i nena que ha passat per la meva classe... gràcies  petits!! Jo no seria qui sóc sense valtros!

Ah! I un consell: no feu cap canvi important durant aquest procés, no heu de treure xumets ni bolquers...acompanyeu-los, estimeu-los...amb això ho teniu tot guanyat. Gaudiu de ser pares, perquè crec que la paternitat és una de les millors coses de la vida! Aprofiteu-ho!!