dimarts, 12 de novembre del 2013

 
 
QUI ÉS EL DONYET?
 
 
 
 
 

 

 
 
 
Sóc educador infantil des de l’any 2006, actualment treballo a una llar d’infants de Tarragona i en el meu temps de lleure fa anys que em dedico fer l’activitat de contacontes amb titelles, amb el personatge del Donyet Contacontes. Aquesta activitat va néixer fruit de la meva vocació per la educació infantil i d’una gran admiració pels contes tradicionals i d’ara.
 
 
 
 
 
 
 
 
 


 
 
 
I aquí tenim al Donyet Penjafils, amic i company que vaig conèixer en el bosc màgic on vaig créixer, i que amb la seva guitarra, harmònica, ukelele i yembé, dona un poc més de colorit, amb cançons com:  "La Lluna i el Sol" i “cançó del Donyet" junts saltarem i riurem.





 
 

 

diumenge, 10 de novembre del 2013

Canal 9

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 



 
 
 
Com tots sabreu, el PP ha decretat el tancament de la RTVV, una acció propia d'una societat antidemocrática.
Des d’ eixe moment hem vist  un nou Canal 9,  diferent, que denunciava la manipulació informativa al llarg de moltissims anys.

Açò ens hauria de servir de reflexió, quio què será lo proper en caure?
 


Esperem que el que estat passant amb la RTTV aprofiti de lliçò i ens donem compte de que ací ningú és intocable.
El govern valencià ha utilitzat RTVV per manipular l’opinió pública del poble valencià i ara que no els serveix… Els tira com un Kleenex.


I els treballados han demostrat allò de “Quan no podrem més, llavors ho podrem tot”.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
DESPERTEM I UNIM-NOS EN LA DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS I QUE VERTEBREN EL NOSTRE TERRITORI. 

Defensem la RTTV, però una RTTV pública, plural i de qualitat, sense manipulacions, amb la nostra llengua (valencià/català) i per la nostra cultura.


 
 
 
 
 
 

dimarts, 5 de novembre del 2013

La Marioneta


La Marioneta




Si por un instante Dios se olvidara de que soy
una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida,
posiblemente no diría todo lo que pienso,
pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen,
sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada
minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta
segundos de luz.




 Andaría cuando los demás se detienen,
Despertaría cuando los demás duermen.
Escucharía cuando los demás hablan, y cómo disfrutaría
de un buen helado de chocolate.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida,
Vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando
descubierto, no solamente mi cuerpo sino mi alma.
Dios mío, si yo tuviera un corazón, escribiría mi
odio sobre hielo, y esperaría a que saliera el sol.


Pintaría con un sueño de Van Gogh sobre las
estrellas un poema de Benedetti, y una canción de
Serrat sería la serenata que les ofrecería a la luna.
Regaría con lágrimas las rosas, para sentir el dolor de
sus espinas, y el encarnado beso de sus pétalo...
Dios mío, si yo tuviera un trozo de vida...
No dejaría pasar un solo día sin decirle a la gente
que quiero, que la quiero. Convencería a cada mujer u
hombre de que son mis favoritos y viviría enamorado del amor.
A los hombres les probaría cuán equivocados están, al pensar
que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen
cuando dejan de enamorarse.
 A un niño le daría alas, pero le dejaría
que él solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaría que
la muerte no llega con la vejez sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres
He aprendido que todo el mundo quiere vivir en
la cima de la montaña, Sin saber que la verdadera felicidad está en
la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño
puño, por vez primera, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.
He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo,
cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas cosas las que he podido
aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir,
porque cuando me guarden dentro de esa maleta,
infelizmente me estaré muriendo.

dijous, 24 d’octubre del 2013

El Donyet al Centre de Menors La Mercé

 


Quines coses te la vida, veritat?...

Porte tota la setmana pensant justament en això, en la vida i en la veritat. Què és la vida? Què és la veritat?... tot allò que defineix aquests dos conceptes és tan relatiu, tan fràgil i tan efímer...

Malgrat això, l’ésser humà s’obsessiona en voler-ho definir, mesurar i, si és necessari, defensar fins a les últimes conseqüències. Tant és el preu que s’ha de pagar. Tant és el límit que haguem de traspassar. Tant és el dolor que puguem causar... lo primer és la vida, lo primer és la veritat. Però...què és la vida? I la veritat?




Jo, que sóc un Donyet, creia que això era un problema exclusivament del homo sapiens...però que va. No podia estar més equivocat. La veritat absoluta no la te ningú, ni res és una veritat absoluta. Ni tan sols nosaltres, els Donyets... i ara us explicaré perquè. 

Suposadament (jo portava tota la vida creient que era així) els Donyets portem la màgia allà a on anem, perquè la màgia només es troba als boscos més amagats i dintre dels cors dels nens... però no podia estar més equivocat! La setmana passada vaig estar a un lloc màgic, molt especial... amb una energia tan pura i innocent que, per un moment, vaig creure que qui estava descobrint la màgia era jo, i no els nens amb els que havia anat a compartir els meus contes. Ai Donyet, Donyet!! Pensaves que ho sabies tot i no saps res!!



I segurament us preguntareu: a quin lloc va estar?? Doncs vaig estar a la Llar Llevant del Centre d'Acollida la Mercè situat al Camí de la Cuixa núm.1, de Tarragona. 

No sé si sabreu i coneixereu la tasca que es realitza  en aquests llocs, us faré cinc cèntims. Els centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i el trasllat del infant i adolescent (de zero a divuit anys) que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’avalua” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació, en les situacions d’urgència, dels menors en situació d’alt risc social.



Doncs aquí descarregarem maletes, guitarres, contes i cançons... i amb l’alegria i la il·lusió de saber que ens esperaven, entrarem i els nostres cors s’ompliren de joia... sí, la màgia existeix!!!... i en aquest lloc la podeu trobar!! 

No us podeu imaginar el plaer que va suposar actuar per aquest públic tan entregat. Al entrar els nens cridaven, volien parlar amb nosaltres, tocar-nos... tot era màgic!! Al començar els contes, tots atents a les titelles... els ulls d’aquells nens irradiaven una llum plena de vida i els seus somriures eren font d’alegria... una alegria que se’ns va encomanar i que ja no va desaparèixer. Crec que aquestos nens van tornar a encendre’m una llum que tenia apagada... aquella nit vaig dormir sentint-me orgullós del que havia fet i vaig aprendre una bona lliçó: em vaig adonar que a la vida, l’increïble és quotidià, l’impossible pot ser possible si ho intentem... i la distància no és barrera per a qualsevol sentiment.



I en els ulls d’aquests nens pots entendre que l’important no és el que tenim, l’important és el que som!!!!

I no em vull descuidar d’agrair als educadors la seva acollida. Ens tractaren molt bé i des d’aquí voldria felicitar-los per la meravellosa tasca que realitzen dia rere dia amb aquests nens... espere que aquest siga el començament d’una gran amistat!






Els Donyets tornarem a col·laborar amb vosaltres!!!!













 






 


dimarts, 22 d’octubre del 2013

MOMO de Michael Ende

 
 
 
 

 



 

 
“Ya había pasado varias veces que los niños olvidaban y dejaban tirado alguno de aquellos juguetes caros, con los que no se podía jugar de verdad. Pero Momo no recordaba haber visto esa muñeca a ninguno de los niños.
Y seguro que se hubiera fijado, porque era una muñeca muy especial……
-Vamos a jugar que vienes de visita-propuso Momo.
-Hola-dijo la muñeca-, soy Bebenín, la muñeca per…fecta.
-Qué amable de venir a verme- contestó Momo- ¿De dónde viene usted, señora mía?.
-Te pertenezco- prosiguió Bebenín- Por eso te envidian todos.
-Escucha -dijo Momo- así no podemos jugar, si siempre dices lo mismo.
-Quiero tener más cosas -contestó la muñeca-  mientras pestañeaba.
Momo lo intentó con otro juego, y cuando éste también fracasó, con otro, y otro, y otro más. Pero no salía bien.
Si la muñeca por lo menos no hubiera dicho nada, Momo habría podido contestar por ella, y habría resultado la conversación más bonita. Pero precisamente por hablar, Bebenín impedía cualquier diálogo.
Al cabo de un rato, Momo tuvo una sensación que no había sentido nunca antes. Y porque le era completamente nueva, tardó en darse cuenta de que era aburrimiento.”


  “MOMO”  Michael Ende.

 

 
 
Momo, film dirigit per, Johannes Schaaf en 1986

 

 

Fa molts anys que el vaig llegir, encara ho recorde, estirat al llit, en aquella habitació plena de pòsters a la paret i cintes de casset per damunt la taula... són d’ixes imatges que es queden gravades a la memòria i que un dia qualsevol, en un moment de la vida, et venen al cap.
 
L’altre dia estava fent el meu curs intensiu i autodidacta de "com sobreviure sol en una casa" i, amb roba de feina i al ritme del nou disc d'Els Pets, l'Àrea Petita, em preparava per posar en pràctica la lliçó 3: "manual de lluita a mà armada contra les maleïdes partícules de pols"... en plena feina pel passadís vaig veure alguna cosa que em va cridar l'atenció, involuntàriament el meu cervell havia rebut un estímul i quan vaig ser conscient ja tenia el llibre a les mans. El vaig obrir, el vaig fullejar, tocar, mimar... i el vaig tornar a guardar en el lloc d’honor reservat a aquells llibres que m'han marcat.
Han passat uns dies i pel cap sols em ronda la imatge de la portada, i la meua ment recorda la història de Momo... amb la soledat com a companya de pis m’he posat a parlar amb mi mateix, tot dient en veu alta:

 




-Una de les coses més sorprenents sobre Momo és que va ser publicat a l’any 1973 i el malson temporal que narra s’ha convertit en la nostra realitat (al 2013).

 

Què ens està passant? L’altre dia passejant per la ciutat d’asfalt i pedra vaig veure un cartell a la porta d’un bar, em vaig aturar per llegir i rellegir aquelles paraules i un somriure va aparèixer a la meua cara... mentre tornava cap a casa, el meu cap analitzava el contingut del cartell, a vegades dues frases poden tenir més sentit i més pes que tot un llibre. Abans d’obrir el portal i entrar en el meu refugi, vaig dir en veu baixa la frase que havia llegit:

 

“NO TENEMOS WIFI, HABLEN ENTRE USTEDES”



No vaig a entrar en detalls que tots ja sabem: xarxes socials, whatsapp, twitter, line... tots volem estar connectats i realment el que fem és aïllar-nos. Què bonic és passejar amb una persona i escoltar la seva veu, com m’agrada notar el contacte d’una mà... què bonic mirar a una persona als ulls i sense dir res estar dient-ho tot.

D’aquí poc serà el meu aniversari, segurament al Facebook tindré 30 “me gusta” i clar que estaré content, encara que sé que hi ha gent dins d’aquestos trenta, que me vorà pel carrer i no em dirà ni un hola... a mi m’agrada més una trucada, una abraçada o un petó ben dosificat i fet de tot cor. Dieu-me bobo, però jo ho prefereixo.

 
 


Tinc la sort de treballar amb nens, que fan que tregui al infant que porte a dins, ells m’ensenyen que el món no és tan complicat com els adults el veiem, ells em fan entendre que nosaltres mateixos ens compliquem la vida: hipoteques, lletres, consumisme, modes... tot marcat per l’orquestra del capitalisme que ens te adormits i ens fa ballar el “vals del Don Dinero”.

 
Això sí, cal que neixin flors a cada instant, i és un plaer poder mirar els ulls dels nens i poder veure com tot te salvació. És un crit d’esperança, la llum d’ixos ulls ha de fer-nos reflexionar, hem de començar a educar els nens per a que siguen constructors del seu propi futur, hem d’educar-los des de l’amor, la empatia, des dels valors. L’escola ha de ser conscient i adonar-se’n de que si continua seguint pel camí que està portant fins ara, continuarà educant i potenciant HOMES GRISOS.
 
 
 
I ara parlem del llibre. Aquesta novel·la és una profunda crítica social, vista amb ulls d’infant, sobre les societats modernes, on el treball converteix la societat en una suma de persones alienades i la productivitat és dirigida per homes sense escrúpols. Les relacions personals deixen de ser importants, aprofitar el temps esdevé un imperatiu rigorós per enriquir qui proposa el model. Les societats consumistes provoquen un desgavell en les relacions socials.
 
 
 
 
 
 Momo,és una novel·la de l'escriptor alemany Michael Ende , a l'any 1974 l'obra rebé el "Premi de Literatura Adolescent d'Alemanya".





Hem de desfer-nos de la vida que tenim planejada per deixar pas a la vida que ens espera... en el cor de tots els hiverns hi viu una primavera palpitant, i darrere cada nit, retorna una aurora somrient...


Més enllà de temors i recances s’obren sempre blaus horitzons...
 
                                                                                  Miquel Martí i Pol
 
 

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Unes bones frases per pensar.


Donem als infants el món al menys per un dia
com un globus brillant de colors per a que juguin,
que juguin cantant cançons entre les estrelles.
Donem el món als infants
com si fos una poma gran,
com si fos una llesca calenteta que gaudeixin... al menys per un dia.
Donem el món als infants,
que el món conegui l’amistat al menys per un dia,
els infants ens trauran de les mans el món
i plantaran en ell arbres immortals.

 Nâzim Hikmet (1901-63)


L’experiència ens confirma que els infants necessiten molta llibertat per indagar, provar, equivocar-se i corregir. Per triar on i amb qui volen invertir la seva curiositat, les seves emocions; per apreciar els infinits recursos de les mans, de la vista, de l’oïda, de les formes, dels sons i dels colors

 

Els somnis es fan realitat quan tenim la convicció interna per a guiar-nos, la passió per a emocionar-nos i la disciplina per a executar les accions precises.
                                                                                                       Takumi




Un nen sempre pot ensenyar tres coses a un adult: a posar-se content sense cap motiu, a estar sempre ocupat amb alguna cosa i a saber exigir amb totes les seves forces allò que desitja.


divendres, 11 d’octubre del 2013

La màgia dels contes.

 
De la mateixa manera que cada dia obrim portes i finestres perquè entri llum i aire fresc a casa nostra, perquè no obrim la nostra ment i el nostre cor perquè entrin nous pensaments, sentiments, emocions, valors, idees, oportunitats,... dins nostre?
 
 
 
Els contes permeten als infants canalitzar emocions, pensaments, sentiments. La màgia dels contes ens transporta, a grans i petits, a mons imaginaris, ens fan viure aventures i també transmeten valors com l’amistat, el valor, l’esforç...


divendres, 6 de setembre del 2013

"Els cent llenguatges dels infants" Loris Malaguzzi


Aquest text que us presento és de Loris Malaguzzi, un dels meus pedagogs de capçalera i creador de les famoses escoles nido de Reggia Emilia a Itàlia, sempre m'he decantat per aquesta rama educativa, o si voleu, corrent pedagògica. El que llegireu és un poema que resumeix molt be una manera de veure al nen/a, uns versos que posen en entre dit a la societat i la seva manera de parar-los els peus, pretenent constantment que siguin adults-petits, quan en realitat els nens són nens i han de ser tractats com a nens, temps per a ser adults en tindran més que de sobra la resta de la seva vida quan siguin grans.

És d'aquí d'on parteix la meua visió de l'infant, i la que m'ha guiat en tots aquestos anys com a contacontes i com a docent. Ho considero important per a conèixer i entendre l'essència del Donyet.

Els cent llenguatges dels infants

L'infant
és fet de cent.
L'infant té
cent llengües
cent mans
cent pensaments
cent maneres de pensar
de jugar i de parlar
cent sempre cent
formes d'escoltar
de sorprendre's d'estimar
cent alegries
per cantar i comprendre
cent mons
per descobrir
per inventar
cent mons
per somiar.


L'infant té
cent llengües
(i encara cent cent cent)
però li'n roben noranta-nou.
L'escola i la cultura
li separen el cap del cos.

Li diuen:
que pensi sense mans
que actuï sense cap
que escolti i no parli
que comprengui sense joia
que estimi i se sorprengui
només per Pasqua i per Nadal.

Li diuen:
que descobreixi el món que ja existeix
i de cent li'n roben noranta-nou.

Li diuen:
que el joc i la feina
la realitat i la fantasia
la ciència i la imaginació
el cel i la terra
la raó i el somni
són coses que no van plegades.

Li diuen en suma
que el cent no existeix.
L'infant diu:
però el cent existeix.

dimecres, 4 de setembre del 2013

Últims viatges del Donyet, aturada forçada, i retorn.


Aquest ha sigut un estiu ple de sorpreses, algunes més grates que altres. El MiniPop encetava les vacances amb moltes il·lusions el primer cap de setmana de Juny, una experiència inoblidable, sempre ho és. Veure l'Espai Nadó ple de gom a gom, fa que cada dia creixi més encara la passió en el que faig. 

Després per segona vegada vaig visitar a Daniela a finals de Juny, un any més destapem les maletes de la il·lusió en la seva casa, amb una família que ja la sento com a meva, moltes gràcies per tot. Juliol començava amb una col·laboració amb els companys d'Ataima, bona gent, ens ho passarem molt bé ensenyat jocs tradicional. 

El 6 de Juliol, Emili, el tercer Donyet en l'ombra m'acompanyava en un conta-contes molt especial en l'escola Bressol Baobab, lloc on vaig començar la meva etapa tarragonina, i gràcies tot sigui dit a l'AMPA. Però tot no ha de ser dolç en aquesta vida, el mateix Juliol ingressava en l'Hospital Joan XXIII per una petita intervenció en les cordes vocals que m'ha privat durant unes setmanes de contar contes fins el 10 d'agost, que els amics Anna i Pere en cridaren per a acompanyar als nens el dia del seu enllaç, cosa que vaig fer en silenci i molt de gust.

Fins ací l'estiu, ara comença una nova temporada, amb la veu a tot volum, amb més idees i projectes en ment, les titelles ompliran més espai, la música ens acompanyarà com mai, i la família dels Donyets creixerà.

dilluns, 2 de setembre del 2013

Contacontes AMPA Baobab Rosa 2013

El Baobab Rosa és com ma casa, un lloc molt especial. Allà vaig començar la meva etapa com docent en terres catalanes, un lloc que m'ha vist créixer com a conta-contes i del que guardo molts bons records. Per a l'ocasió em va acompanyar el mestre Emili, el tercer Donyet en l'ombra, mestre de la guitarra que va fer ballar a Puff amb ritme de rumba, gran Emili.

Així que actuar aquí és sempre un honor, com un reconeixement a la feina ben feta, gràcies a tots per venir, hi havien cares conegudes que tenia ganes de veure, va ser com actuar entre amics. I gràcies tot sigui dit a l'AMPA per comptar una altra vegada amb mi. 


Mireu aquesta foto i digueu-me si no és una sort 
poder estar en primera fila per a veure aquestes caretes.

diumenge, 1 de setembre del 2013

Jocs tradicionals amb Ataima


Juliol començava amb la meva primera col·laboració amb els companys d'Ataima, bona gent. Ens ho passarem molt bé ensenyant jocs tradicional als nens, jocs de sempre que cal mantindre en la memòria per a no perdre'ls mai, precisament ara que en aquesta era digital on la imatge ho és tot i sembla que no existeixi tot allò que no hi és en la xarxa digital. És molt important exercitar la imaginació, primordial per a créixer com a persones i pensar per un mateix, cosa que ens ensenyen els jocs tradicionals.

divendres, 30 d’agost del 2013

Aniversari amb Daniela


Sempre és una sort visitar a Daniela, un any més a finals de Juny. Amb la meva princesa ratolina preferida, destapàrem les maletes de la il·lusió en la seva casa, amb una família que ja la sento com a meva. 


Per molts anys més, un fort abraç.

dimecres, 28 d’agost del 2013

Crònica del III festival MiniPop Tarragona


Aquest any el MiniPop ha estat especial per molts motius. Primer perquè ja no és tan mini, ja és una realitat de la vida social tarragonina, uns dies de música i tallers on la família, especialment els infants i els nens, són els principals protagonistes. També perquè per primera vegada en tots els anys que porto de conta-contes, un altre Donyet m'ha posat unes notes musicals i ha donat un colorit especial amb els seus instruments. L'ambient en el primer cap de setmana de Juny en el Passeig de les Palmeres va ser perfecte, familiar i distés, feia goig veure a tots els voluntaris i organitzadors passant-s'ho d'allò més be i contagiant als assistents amb el seu esperit de festa. 

dimarts, 27 d’agost del 2013

No som guardes. El nostre objectiu és educar als infants.

Us deixo aquí un retall de l'entrevista que em feren al Diari de Tarragona en l'any 2008. Passa el temps i continuo pensant el mateix: no som guardes, el nostre objectiu és educar als infants. (Cliqueu en la foto per a llegir la entrevista)

divendres, 24 de maig del 2013

De vegades el món es fa molt gran, i altres és petit.


El món és gran i el món es petit. De vegades quan es fa gran, aquest Donyet també es perd, solcant mars desconeguts infestats de pirates que em furten l'ànim, o be per boscos i muntanyes encantats amb l'esperit del dubte.

Llavors, en eixos moments, hi ha vegades que el món es fa petit i al meu abast, i una llumeneta m'indica el sender per on he d'avançar. Mireu-se aquest dibuix tan bonic, un dia em va ensenyar, quan més ho necessitava, qui era jo i que he vingut a fer aquí. Gràcies Pol.

dilluns, 13 de maig del 2013

El Donyet visitarà el Minipop (31 de maig, 1 i 2 de juny)

Falta poc per al III Minipop de Tarragona. I un any més el Donyet visitarà aquest festival pensat per a menuts i grans, per a que junts i en família, puguem compartir la màgia que mai s'ha de perdre. A més aquest humil Donyet compartirà cartell amb artistes de categoria contrastada, tot un honor. 

L'espectacle que presentaré s'anomena "Cada maleta un conte", i com podeu imaginar l'equipatge d'aquest any anirà carregat de contes d'ara, i contes de sempre, hi hauran dracs i princeses, mags i monstres. I per primera vegada amb la col·laboració d'un altre Donyet, amic i company que vaig conèixer en el bosc màgic on vaig créixer, i que amb la seva guitarra, harmònica  ukelele i yembé, donarà un poc més de colorit, cantarem una nova cançó "La Lluna i el Sol", i junts saltarem i riurem. Podreu trobar-me en "L'espai nadó"  el dissabte 1 de juny, no s'ho podeu perdre, vos espere!!!!.


No us despisteu, ja podeu comprar les vostres entrades. 
En el Minibloc trobareu la informació necessària.

dimarts, 23 d’abril del 2013

Sant Jordi, la princesa, la rosa i el drac


Que bonica llegenda!
Que grans aquests petits artistes!!!
Sant Jordi, la princesa, 
la rosa i el drac,
dos van al darrere, 
dos van al davant.
Sant Jordi és tot de ferro 
la rosa és d’un jardí,
el drac no menja pomes, 
la princeseta sí,
Si! Si! Si!








A totes les princeses i cavallers, i també a algun drac bo... 
Que tingueu una molt bona Diada de Sant Jordi! 
I que mai us falti l'amor i la fantasia dels contes i les llegendes!!

El Donyet en les coves de la Boella (21 d'abril)


Heu estat a una cova? 

El diumenge passat per la nit, el Donyet va estar en una cova i va contar contes de dracs i de trobadors,  de prínceps i cavallers. I tot açò amb els companys de Ataima Per Als Petits. Va ser una tarda nit màgica en les coves de la Boella.

Gràcies nens per aquell moment màgic, gràcies Aitama per la vostra confiança en aquest humil Donyet del bosc. Si alguna vegada necessiteu desfer un mal encanteri, o millor, fer riure a un nen, aquí estaré a la vostra disposició.