Un pipinet...

Un Pipinet...

Escrit i Il·lustrat per Maëlle i Pascal Lemaitre. Animació sonora.

Combel Editorial, 2008

El llibre

“Pipíííííí...!!” crida el conill i surt disparat...“Pipííí...” també criden els porquets mentre passen cames ajudeu-me perseguint el seu amic conillet... “Pipinet també!!” tots els animals corren en la mateixa direcció: van a buscar el seu amic orinal. Però caram! Què li ha passat al pollet? S’ha despistat i se li ha escapat el pipi...

Aquest conte il·lustrat, en que les imatges són les protagonistes, és una molt bona eina per a educadors i pares per a ajudar els nens en el procés de desfer-se del bolquer i començar a utilitzar l’orinal. A la última pàgina trobem una sorpresa sonora... perquè a l’orinal no només fem pipi!

L’autor

Pascal Lemaitre (Bèlgica, 1967) és un il·lustrador de llibres infantils així com també de revistes infantils franceses i belgues. Ha col·laborat en publicacions de The New York Times, Le Monde i Liberation, entre d’altres. Va iniciar la seva carrera com a il·lustrador a l’any 1989, i actualment viu a cavall entre Brussel·les (és professor de narrativa visual a La Cambre) i Brooklyn. En aquest llibre ha comptat amb la col·laboració de la seva filla, Maëlle Lemaitre.

El control d’esfínters

Un dels moments clau en el creixement i desenvolupament dels infants és l’assoliment del control d’esfínters, es tracta d’un pas molt important cap a l’autonomia del nen. Treure el bolquer és un aprenentatge i per assolir-ho amb èxit és molt important iniciar-ho a l’edat adequada i tenint sempre present la evolució individual de cada nen. Per ajudar-nos a ensenyar els nens a utilitzar l’orinal, podem utilitzar contes, imatges o inclús cançons.

A la llar d’infants, el control d'esfínters és un dels hàbits que treballem dia a dia. Els nens que ja no porten bolquer estan adquirint l'hàbit d'eixugar-se i llençar el paper a la paperera. Amb els que porten bolquer, els convido a seure a l'orinal, sempre respectant la seva decisió. Hi ha que volen seure i fan pipis, i d'altres que no volen; tot sempre dins un ambient de naturalitat i normalitat. Paral·lelament faig el treball amb cada nen de pujar i baixar pantalons i calçotets/calcetes, ja que així van adquirint autonomia per a quan no portin bolquer (hem de pensar que si a un nen se li treu el bolquer i no es sap baixar els pantalons, acabarà mullat irremediablement. I com he dit abans, hem de facilitar: és més fàcil pel nen baixar un xandall amb elàstic que uns texans amb botó. Ajudem, doncs, triant la roba adequada.

Heu d'estar tranquils i no voler demanar als nens coses que encara no estan preparats per fer, cada nen es únic i té un ritme, hem de saber respectar aquests ritmes i no voler accelerar processos q van de la mà de la maduració psíquica i física de cada nen..

La Biblioteca del Bosc del Donyet